19 de març del 2012

Escollir el nom

Un cop ja sabem que el cigronet que porto a la panxa és un nen, a casa nostra les converses giren força sovint sobre el nom, sobre quin nom triarem pel nostre fill.
Fins ara no ens hi havíem posat, tant perquè no sabíem encara el sexe, com perquè no en teníem cap de decidit.
Hi ha parelles que des de sempre saben quin nom ficaran als seus fills, però per nosaltres és un tria difícil. Per la petita no ens va costar tant. Tot i que el seu nom no és massa popular, als dos ens agradava i quan va sortir a tema, ja el vam tenir com a favorit.
Però és que hi ha tants noms! I el que busquem volem que sigui el millor, clar! És complicat:

1.-D'una banda, hi ha molts noms que m'agraden però quan penso en posar-los-hi al meu fill, ja no ho veig tant clar. Em costa molt! I els que m'agraden moltíssim no li agraden al meu home (i viceversa).

2.- També hi ha noms que ens agraden però que estem descartant per ser super-populars. Què ho fa que a les persones d'una mateixa generació ens agradin els mateixos noms? Perquè jo reconec que si miro la llista dels noms més posats a Catalunya, en trobo molts que m'agraden! Marc, Arnau, Pau, Júlia, Martina, Paula, Eric... són noms molt bonics i realment són els que sempre hauria pensat que posaria als meus fills. Com és que coincidim tants pares en això?
El que passa és que al final els estem descartant perquè n'hi ha que realment els sento a tot arreu i, potser sí, els he acabat avorrint. El fet de ser professora també hi deu tenir a veure, i és que segur que influeix negativament veure els mateixos noms repetits en les llistes any rere any. A part de que, per molt que no ho vulguem, quan hi ha algun alumne o algun conegut que es diu d'un nom determinat i no ens cau bé, acabem avorrint aquell nom!

3.- També estan presents els noms "familiars". A casa, del meu home, per exemple, tots els homes de la família s'han dit igual des de fa un munt de generacions. El nom en sí no em desagrada, però el fet de lligar tant el nen a aquesta tradició familiar, no m'acaba de convèncer. No sé, no m'hi sento còmoda. Penso que els noms dels fills els han d'escollir els pares!

Així que fa dies que parlem de noms i ens costa posar-nos d'acord.
Finalment, però, sembla que en tenim un. És un nom que ens agrada molt, dels de tota la vida, tot i que no es posa gaire últimament. Vaja, que probablement serà l'únic de la classe que se'n digui, però no sonarà estrany a ningú!

36 comentaris:

  1. Caram i no ens diràs quin nom és aquest?

    Nosaltres amb això del nom vam tenir una mica de discussió pel primer :-) Jo no veia un altre nom de nen que no fos Andreu però al Jordi no li agradava massa així que vam acordar Arnau que s'hi assemblava... Passa que res, m'imaginava cridant-lo i no m'hi veia. Per mi havia de ser Andreu i el meu marit finalment em va donar el gust.

    Aleshores li vaig dir que el segon el posaria ell i mira, va triar Biel.

    Si l'Andreu hagués estat nena s'hagués dit Xènia i en Biel hagués estat una Martina.

    Sí que és cert que hi ha noms que són molt sonats (Biel ho és) però a mi això sempre m'ha donat força igual. Si m'agrada m'agrada... En això també sóc cabuda jaja! De fet, els meus pitjors alumnes sempre s'han dit Andreu i aquí estic jo, posant-li al meu primer fill.

    Això del nom la veritat és que és tot un què perquè és una cosa que queda de per vida, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je je... ja sé que us deixo amb la intriga... Però preferixo no dir-lo aquí!

      Elimina
  2. A mi em passa una mica com a l'Esther, tan me feia si un nom era molt o poc sentit, l'important era que m'agradés. Maria estava decidit des del primer moment que vem saber que duia dues nenes. Erinn ens va costar més, no ens decidíem fins que el meu home va recordar que quan començàvem a sortir haviem dit que si mai teníem una nena li diríem així (com se'm podia haver oblidat?????). Va costar que la família l'adoptés (sempre eren Maria i l'altra), però quan tenien un any mon pare em va dir que no se la imaginava amb cap altre nom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a mi m'agradés moltíssim un dels noms més posats, segurament també tiraria pel dret i li posaria. Però, com dic, els he avorrit una mica i ja no m'agraden tant...
      Tens raó que un cop els hi tries un nom, ja es fa molt estrany imaginar-te'ls amb un altre!

      Elimina
  3. Doncs nosaltres encara no ho tenim clar i nomes em queden 9 setmanes!:-D
    Amb la nena va ser facil i ens vam posar d'acord molt aviat. Pero amb aquest nen... penso que els noms de nen son mes dificils! (com la roba, que sempre hi ha coses mes maques i variades per a nena que no pas per a nen...).
    De moment en tenim dos a la llista. Crec que li haurem de veure la cara abans de decidir-nos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno... encara teniu temps!!

      Nosaltres també teniem més clar el de nena, de nom.

      Elimina
  4. Hola, jo encara no estic embarassada, però ja anem parlant de noms, i és veritablement difícil... de nena ens agraden Alba, Abril i Helena, però Abril no agrada a les mares perquè el troben raro; Alba el tinc massa sentit ja; i Helena és molt maco però les seves futures cosines es diuen Milena i Lorena... :-P
    Si és nen l'únic nom que em convenç i va bé amb els cognoms, és Daniel. I potser Andreu.
    Veritablement complicat. Una pregunta per les mestres: hi ha moltes Alba a classe??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda!

      Jo no en recordo gaires, d'Alba, a classe. Clar que jo ja els tinc més grandets, és a dir tinc nens nascuts fa uns 18 anys! Però tampoc és molt popular a l'escola bressol on porto a la meva filla. És una elecció difícil i segur que quan estiguis embarassada ho veus diferent. Jo recordo que cap dels noms que a priori m'agradaven els he volgut a l'hora de la veritat pels meus fills.

      Elimina
    2. A les classes de les meves filles no n'hi ha cap i a l'escola bressol tampoc n'hi havia cap. Alba era un dels noms que a mi m'agradven, però la cosina de les nenes se'n diu

      Elimina
    3. Al grup on dono classe hi ha una però jo crec que si t'agrada t'ha de donar igual les que hi hagi :-)

      Elimina
    4. Gràcies! Esther, és que no vull que a la meva filla li diguin pel cognom... A mí sempre em passava perquè tinc un nom molt comú, i ho odiava!!

      Elimina
  5. Doncs nosaltres també tenim el problema afegit de l'idioma. Teim clar que li posarem noms catalans, perquè el cgonom ja el té basc, però a vegades alguns no sonen bé. Per exemple, Ona es xulo, però aquí és literalment Bona...nosé, és una mica raro posar-ho...i així alguns. Marcel també m'agrada però aquí és com de vells, etc, etc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marcel s'esta tornant a posar molt per aquí LLeida. A mi m'agrada molt!
      Entenc lo del nom català, tot i que això pot lmitar la tria. De fet, ara em venen al cap molts noms bascos que són molt xulos, també.
      I per Xile? Com es diuen els nens i nenes?

      Elimina
    2. Els noms bascos són molt macos, n'hi ha de xulíssims, però a mi he de confesar que se'm faria raro tenir un fill amb un nom que et costa pronunciar, per exemple...nosé, això del nom d'un nen ho has sentir proper...De totes maneres m'agrada molt el nom d'Ibai (vol dir riu) per nen i per nena m'agrada, per exemple, Katixa (la versió basca de Caterina)

      A Xile tots tenen noms molt castellans Rodrigo, Rodolfo, Nicolás, Leonardo...Ximena...A mi em costa una mica recordar-los perquè em semblen una mica tots iguals...llàstima que no els hi agrada massa posar noms indis (son una mica racistes...) perquè segur que n'hi ha de ben originals.

      Elimina
    3. PEr cert, llavors serà un nen, no? Mira que bé, una experiència una mica diferent...que divertit.

      Elimina
    4. A! Mes coses...i també hi ha dones amb el nom de la teva nena! ;)

      Elimina
    5. Merci per la info!!

      katixa m'agrada! em sona a mig rus, je je!
      I lo dels noms de Xile, previsibles, i molt curiòs que n'hi hagi com el de la meva peque!!

      Elimina
  6. jo, tens molta raó. Es molt dificil! jo amb la nena ho tenia clarissim, però amb el nen... m'agrada molt com es diu, el van triar el seu pare i la germana gran, però t'he de dir que no m'agrada tant com el de la nena. Es molt maco si, però no es tan original. Tot i això, per la teva traqnuilitat et diré que ara no el veuria amb un anltra nom. Es diu Eric. I mai li podria veure amb un altre. Amb això et diré que el nom agafa personalitat amb el teu fill...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó. El nom costa de pensar en abstracte, perquè realment anirà lligat sempre amb la persona que el porta. Petons!

      Elimina
  7. Els noms... Tot un món! Nosaltres també vam esperar a saber si era nen o nena, per pensar una mica menys. Teníem clar que volíem un nom curt, català i de
    tota la vida. I com que vivim a l'estranger, a ser possible, de pronúncia no gaire complicada (si no sempre et canses d'haver de repetir el nom una vegada darrera l'altra). I no vam tardar gaire a decidir-nos: Quim. I la veritat és que veient-lo i ara coneixent-lo, crec que no es podria dir de cap altra manera!
    Per a qui no li "agraden" els noms que es senten molt, un dia vaig sentir "si vols que a la classe del teu fill no n'hi hagi 2, 3 o 4 que es diguin igual, posa-li el nom del teu avi, o dels amics dels teus avis. Segur que serà l'únic!".

    ResponElimina
  8. Quim és molt xulo!
    Lo dels noms dels avis, tens raó...
    Un dia el meu pare es va trobar un nen recent nascut que es deia Josep Maria i no es va poder estar de felicitar els seus pares. Els hi va dir: "Això sí que és un nom!". Je je.. però de fet ben segur que serà l'únic de la classe!
    Per sort, tot tornarà!

    ResponElimina
  9. Si que és curiós això de les modes dels noms segons les generacions.
    El baby té un nom que sona bé en català i en anglès i el vaig esocllir jo. El nostre tracte va ser que com no sabíem el sexe si era nena escollia el meu home i si era nen escollia jo.
    Però veig que ja tens un nom... i que no ens el vols dir... dolenta! Tranqui, jo no vaig voler dir a ningú el nom fins que va néixer el baby. Pot semblar una tonteria però tot i saber el nom, vaig voler esperar a veure-li la carona per estar segura que aquell era el nom que més li esqueia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, que valenta això de no dir el nom a ningú fins que va nèixer! Amb lo pesats que són alguns de l'entorn preguntant dia i nit!!

      Elimina
  10. Realment és complicat. Nosaltres sembla que finalment ja ens hem decidit. També hem descartat els populars. He mirat un munt de cops el Indescat i es que la meva primera filla és unica a Catalunya i buscava un nom igual per el bebé, però finalment tindrà un nom que es posa unes 7 vegades per any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un nom únic a Catalunya per la teva primera filla? Quin deu ser..... je je. Estic intrigada!

      Elimina
  11. Jo com l'Esther, ara també estic intrigada amb el nom, però no pregunto, pq la veritat, jo tb prefereixo no dir el nom al bloc ;-). Què bé haver-lo decidit ja. Nosaltres no ens vam decidir fins el dia que va néixer, i fins i tot els primers dies ens equivocavem i li dèiem algun dels altres noms candidats :-SS. Ara estem contentíssims amb el que vam triar. Per cert, els ulls de la capçalera del bloc, ja no són d'una nena tan petita, oi? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, he canviat la capçalera perquè el temps passa i aquells ullets ja quasi ni els reconeixia!!

      Que bó que us equivoquessiu amb el nom al principi!

      Elimina
  12. Hola, estem esperant una nena i estem fets un lio amb tants noms. Ens agrada molt Martina, però ens fa por que n'hi hagi moltes. Que en penseu, als coles que coneixeu se sent molt ??
    Merci

    ResponElimina
  13. A la classe de la meva filla (P3) no n'hi ha cap. Però sí que és un nom que estic tornant a sentir molt en nenes nascudes aquests ultims dos anys.
    És un nom molt bonic!!

    ResponElimina
  14. Jo tb estic esperant una nena i tb ens agrada molt Martina pero crec que potser esta molt vist ara. Que en penseu de Claudia?

    ResponElimina
  15. Claudia m'encanta, però voldir coixa...

    ResponElimina
  16. M´agrada molt Artur , N'hi ha molt poquets....i per nena més classics Cristina (Cris), Elisabet (Bet) i Núria....

    ResponElimina
  17. Jo soc menor de edat y no tinc fills (ni ganes) pero a mi per nens el nom de Marc m'agrada molt encara que sigui un nom molt como Raúl tambe es molt maco i Eric tambe, i per nenes Mónica (Moni) i Maria m'agraden pero Gisela per mi es ideal perqué es un nom tranquil i senzill, de veritat que a mi Gisela m'enamora

    ResponElimina
  18. Jo soc menor de edat y no tinc fills (ni ganes) pero a mi per nens el nom de Marc m'agrada molt encara que sigui un nom molt como Raúl tambe es molt maco i Eric tambe, i per nenes Mónica (Moni) i Maria m'agraden pero Gisela per mi es ideal perqué es un nom tranquil i senzill, de veritat que a mi Gisela m'enamora

    ResponElimina