Per molts llibres del Carlos González que m'hagi llegit, per molt que no sóc massa partidària de les rutines i per molt que pensi que tot va bé, he de reconèixer que molt sovint em surt la mare patidora i preocupada per tot que porto a dins.I sóc conscient que el que m'angoixa són minúcies, que no són coses greus, que l'endemà ho veuré diferent...però quan les estic vivint em fan patir!
El que em preocupa més últimament és el tema de la son durant el dia. Com que al llarg dels mesos he après a interpretar els seus plors i gestos, sé perfectament quan té son.
Però clar: que tingui són i que dormi no són la mateixa cosa.
A vegades perquè no hi ha manera de fer-la dormir (o es desperta en pic m'aixeco jo del llit) i a vegades perquè no és possible en aquell moment (estem fora de casa, enmig d'un dinar familiar, jo he de marxar a treballar...).
I això m'angoixa molt.
Ja em sé la teoria: si no dorm ara dormirà més tard, quan tingui molta son ja caurà rendida, un dia és un dia.... Però jo quan la veig que es frega els ullets, ho donaria tot per a què dormis!
En fi! He d'aprendre a relativitzar més les coses. Que dormi és important, però passar-se la tarda en braços dels padrins, o gaudint d'un munt d'estímuls nous, encara més. Encara que es salti la migdiada.. A vegades ho veig tot negre quan en realitat fa un sol radiant.
Imatge de Bansky
Uiiii! El tema de la son és el meu preferit... a mesura que es fan grans van perdent les dormites durant el dia... El nostre de 14 mesos, ja només fa migdiada. Nosaltres li fem fer al cotxet de passeig, tot i que a vegades ens costa moltíssim: els caps de setmana se l'emporta el seu pare a passejar i es queda fregit: l'altre dia se li va dormir només trepitjar el carrer...
ResponEliminaTranquila, Onavis, durant el dia cada cop dormen menys i jo crec que amb aquesta calor encara menys, menys, menys!
ResponEliminaLa nostra, veus que vol dormir però no hi ha manera... és la calor!
Mira'n la part positiva: anirà abans a dormir al vespre i podreu fer un soparet romàntic amb el seu pare... (bé, en realitat no ho farà però pensar-ho també fa goig, no? jejejej)
Petons!
Hola Onavis,
ResponEliminamoltes gràcies pel comentari que em vas deixar.
He fet una ullada al teu blog i m'encanta! Ja me n'he fet fan!!!
No t'hi facis mala sang... jo amb el segon encara no n'he après!!!
Nosaltres fem collit, LM, etc etc... però seeempre hi ha aquell raconet del cervell que et diu "ai, ho estaré fent bé?", "aix, i si ho fes axí?" "o aixà?". I al final el que has de seguir és el teu propi instint, que gairebé sempre té raó!
Total, que el que importa és el moment i ja està. Si no vol dormir ara ja ho farà després... (que sí, que sí, que un mínim d'ordre i pauta hi ha d'haver, però la teoria és una cosa i la pràctica una altra de ben diferent!!)
Una abraçada, i espero anar xerrant sovint amb tu
Crec que que et preocupi aquest tema és normal, a mi em preocupa també molt. El meu nen no s'adorm solet, necessita ajuda, el pit, que el gronxin,etc, i si estem fora de casa i no ho puc fer pateixo molt perque no es pot adormir i està irritable. Jo sempre intento adaptar-me a les seves rutines de son, i al contrari que tu, penso que dormir és més important de vegades que estar passant de ma en ma de familiars.
ResponEliminaJo, personalment, pateixo molt quan el fan passar de ma en ma i ell te son i no vol....però allà estic jo per rescatar-lo!!!
Com veus, sóc més patidora que tu.
Merci noies!
ResponEliminaElisenda, lo de sopar en parella ho hem pogut fer quasi tot l'hivern i la veritat és que és un luxe. Però ara ja fa setmanes que se'n va a dormir més tard. Se'ns ha acabat el "chollo"!
Mametadebad, és normal que ens preocupi tant això de la son. A mi tampoc se m'adorm soleta. Quan jo dic que "n'he d'aprendre" em refereixo a que a vegades m'obceco per a que dormi i preparo el dia al voltant d'això, i després ella fa el que vol! No ho podem tenir tot calculat. I sovint ells, encara que "haurien" de dormir, estan contents disfrutant dels estimuls. Ara, tens raó, si estan irritables o fa massa estona que dura la processó de braços, jo també sóc la primera que me l'emporto a dormir!
Hola!!
ResponEliminaAcabo de llegar a tu blog por casualidad y me ha gustado mucho, enhorabuena por el!
Aprovecho tambien para darte a conocer el mio http://creciendocondavid.blogspot.com/
Y, respecto a la entrada, los temas sueño y comida nos suelen llevar bastante locas pero, como tu dices, hay que tratar de relativizar y relajarse. Por experiencia te sigo que cuando lo consigues, todo es mucho mas facil.
Un beso.