20 d’abril del 2012

Centrant-me en tot el que vindrà


Els primers sis mesos d'embaràs he estat molt enfeinada i, com que he tingut la sort de trobar-me bastant bé, he estat poc capficada en l'embaràs.  He tingut també molta energia i no he parat de fer coses.
Però ara, des de fa unes setmanes, sento una força centrípeta que em fa pensar i concentrar-me cada vegada més en el que ara és realment important, el nou fill que vindrà.
Aquest sentiment va començar al voltant de les 26 setmanes, just quan entrava al tercer trimestre d'embaràs. El cos és molt savi i suposo que és l'encarregat de transmetre a la mare allò que importa en cada moment!!
I ara jo ja començo a pensar més concretament en tot el que vindrà, en assumptes pràctics: en preparar el niu i en el part.
Respecte a la preparació del niu, la veritat és que tenim pràcticament tot el que ens fa falta. Al tenir l'experiència de la primera, també tinc més clar què és allò que realment necessitarà el meu fill i quines són les coses de les que puc prescindir.  A més, en principi no planifiquem grans canvis a la casa. Anirem fent sobre la marxa, a mesura que vagin sortint les necessitats.  Però, tot i que poques, sí que hi ha coses a fer!  I noto com tot allò que fins ara no era massa important, com per exemple saber on guardo certs objectes que em seran útils  o qui em pot deixar els que no tinc, ara em desvetllen a mitja nit i em fan sentir la urgència de tenir-ho tot organitzat.

També penso amb el part. La llevadora la setmana passada em va dir que a partir d'ara ja puc incorporar-me a les classes pre-part. Potser m'esperaré una mica, ja que per qüestions d'agenda m'anirà millor començar a finals de maig. Però no queda gaire! Tinc clar que pariré al mateix hospital on vaig tenir la petita, però m'agradaria fer-ho amb alguns canvis. Tinc ara la idea de que m'agradaria parir sense epidural (ja sé que després potser la demanaré a crits), i per això fa falta una mica de preparació i mentalització.

A la vegada, noto com començo a relativitzar tot allò extern al propi embaràs. La feina, els assumptes pendents que vull deixar enllestits, no són ja la única prioritat que tinc en aquest moment. Penso treballar fins a finals de juny, però prenent-me les coses amb més calma.

El segon fill, la presència del qual també noto ja molt tant en el volum de la panxa com en les puntadetes i moviments que m'acompanyen al llarg del dia, ha passat a ser el centre del meu interès! És un sentiment que em surt de dins, que em crida, i que em fa centrar-me en aquesta nova vida que aviat serà aquí!


Imatge de Mónica Calvo

9 comentaris:

  1. A que ja comences a saber que sí que te l'estimaràs igual que a l'altra? je je je!

    ResponElimina
  2. tot això que expliques em recorda el meu embaràs, no tan llunyà, però que em sembla que fa tant..., i tb em fa preguntar-me com podria ser un segon embaràs. Quin munt d'emocions. Els sentiments que surten de dins, de fills que portem dins, són tan especials i intensos! Ja ens aniras explicant coses de les classes pre-part, que sempre es poden aprendre coses noves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, realment tinc ganes de tornar-hi anar. Serà un temps en que pensaré en exclusiva amb l'embaràs i, com dius, sempre hi ha coses a aprendre!

      Elimina
  3. Qué guay Onavis...! I quan el tinguis als braços el veuràs taaaan petitet i tendre!!! A mi em passa amb el bebé dels meus amics i això que és més gran del que era el meu en nèixer!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que el veuré super petit! Només la roba ja m'ho sembla!!

      Elimina
  4. Jo fins ara quan pensava en tenir més fills, simplement m'horroritzava només de pensar en la feinada, però últimament ja no ho veig així... ai ai ai quin perill que tinc

    ResponElimina
  5. Et llegeixo i... et pots creure que m'agafa una nostàlgia... :)

    ResponElimina