9 de juny de 2010

Els sons de 20 minuts


La petita dorm. I ja fa més de vint minuts. Això, en el seu cas, vol dir que ja ha creuat el llindar: ara puc estar quasi segura que dormira entre una i dues hores.
És molt curiós però és així.
I llegint aquest article de la Rosa Jové crec que entenc una mica el perquè...

"El sueño es un proceso evolutivo; los bebés nacen con apenas dos de las cinco fases de sueño que tenemos los adultos. A lo largo de los meses, y compenetradas con las necesidades biológicas del bebé, van apareciendo las otras fases. Esto es así porque, entre otras cosas, un bebé necesita comer frecuentemente (si no tendría hipoglucemias) y necesita protección. Si tuviera todas las fases de sueño como los adultos tardaría mucho más rato en hacer un ciclo completo (hay que pasar por varias fases para notar descanso) y eso resultaría peligrosísimo para ellos. Por eso, la naturaleza, que es sabia, hace que los bebés al nacer solo tengan fase de sueño profundo y una fase REM, pero no las otras, con lo que así se despiertan a menudo." (L'article complert és en aquesta pàgina de Crianza Natural)

Penso que la fase REM de la meva filla dura aquests 20 minuts que dic. Perquè és com un rellotge, casi sempre es desperta al cap d'aquesta estona. A vegades torna a agafar el son amb una mica d'ajuda. D'altres, la majoria, ja no vol dormir més.
Això em té una mica desesperada ja que sovint estic més estona fent-la adormir que el que sé que després ella dormirà. Les migdiades de tarda són així. Als matins dorm més, per sort. I a les nits, després de fer-la adormir, sé que al cap de 20 minuts em reclamarà de nou.
Diuen que a partir dels sis mesos, les fases del son comencen a semblar-se a les dels adults, però que ells encara han de fer-ne l'aprenentatge. De moment, com a molt fa una tirada de tres o quatre hores. Poc a poc espero que vagi fent el camí que la porti a dormir més hores seguides!!

Imatge de Alicia Padrón

2 comentaris:

  1. Hola Onavis:
    he descobert el teu blog fa poc i m'encanta. Tinc un nen de 13 mesos i em sento molt identificada amb tot el que expliques.

    El tema son és el que portem més malament i és que el Gerard continua despertant-se molt a la nit, bé, no es desperta del tot (jo li dic microdespertar), perqué li dono popa i es torna a dormir, però jo ja estic desvetllada i em costa tornar a dormir: segons com t'ho miris el problema és meu, si em fós més fàcil tornar a dormir... Jo intento no queixar-me, perqué passo de sentir els comentaris típics, de això et passa per donar-li el pit, deixa'l plorar, no el posis al vostre llit,...

    El millor és no agobiar-se, no mirar el rellotge i no contar les vegades que es microdesperta.

    El que em reconforta és veure que hi ha molta gent que li passa el mateix. I jo vaig aguantant com puc. Ara, el més important és ell.

    Slutacions i felicitats pel blog!!!

    ResponElimina
  2. Benvinguda evawin!
    Jo normlament no em desvetllo massa en els seus microdespertars, tot i que hi ha moments en que em parteix ben bé el son per la meitat!!! Ja porto sis mesos sense dormir més de quatre hores seguides, i pel que veig en moltes mares, la cosa va per llarg...
    En fi, a veure quan ens sorprenen i dormen més hores seguides!

    ResponElimina