29 de juliol de 2012

"Pariràs amb dolor"

 Vaig ingressar a l'hospital a les 11 de la nit i el meu fill va néixer a les 5 de la matinada. Així que vaig estar sis hores de dilatació dolorosa, tot i que fins a les 3.30 ningú em va reconèixer que estigués de part.

I tret de la part negativa que ja vaig explicar, penso que aquestes circumstàncies van fer que pogués tenir el meu part natural tal i com volia i que tot anés força ràpid. És a dir, el fet de que "no" estigués de part segons les llevadores i el ginecòleg va fer que no m'estiressin en una camilla tan bon punt arribés. Al contrari, no vaig parar de passejar-me amunt i avall: que si cap a la sala on hi ha el ginecòleg, que si cap dalt a l'habitació, que si a fora a la sala de visites a parlar amb el meu home... Estic segura que tot aquest moviment va fer que el part no s'aturés en cap moment (de fet, els moments en que se m'aturava era quan em feien monitors, moment en que estava totalment estirada en un llit).

A més, com que em feien creure que tot anava molt lent, no vaig gastar esforços psicològics en preparar-me per al part fins que ja el vaig tenir molt a prop. 

Així que a les 3.30, quan per fi vam entrar el meu home i jo a la sala de dilatació, vam  intentar oblidar tot lo negatiu que ens havia passat fins aleshores. El primer que vam fer és demanar la pilota, tenia clar que volia continuar plantada. Em van ficar finalment l'antibiòtic i vaig provar varies posicions amb la pilota, que em van anar super bé. Asseguda i de genolls a terra amb els braços a la pilota. La presència del meu home també va ser clau per animar-me i ajudar-me a suportar les contraccions, cada cop més doloroses. 
Mentrestant, sentia una noia al meu costat que tampoc portava epidural i que estava a puntíssim d'entrar a la sala de parts. (Més tard, la llevadora em va comentar que potser jo havia anat tan ràpid al final per "simpatia", que al sentir l'altra jo em vaig activar). 
Va haver un moment  que em vaig marejar i vaig estirar-me al llit. Aleshores em va venir una contracció llarguíssima i molt dolorosa, la pitjor que recordo, en la que vaig treure molta aigua i vaig notar com el cap del nen baixava molt. Vaig cridar moltíssim, demanant l'epidural a crits, que me la posessin ja, que allò era in-su-por-ta-ble i que no podia més  Ningú es va alarmar massa davant el que per mi era el moment més dolorós de la meva vida. Les llevadores passaven per allí, però sense dir-me quasi res. Però quan vaig tornar a cridar i dir que tenia ganes d'empènyer, que notava com si m'estès fent caca, llavors va venir una llevadora corrents i em va fer un tacte.

"L'epidural vols? El que hem de fer és anar a la sala de parts, que el nen ja està aquí!".
Em va dir que si no fos ella la que m'havia fet un tacte feia una hora no es creuria que amb tant poc temps hagués completat la dilatació.
Jo m'estava morint de dolor i no parava de cridar i dir barbaritats  (me'n vull anar cap a casa, no podré parir-lo, això és un infern...). Puc dir que és el dolor més gran que he sentit mai, i tant. Quan notava que em començava una contracció, m'aterrotitzava! Eren llarguíssimes i sentia com si em partís per la meitat.
El meu home, que em sentia cridar a la sala de parts mentre ell encara estava vestint-se per entrar-hi, diu que es pensava que quan entraria ja l'hauria tingut,
Un cop allí, però, els dolors ja van començar a ser menys intensos. Quan vaig començar a empènyer vaig notar un alleugeriment. El problema és que un cop sortia el cap, tornava a entrar. El nen tenia un volta de cordó que l'espenyia cap amunt. En una contracció vaig empènyer fort i la llevadora li va treure el cordó, i aleshores ja va sortir tot. Ho vaig notar perfectament. Una sensació molt bonica.
Quan vaig veure-li la careta, per fi, tremolava de felicitat.
I aleshores me'l van posar a la panxa i em van dir que no me'l posés directament a la popa, que deixés que ell hi anés sol. I sí! Va anar reptant fins que es va enganxar!! Molt emocionant!

I així va acabar el part, amb els dos molt contents i emocionats. Jo, esgotada però amb l'energia i el "subidón" que dóna el part. Vam estar dues hores a la sala de recuperació els tres junts i ja després cap dalt a l'habitació, a descansar.

Ho havia aconseguit i, tot i els tràngols que vaig haver de passar,  va ser l'experiència més intensa i gratificant de la meva vida!

23 comentaris:

  1. Uau, quina emoció...m'ha encantat llegir-ho. Entren ganes i tot de passar aquest dolor tant gratificant...FELICITATS CAMPIONA!!! ONAVIS SUPER MAMA!!!

    ResponElimina
  2. A i mira, no hay mal que por bien no venga, no? Al final l'imbècil aquell et va ajudar a tenir un part com volies, podriem dir...;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf!!! No et pensis,no va ser facil!! De fet penso k si hagues d tornar a parir, ara k ja el que es,demanaria la epidural...

      i sobre lo del gine, si,al final encara em va beneficiar segons com es miri...

      Elimina
  3. Sí senyora, ets una campiona! Em costa d'imaginar-te dient barbaritats i cridant!No devies recordar ni de respirar amb el dolor! Però molt bé i pel que dius sense costures! I la recuperació molt més ràpida, no? I el nen ben espavilat i buscant teta!! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!
      Sí que em va fer alguna costura, al final! La llevadora no em va tallar, però jo em vai trencar una mica. Porto tres punts. Però no em queixo, podria haver estat pitjor!

      Elimina
  4. ENhorabona Onavis!!!! Ets una valenta. Ara a gaudir de ser mare per segona vegada!

    ResponElimina
  5. Ai Déu meu! Em fa mal només de llegir-te. Jo és que reconec que sóc una cagona i per mi l'epidural ja me la podrien posar un mes abans de parir perquè comencés a fer efecte je je je! :-P

    De tota manera és molt emocionant llegir-te. Poder "veure" la història que hi ha darrera el part de cada criatura és molt i molt emotiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, les històries del part val la pena recordar-les. Jo la volia deixar escrita perquè sé que m'agradarà rellegir-la sovint, a pesar de la part "fosca".
      També noto que aquests dies tinc necessitat d'explicar i rememorar sovint com va anar tot, suposo que és innat!

      Elimina
    2. I tant! Jo penso que a totes les mares ens agrada recordar-ho.

      Quan estava embarassada de l'Andreu recordo que em preguntava per què algunes mares (incloent la meva) no deixaven de repetir-me com els hi havia anat a elles, comparaven la meva panxa amb la seva... Pensava: "carai, amb la d'anys que han passat ja podrien passar del tema".

      Ara ho entenc! Estàs desitjant veure una embarassada i que et faci la pregunta màgica "a tu com et va anar?" per explicar-li tota la teva història amb pels i senyals jaja!

      Elimina
  6. Que bonic! Estic a punt de llagrimeta! :) Que valenta!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats. Em sap greu això que et va passar, perquè els professionals sanitaris de vegades oblidem que el primer és alleujar l'angoixa dels nostres pacients. Espero que amb el temps només et quedi record del positiu. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!
      Per l'altre part em va atendre un equip magnífic. Com en tot, a tot arreu hi ha gent de tota manera. Aquesta vegada no vaig tenir geens de sort amb el ginecòleg. Però per sort, tinc un record bonic del dia en general, que és l'important!

      Elimina
  8. Ostres què emocionant! jo també estic amb la llagrimeta! Ara, déu n'hi do el personal de l'hospital... Noia ets una campiona, tant pel part com per saber deixar de banda totes les males vibracions del voltant i estar pel que havies d'estar: tu i el teu menut! Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant! l'important és que el personal no em va amargar la nit! i no va ser fàcil abstreu-re'm del mal rollo, però estic contenta d'haver-ho aconseguit!!

      Elimina
  9. Jo he plorat!!! ens has sabut transmetre molt bé les teves emocions. Què meravellosa què és la natura!!!. Digues a Der Vater des Kindes què m'agradaria llegir la seva crónica dels fets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he pensat el mateix...volem la versió del pare! ;)

      Elimina
    2. je je... ja li he dit!! a mi també m'agradarà llegir la seva versió!!

      Elimina
  10. Onavis!!! ENHORABONA bonica!!! les teves lletres carregades de sentiment, m'encanta!!

    A disfrutar de la teva familia!! :D

    ResponElimina
  11. Felicitats! Quina passada! M'encanten les històries dels parts i a més natural, resulta encoratjador i molt intens!! Disfruta de cada moment, com ja ens ensenyes que fas! I enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies!! cada part és un món!! és molt important recordar-lo!!

      Elimina