19 de juliol de 2012

"Un altre nen?"


Avui em ve de gust explicar-vos una altra història de la meva padrina. Aquest cop, té relació amb el naixement del seu quart fill, que, com tots els que va tenir, va ser un nen. I ja és casualitat que venint d'una família de sis germanes com la de  la que ella provenia (bé, van tenir també un nen, l'únic, que va morir de petit), ella tingués cinc nens.

Doncs el dia del naixement d'aquest fill estava la meva padrina a casa envoltada de les seves germanes, les veïnes i, si hi havia arribat a temps, de la llevadora del poble. Aquesta última era del tot prescindible segons m'explica la padrina, ja que tot i que primerament n'hi havia una que era molt bona, la nova que la va substituir "no sabia ni per on havia de sortir la criatura". Molts estudis, però poca pràctica, deia.

El dia del part, un cop va néixer el nen, un veí del carrer va anar a avisar al meu padrí, que treballava al tros a uns quants quilòmetres del poble. 

- "Has tingut un nen!"; li va dir.

Content, el meu padrí va córrer cap a casa per a conèixer el que seria el seu quart fill. Pel camí, es va trobar encara un altre veí del poble que també coneixia la bona nova i, fent referència a la coincidència de sexe que es repetia a la família, li va dir:

- "Un altre nen! Has tingut un altre nen!"

El meu padrí,  pensant que aquest veí es referia al moment present i no pas a la tradició familiar de tenir fills barons, es va sorprendre:

- "Un altre nen?"

I va córrer cap a casa encara més de pressa convençut que havia tingut bessons.

I així va ser com, quan va entrar a l'habitació on hi havia la meva padrina recent parida, després de fer una breu mirada al nen recent nascut que ella tenia als braços, va començar a buscar per tot arreu dient:

- "I l'altre? On és l'altre?"

La meva padrina sempre explica divertida aquesta anècdota, ja que després de tot l'esforç que suposa parir una criatura, l'home el primer que demanava era on estava "l'altre"!! Fins que no es va desfer el malentès van passar una estona ben surrealista!

3 comentaris:

  1. Que bona! Ara amb les ecos i tota la pesca s'ha perdut tota aquesta espontainetat (i s'han guanyat altres coses, suposo..). Quina casa amb tot de nens, per cert...quina por! jeje...

    ResponElimina
  2. ja ja ja ja ja aquestes situacions sembla mentida com es recorden eh! Deu n'hi do la teva padrina...

    ResponElimina
  3. Sort que no es va trobar encara un altre veí perquè me'l veig buscant sota el llit i tot el tercer jaja! :-)))

    ResponElimina