3 de juliol de 2012

Sobre El rei lleó, l'anglès i la mort

El diumenge a la tarda vam mirar la pel.lícula de El rei lleó amb la petita.
Feia temps que pensava que seria bona idea posar-li una peli sencera, ja que fins ara mirava vídeos curtets de Els tres porquets, de la Maisy Mouse, del Charlot.... i cada vegada en mirava de més llargs.

Així que vam pensar que El rei lleó seria una bona opció. Jo feia molt temps que no l'havia vist, i no la recordava gaire. Però vaig pensar que li podria agradar.

Però a mesura que la miràvem vaig pensar que potser estava cometent un error. Bé, millor dit, dos.

El primer fa referència a l'idioma. Vam mirar la pel.lícula en anglès. Ella no es va queixar en cap moment, com que era una novetat, tant li feia l'idioma. I la veritat és que es pot seguir molt bé, sense entendre el que diuen. I jo li anava dient les coses més importants dels diàlegs. Però mentre la miràvem pensava si realment servia de res que la miréssim en anglès. Tot just domina el català, ha sentit parlar el castellà en algunes ocasions i ja li volem fer que s'acostumi a l'anglès! A més, penso que si aquest visionat anglès de la peli no va acompanyat d'un reforç, ja sigui fent una extraescolar d'anglès (que encara no fa ni farà aquest any), o sentint-lo parlar en algun altre lloc, no servirà de res. Jo li explico un dels contes que té en anglès, però tret d'això, res més. Així que mentre la miràvem estava feta un embolic i no sabia si havíem obrat bé. Però la vam mirar tota en anglès. I aquest díes que me l'ha demanat, li he tornat a posar en anglès. No sé si faig bé!  Quina és la vostra experiència al respecte???

L'altre "error" que pensava haver comés és referent a la història que s'explica a la pel.lícula. Pobreta!! La petita, veient-la,  va ser el primer cop que va estar en contacte amb el que significa la mort. Fins ara no havia preguntat mai, ni nosaltres havíem tret el tema. I mirant la peli el tema es va fer molt present, ella va començar a fer preguntes, i vam acabar les dos parlant de la vida i de la mort, jo amb llàgrimes als ulls. Quan es mor el pare del Simba ella preguntava si estava dormint. Jo li deia que no, que s'havia fet molt mal al caure i s'havia mort. Ella deia, "portarem al metge". I jo, ja plorant, "no, el metge no ho pot curar tot".  I quan el lleó ja no surt més a la peli, la petita tota l'estona preguntava on estava. Inclús a la nit, sopant, hores més tard, em va preguntar per ell. Així que imagino que li va impressionar força el tema. A mi, per una banda em va agradar parlar-hi d'això, però pensava, que tampoc no cal tan aviat!! No em viscut la mort de cap persona pròxima, per sort, des que ella ha nascut. Però suposo que algun dia preguntarà pels familiars que no hi són. La mort existeix, i tard o d'hora haurà de saber el que és. Però, tan aviat? 
Quina és també, la vostra experiència en aquest tema?

Ja ho veieu, allò que semblava una tarda diumenge lúdica i sense complicacions, va derivar en una intensa reflexió!

14 comentaris:

  1. A veure, anem a pams. El tema de l'anglès: jo no soc partidària d'aquesta mena d'obsessió perque els nens parlin anglès ben aviat. Si, és cert que cada dia és mes necessari parlar-lo per anar pel món, per trobar feina, etc... però el meu marit va començar a estudiar-lo amb 13 anys i treballa en anglès. De totes maneres, és un tema complicat i jo mateixa de vegades penso si hi hauria d'insistir i d'altres penso que s'han de deixar les coses fluir.

    La meva cunyada és mestra d'anglès a infantil i primària i diu que fins a P4 poca cosa extreu de les classes d'anglès. De totes maneres, crec que fa més el veure la tele en anglès per exemple que no pas una classe a la setmana.

    Les meves filles veuen "les tres bessones bebés" en anglès perque a la versió catalana només hi surt la història i a l'anglesa després surt una cançó, les paraules que s'han fet servir, etc... i si algun cop els hi he posat en català m'han demanat que ho canvii. De tant en tant els hi hem posat alguna peli en anglès, però si ens demanen que la volen en català o castellà ho canviem.

    Ja veus que he pensat en el tema eh... vaya rollo t'he fomut!

    Pel que fa al tema de la mort... el meu sogre va morir fa dos anys i amb l'Erinn ho vem passar malament perque deia que el trobava molt a faltar i no sabiem molt bé com portar-ho. "El rei leon" és la seva pel·lícula preferida i ens va ajudar força: nosaltres li havíem dit que el iaio quan va morir va anar a una estrella i des d'allà les cuidava, les vigilava i estava content si es portaven bé. Com al rei leon el pare de'n Simba se li apareix dalt del cel donant-li consell ens va anar de perles. No tenen molt clar el tema de la mort, però si que la gent pot morir. No se si són molt petites, però les circumstàncies van fer que n'haguéssim de parlar.

    Si no ha vist "El libro de la selva" ja trigueu!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, penso bastant com tu amb el tema de l'anglès. No ho vull viure com una obsessió. Crec que quan realment valdrà la pena fer "reforç" (amb contes, pelis, cançons..) a casa serà quan ells ja siguin una mica més grans i en facin al cole.

      Sobre la mort, és un tema delicat. Però no està de més que ho comenci a veure, penso. A vosaltres us va servir molt per explicar una realitat. A mi de moment m'ha servit per a que en conegui el "concepte". Poc a poc.

      I merci per la recomanació!

      Elimina
  2. Ui, la meva que és més petita, ja ha mirat alguna peli sencera i ens ho passem molt bé! Les que li agafen més l'atenció, sens dubte, són les del director japonés Miyazaki. Hem vist mi vecino Totoro i un parell més. Com que són tan imaginatives i amb tants personatges imaginaris, tant se val una mica que no segueixi l'història, ella es queda flipada! jeje...
    Sobre la llengua, pobreta la nostra ja en te prou, trobo i sempre intentem posar-li en català o en euskera. La resta ja tindrà temps...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec aquestes pelis. Els hi faré un cop d'ull!
      Sí, estic d'acord amb que de moment la teva ja en té prou sent trilingue!!!

      Elimina
  3. Estic d'acord en que per això dels idiomes no hi ha cap pressa però també és complicat trobar el moment en el que dius: "ara sí". No sé, penso que les coses s'han de fer amb naturalitat. Si li has posat la pel·lícula en anglès, l'ha entès i li ha agradat potser no ha estat tan mala idea, no? Si es va familiaritzant d'una manera o una altra sense obsessions ni agobios doncs ja està prou bé.

    Pel que fa a la mort... Els nens tard o d'hora es comencen a fer preguntes respecte a tot. La meva opinió és que s'han de donar explicacions realistes sempre adequades a la seva edat. Si toques els temes d'una manera natural segurament els entenen millor tot i que després la realitat sempre es percebuda per ells d'una manera ben diferent.

    Jo crec que la tarda de diumenge per la teva filla sí que va ser lúdica :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, amb això últim que dius tens raó i m'has fet pensar positivament:

      Si ella continua demanant la peli vol dir que s'ho va passar bé: ni li preocupa que sigui en anglès ni la va traumatitzar veure morir al papa del Simba! Tot ho integren!

      Elimina
  4. Jo puc dir-te què he fet jo amb el tema dels idiomes. En la nostra escola, en el nostre entorn, no hi ha castellanoparlants, així que totes les pel·lícules les hem posat sempre en castellà. A l'escola el meu fill gran va començar a fer classe de castellà a primer, i d'anglès a P4, el qual, tenint en compte que som a Espanya ho trobo molt absurd. Afortunadament, a l'escola ho van entendre així i amb el segon ja va canviar, i van començar abans amb el castellà.

    El bilingüisme és molt positiu per als nens. Ells tenen la capacitat d'aprendre tants idiomes com se'ls ensenya, així que jo no desaprofitaria cap ocasió.

    El tema de la mort obsesiona als nens a partir dels 4 anys. Si ha sortit abans, no passa res, has de tranquilitzar-la i explicar-li que ningú morirà al seu entorn (en realitat és el que els acostuma a preocupar) i que després el Simba es fa gran i el seu pare és a les estrelles....

    No t'amoïnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra filla tampoc sent a parlar gaire, quasi gens, el castellà.
      I per això també li he posat alguns dibuixos en castellà.
      Suposo que poc a poc ho anirà absorbint tot!

      Elimina
  5. Quin tema més interessant!

    Nosaltres hem tirat pel dret i no li amaguem cap realitat. La mort existeix i n'hi hem parlat amb naturalitat. L'anglès el vam començar al principi de tot, però ara la veritat és que ho hem abandonat i li posem dibuixos, sobretot de Disney i japonesos. I bàsicament en català. A la pàgina de mecanoscrit.cat pots baixar-los gairebé tots i a fè que els japonesos valen molt i molt la pena, ja que toquen molts valors que els americans ni s'hi atansen. Un gran descobriment que et convido a compartir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci per dir-me aquesta pàgina!
      Alguna recomanació de peli? Jo fa temps vaig veure El viaje de Chihiro, però no sé si li podria agradar a la nena.

      Elimina
    2. Merci!! Entre la teva recomanació i la de l'Anna, no tinc excusa!

      Elimina
  6. Del tema del anglès no està de més si ella ho disfruta. Nosaltres no ho hem fet això de veure pelis en anglès, penso que no ens hem d'obsessionar amb el tema. Sempre he pensat, potser sortint-me una mica del tema, que fer anglès amb 3 anys una hora a la setmana tampoc aporta gaire, encara que reconec que són esponges. Així que repeteixo: si ella ho va disfrutar, ENDEVANT!!

    La mort. Jo tampoc els hi amago, a ells els falten els dos avis paterns i arriba un dia que pregunten. Cada nen té les seves inquietuts, i a uns els arriben abans i a uns altres després. Al David, per exemple, encara no se li ha donat mai per parlar del tema, la Maria en canvi, de ben petita ja preguntava on eren els seus avis. A partir d'aquí a donar respostes que ells puguin entendre. Nosaltres li deiem, quan va començar a preguntar "que havien marxat i no tornarien", ara ja sap que són morts, que normalment es moren els més vellets, però si un es posa molt malalt, molt malalt i no el poden curar els metges també es pot morir, tant si és un avi, com un papa, com un nen. I sap que qui es mor, no torna.
    Crec que els nens són molt espavilats, i ells acaben entenent (amb la nostra ajuda) què passa amb això de morir-se. Però al seu ritme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, suposo que tard o d'hora la meva també començarà a preguntar... és llei de vida! I crec que lo millor és no amagar-los res!

      Elimina