16 d’agost de 2010

La mossegada

Havia de passar. L'altra nit, mentre l'estava fent dormir (moment que cada cop es fa més llarg i dificultós) em va fer una bona mossegada al mugró. Feia ja alguns mesos que havia fet temptatives, i premia fort les genives mentre popava. Em feia bastant mal i l'apartava, i li deia que no ho havia de fer. I ella l'únic que feia era somriure amb cara de pilla.
Però la mossegada amb ganes, utilitzant les dents, em va fer veure les estrelles.
I el meu "No!" va ser molt contundent, perquè es va quedar ben seria. Vaig deixar de donar-li el pit i vam sortir de l'habitació. Al cap d'una estona, hi vaig tornar. I ella no en volia! Es mirava el pit amb cara de concentrada, obria una mica la boqueta, però no s'hi enganxava. A poc a poc va començar a popar de nou, però amb por.
Curiós. Crec que va entendre que m'havia fet mal. Es va quedar descol·locada.
I de moment no m'ha tornat a mossegar.

2 comentaris:

  1. Doncs per sort no vas fer com jo, que instintivament li vaig donar una bufa al peque!!!Em va sortir de l'ànima! I qué malament que em vaig sentir després...Però el petit va plorar una mica de l'ensurt i a l'altra teta es va adormir...Crec que ja no se'n recorda...o això espero!

    ResponElimina
  2. Felicitaaaats, benvinguda al club dels mugrons mossegats! :-D
    Sí, la cara de pillos que fan quan mosseguen és per emmarcar-la!
    (segurament ho provarà algun altre cop, no cantis victòria...)

    ResponElimina