Aquest any tenim l'hort bastant abandonat. És l'any que menys coses hem plantat, des que fa uns cinc vam començar a fer hort cada estiu.
El que passa és que aquest any jo no puc ajudar gens, ja sigui perquè la meva panxa ja no em permet ajupir-me ni fer feines agrícoles com pel tema de la toxoplasmosi, que no he passat, i per la qual recomanen no estar en contacte amb la terra.
A més a més, aquests mesos necessito més que mai l'ajuda del meu home. Tant ara que estic cansada com quan un cop neixi el nen, ja que tindrem més feina. I si es vol tenir l'hort en condicions, s'hi ha d'estar molta estona. Ell s'hi passava molt temps cada dia aquests últims anys, i jo ara quan ell arriba de treballar necessito que pugi ràpid cap a casa per a que es faci càrrec de la nena o prepari el sopar. Als vespres estic bastant cansada (per no dir exhausta!!).
I ja ho diu la dita: "L'hort vol un home mort". Perquè porta feina. Sí que és relaxant, i gratificant, però no deixa de ser feina.
Així que aquest any hem plantat només algunes coses, aquelles de les que més pensàvem que no ens hem podríem estar. Les carabasseres, que creixen soles, ja estan donant els seus fruits. I les mongeteres també. De tomateres n'hem plantat molt poquetes, ja que s'hi ha d'estar més a sobre: per lligar-les, treure els xupons... L'any que ve ja en tornarem a plantar.
Un altre dels motius pels que hem conservat l'hort, encara que petit, és perquè la petita hi pugui participar. De fet, és el primer any que se n'adona bé de tot. Ens ajuda a regar, a recollir els fruits, i quan ens ho mengem a taula diu "he collit jo!".
I només per això ja val la pena!! Així que ara a casa nostra és temps d'ensaladilles russes amb mongetes de l'hort. I amb el carabassó tenim acompanyament per tots els plats, a part de les truites, els purés i les boníssimes flors de carabassó arrebossades!!
Ei!!! A mi m'encanten les flors de carabassó arrebossades. Aquest any no n'he menjat per la dieta. I ara m'hi has fet pensar ;-). És molt interessant que la petita vegi com van creixent les verdures i participar en les activitats de l'hort.
ResponEliminaJo no n'havia menjat mai fins que vam començar a fer hort. I sí, estan boníssimes!! Segur que perquè en mengis un dia no passa res!
EliminaDoncs a casa meva hi ha interès zero per les plantes. Fa un temps vaig portar unes maduixeres per veure si ens hi posàvem amb l'Andreu i res de res. Va començar molt motivat i ara no fa gens de cas... A més quan agafa una maduixa li fa fàstic menjar-se-la. No sé d'on es deu pensar que surten les que comprem a la fruiteria. Nens!
ResponEliminaQuina ilu que a la vostra peque li agradi tot això perquè dóna molts moments macos per compartir i perquè menjar coses de collita pròpia deu donar un toc ben especial als vostres plats :-)
Sí, a la petita li agrada. Sobretot perquè son pare li transmet molt l'entusiasme.
EliminaDe maduixeres en vam tenir un any, pe`ro no ens van donar gaire bon resultat!
Noia que bé això de tenir hort! quina enveja!!! Jo soc una nulitat per les plantes, se'm moren totes...
ResponEliminanNo et pensis, jo tampoc sóc gens de plantes! Però l'hort és una altra cosa. A més, he de recòneixer que qui se n'encarrega més és el meu home.
Elimina