2 d’agost de 2011

La caputxeta vermella

Tenim una estanteria d'aquestes baixes del menjador en la que hi ha un prestatge on guardo els contes de la petita. M'agrada que els tingui a mà i així els va mirant quan vol. La desavantatge és que acaben bastant fet pols perquè juga molt amb ells, però no és problema perquè de moment són tots de pàgines de cartró encara.
Com que els tenim tots bastant vistos, tenia ganes de comprar-ne un de nou, que expliqués una història que pogués explicar-li bé i de principi a final.
I justament la meva cunyada ha estat a Berlín de vacances i li ha regalat a la nena una titella de La Captuxeta vermella. Així que tot em portava a que aquest havia de ser el seu proper conte!
I sí, ho ha estat! El que passa és que em va costar molt trobar-ne un que m'agrades! Les il.lustracions d'alguns son massa minimalistes, d'altres amb una línia poc clara, d'altres tergiversaven una mica la història que a mi m'havien explicat o es deixaven detalls importants... Al final em vaig decidir per un de l'editorial Combel, amb il.lustracions de Francesc Rovira, que presenta una Caputxeta bastant contemporània però amb tots els elements propis de la història.
Li encanta! S'ha de dir que, al ser un conte de paper i no de cartró, li he vetat una mica l'accès i el guardem en una estanteria alta de la seva habitació. És possible que aquest fet, de que només el pugui llegir amb la mare, faci que li tingui més interès i misteri.
A més, com que tinc la titella, és el primer conte que li llegeixo escenificat i fent les veus dels personatges. M'escolta molt atentament!!! I l'altre dia quasi que plora quan el llop es menja la Caputxeta! És una passada veure-la tant ficada en la història, i això que jo no es que sigui un as de les impostacions de veus!
I també és impagable el moment en que em demana que li llegeixi el conte i en comptes de demanar-me'l pel nom comença a fer veus estranyes com intentant imitar la veu del llop!
Vaja, que no sé si és per la simple novetat, pel fet de tenir la titella, pel poc accés que hi té, per les veus que faig o per la història en sí, però me'l demana molt i s'ho passa pipa quan li llegeixo!
Bé, no sé qui s'ho passa més bé, si ella o jo!

16 comentaris:

  1. Fantàstic! Tan se val si per una cosa o per altra... la qüestió és que us ho passeu teta les dues i això és el que compta!!

    ResponElimina
  2. A la Vera també li encanten els contes! Però nosaltres li n'explicàvem des de ben petitona! Ara, a 2 mesos de complir els 3 anys té un bon grapat de contes (pel cap baix, en contaria uns 25). Per a classificar-los i deixar-los al seu abast vam comprar una estanteria amb rodetes de l'Imaginàrium, feta en fusta. El gegant del pi, la caputxeta i el llop, el pastoret mentider, el rei Mides, el lleó i el ratolí... Val a dir que curiosament té predilecció pels que li desperten un cert temor -bàsicament on apareix un llop i/o un lleó-... I si, també alguna vegada -som molt de posar-hi veus, és un festival- l'hem feta plorar. Pobreta!

    ResponElimina
  3. Elisenda, sí és un moment molt xulo!

    Jaume, això dels contes és un exit assegurat!! Nosaltres també li expliquem des de petita, però no ha estat fins ara que s'endinsa bé en la història i aguanta tot el conte fins al final. Abans a mig conte es dedicava a passar pàgines i anar endavant i endarrere!
    Això que dius de que els contes que més els hi agraden són els que els hi fan una mica de por és molt interessant!

    ResponElimina
  4. Us o passeu pipa les dues!
    Tinc una pregunta: després del conte es queda relaxada com per anar a dormir o més aviat l'altera per seguir jugant? És que sempre he sentit dir que la gent explica contes als nens abans d'anar a dormir o i no ser si es real o ciència ficció

    ResponElimina
  5. Mamamoderna, bona reflexió! Jo de moment no li explico per anar a dormir perque ella el que vol aleshores és que li doni popa! A vegades si després de donar-li no se m'adorm si que li explico alguna historia però sense el llibre al davant, a les fosques i nomes de paraula.
    Jo també penso que si li expliques a la nit s'acceleraria, però conec molta gent que ho fa i els hi funciona bé.

    ResponElimina
  6. Ha de ser molt xulo explicar un conte i que t'escolti i guaudeixi de la història.
    De fet no hi ha res com els contes clàssics, la Caparutxeta -d'on sóc jo n'hi diem així- és un gran conte d'iniciació al món de les veus, les aventures, els bons i els dolents.

    ResponElimina
  7. La meva és petita per seguir una història en un llibre, però el seu pare li explica un conte una mica teatralitzat i ho gaudeix molt...entra i surt, fa personatges i ella ja enten el que arriba...ho fem abans d'anar a dormir però és veritat que s'esbera una miqueta...després m'he de quedar amb ella a soles i estem una estona donant voltes pel llit i així...però per mi no és un problema, m'agrada.

    ResponElimina
  8. Que xulo!!!!! a les meves els encanten!!! També els vem deixar una estanteria baixa perque els anessin agafant i aquesta setmana hem decidit fer una tria perque ja no ens hi caben!!! La resta els desarem a una caixa o els donarem a la llar d'infants. Tenir un tiet que treballa a una editorial i una tiea mestra d'infantil no hi ajuda!!!!

    A les meves el conte d'abans d'anar a dormir els l'esplixo sense conte fisic, aixi només amb la veu i si que de vegades acaben més excitades que abans d'explicar-lo, però aleshores passem al sector cançons i procuro que siguin ben traquiletes per anar relaxant-les.... tot iq ue de vegades costa!

    ResponElimina
  9. Sol Solet, això de la Caparutxeta també hem sona. De fet aquí li diem molt La Caperucita (en castellà però accent català)!

    Anna, s'ho deu passar pipa escoltant a son pare!

    Mirahska, veig que aneu ben servides de contes! Que bé!

    ResponElimina
  10. M'agrada molt la Caputxeta. El mestre del Jordi em va explicar tota una teoria sobre el sentit psicoanalític d'aquest conte i jo no sabia quina cara posar, segons ell, es tracta de la història d'una violació, la caputxa és vermella com a símbol de la regla i la mort del llop representa la castració dels violador... bé, no tinc una opinió formada sobre aquest tema perquè encara l'estic paint, però de moment em quedo amb el conte literal.
    Al meu fill de més bebè no podia explicar-li contes perquè l'únic que volia era passa pàgines, suposo que els hi passa a molts nens. Però un cop va entendre que eren perquè jo els llegís no em perdonava ni una nit.
    Sobre això que comenteu de si els excita abans de dormir, jo al Jordi quan era més petitó li llegia uns reculls de contes molt curts que es diuen "contes per anar a dormir" que no tenen un argument molt complicat ni els pot neguitejar amb bruixes o llops. Si alguna nit se'ns fa tard i convé acabar ràpid encara els faig servir. Els contes clàssics, que a mi m'encanten els deixava pel de dia. Ara que farà aviat 4 anys ja li llegeixo de tot, a vegades no vol conte sino que ens mirem un llibre sobre trens o bombers o la petita enciclopèdia Larousse.
    L'accessivilitat també crec que és important (tenint en compte l'edat és clar). Jo tinc una caixa al terra del menjador i ell agafa el que vol. Com que és molt matiner (massa) algun matí me'l trobo al sofà amb algun llibre a la falda.
    Petons

    ResponElimina
  11. Jo també havia sentit que La caputxeta en realitat és una explicació sobre la perdua de la virginitat però vaja, si a tot li busquem sentits ocults pararem bojos. De fet a mi em costa interpretar aquest conte així, eh?

    Nosaltres a casa tenim tots els contes a mà i abans d'anar a dormir sempre en cau un triat per l'Andreu. A ell el relaxa però cada nen és un món.

    ResponElimina
  12. Euphorbia, no ho havia sentit aixpi d'aquesta interpretació! Jo havia sentit que el fet de menjar-se l'àvia (que normalment és la que explicava els contes) era com una metàfora sobre els contes en general i la seva història.

    Esther, a mi també em costa interpretar-lo així, però segur que hi ha una gran teoria al voltant. Intentaré buscar-la a veure si l'entenc!

    ResponElimina
  13. Els contes! a casa també els agraden molt, cada vespre em toca llegir-ne dos, i ho faig encantada perquè ells es queden embobats escoltant-me (encara que haguem llegit el conte 20 vegades i se'l sàpiguen de memòria... Jiji)

    ResponElimina
  14. Ei Onavis, quin moment més xulo el que expliques! amb la Joana encara no podem, és poc pacient i no li enganxa, però se'ls mira i remira tot jugant! m'agradarà molt poder explicar-li històries, sobretot d'inventades! a vegades ho intento, i li faig que conegui la protagonista, i li passin coses que hem fet durant el dia.. això comença a funcionar!

    lídia
    per cert, tenim una futura mami que coneixem en comú!!

    ResponElimina
  15. Jo també li estic fent una petita biblioteca i li deixo a mà, però encara no li puc llegir contes perquè no en fa massa cas. Ell mira els dibuixos i passa pàgines, però no podem fer gaire res més. Tinc moooltes ganes de llegir-li contes i que m'escolti, és clar. De moment ja li he comprat un de clàssics i ja tinc mirades un parell de col·leccions que em van agradar molt. A veure quan puc començar...

    ResponElimina