Bé, ja tenia ganes de que arribés aquest dia, no perquè se n'anés l'Onavis, sinó per poder explicar-vos la primera experiència d'aquesta magnitud. A més, no negaré que amb els vostres ànims he rebut l'impuls necessari per a seguir nodrint aquesta secció!
De primeres, ja no es té aquella sensació que vaig descriure amb un símil futbolístic, sinó que un es troba segur que tot anirà bé i espera l'esdeveniment amb confiança. L'única cosa que podia fer trontollar aquest pla, era l'enyorament de la mama, potencialment una bomba de rellotgeria.
Tot estava preparat per començar a les 17h d'aquell dilluns; pensat fins a l'últim detall; tenia algunes instruccions ben clares de coses que normalment no porto jo, com ara l'alimentació o vestimenta, i tots els moments on jo treballava coberts amb els padrins.
Doncs aquest pla va durar només 7h.
Però no ens precipitem, nem per parts, com diuen les llevadores...:
A la 1ª tarda, vaig anar a recollir la nena a cals meus pares, i ens en vam anar a donar un tomet, com fem sovint que la vaig a buscar. En passar per la pastisseria cridà: un cuixan, un cuixan xolata!! m'hi vaig resistir, però...què coi! li vaig dir: avui "mos farem un festín tu i jo!!" i ella repetí: un pitín, un pitín!!
Després vam anar en un altre establiment i vaig comprar un pernil de "cebo" (en llenguatge de casa "pinil shalá") i cap a sopar!
S'ho va menjar tot i més! recordant-me com no, que tenien un "cuixan xolata" amagat ella-no-sabia-on per postres. Em va cridar l'atenció i alhora fer sentir orgullós, que en menjar-nos-el, en volia guardar un trosset per la mama -ja té el seu petit gran cor-, i vaig haver d'explicar-li (no sense abans empassar saliva pel perill potencial que suposava esmentar la mama) que tornava dijous, i amb això vaig aprofitar per a ensenyar-li què són els dies i quin ordre segueixen. L'explicació semblà convèncer-la i seguí menjant; uf! primera mina desactivada...En acabar vam repetir " ens hem fotut un festín! "un pitín, un pitín!" en la seva curiosa llengua.
Després el ritual de quatre contes i demés coses que ja sabeu, i cap a dormir!
I acabada tan dura tasca, durant les dues hores que em separaven del meu merescut repòs nocturn, em vaig dedicar a altres tasques de gran magnitud, que no explicaré aquí, com per exemple jeure una estoneta al sofà o naufragar per internet...
.... i a l'hora de les bruixes -ja us ho he dit- s'acabà tot, o potser començà, vés a saber! A partir d'aquí, una malèfica combinació entre el Sr. Murphy i l'Àgata Christie va començar tòrcer el camí que havíem traçat.
...Continuarà...
DAS VATER DES KINDES
De primeres, ja no es té aquella sensació que vaig descriure amb un símil futbolístic, sinó que un es troba segur que tot anirà bé i espera l'esdeveniment amb confiança. L'única cosa que podia fer trontollar aquest pla, era l'enyorament de la mama, potencialment una bomba de rellotgeria.
Tot estava preparat per començar a les 17h d'aquell dilluns; pensat fins a l'últim detall; tenia algunes instruccions ben clares de coses que normalment no porto jo, com ara l'alimentació o vestimenta, i tots els moments on jo treballava coberts amb els padrins.
Doncs aquest pla va durar només 7h.
Però no ens precipitem, nem per parts, com diuen les llevadores...:
A la 1ª tarda, vaig anar a recollir la nena a cals meus pares, i ens en vam anar a donar un tomet, com fem sovint que la vaig a buscar. En passar per la pastisseria cridà: un cuixan, un cuixan xolata!! m'hi vaig resistir, però...què coi! li vaig dir: avui "mos farem un festín tu i jo!!" i ella repetí: un pitín, un pitín!!
Després vam anar en un altre establiment i vaig comprar un pernil de "cebo" (en llenguatge de casa "pinil shalá") i cap a sopar!
S'ho va menjar tot i més! recordant-me com no, que tenien un "cuixan xolata" amagat ella-no-sabia-on per postres. Em va cridar l'atenció i alhora fer sentir orgullós, que en menjar-nos-el, en volia guardar un trosset per la mama -ja té el seu petit gran cor-, i vaig haver d'explicar-li (no sense abans empassar saliva pel perill potencial que suposava esmentar la mama) que tornava dijous, i amb això vaig aprofitar per a ensenyar-li què són els dies i quin ordre segueixen. L'explicació semblà convèncer-la i seguí menjant; uf! primera mina desactivada...En acabar vam repetir " ens hem fotut un festín! "un pitín, un pitín!" en la seva curiosa llengua.
Després el ritual de quatre contes i demés coses que ja sabeu, i cap a dormir!
I acabada tan dura tasca, durant les dues hores que em separaven del meu merescut repòs nocturn, em vaig dedicar a altres tasques de gran magnitud, que no explicaré aquí, com per exemple jeure una estoneta al sofà o naufragar per internet...
.... i a l'hora de les bruixes -ja us ho he dit- s'acabà tot, o potser començà, vés a saber! A partir d'aquí, una malèfica combinació entre el Sr. Murphy i l'Àgata Christie va començar tòrcer el camí que havíem traçat.
...Continuarà...
DAS VATER DES KINDES
jaja, quin misteri! Tot semblava anar molt bé fins ara....;)
ResponEliminaAra ens deixes amb la intriga...
ResponEliminaJajaja, ja tinc ganes de saber com continua!!!
ResponEliminaAi ai ai, que passarà...
ResponEliminaHobre, això no es fa!!!! va, que ja trigues a seguir... ;P
ResponElimina