!¿Vacances?!

Hem estat uns dies de "vacances" amb la petita per Donosti i, tot i que el balanç final és positiu, hi ha hagut dies de tot...

De fet, les vacances ja no són "com abans". Ara marxar uns dies representa simplement canviar d'escenari, la resta continua tot igual (dormir poc, despertar-nos aviat al matí, dedicar molt temps a fer-la dormir...).
Quan tenia quatre mesets vam fer un viatge en el que tot va anar com una seda, però ara que ja és més gran crec que no és tan fàcil fer-la adaptar al nostre estil de vida.
Normalment nosaltres fèiem vacances molt actives i això d'estar molt temps en un mateix lloc sense fer massa coses era totalment nou. Vaig haver de canviar el xip, i em va costar una mica. Però és el que necessiten ells, ara. Almenys la meva filla. Els primers dies li va costar adaptar-se a les noves rutines, però després ja se la veia contenta i gaudint de tot.
Però clar, és imprevisible. Entrar a un museu, a un restaurant o a qualsevol lloc amb ella és una incertesa. Hi ha dies en què no hem tingut cap problema, en canvi d'altres, hem hagut de desfer els plans sobre la marxa.
Pobreta. El que més greu em sap és que no ha tingut tanta llibertat per gatejar com la que té a casa, i que s'ha estat moltes hores al cotxet mentre passejàvem.
I potser per això, com que s'adorm molt a la cadireta de passeig, a les nits s'ha despertat sovint i aviat en tenia prou. I això, als pares, ens feia estar morts de cansament tot el dia.
Perquè la resta ha anat prou bé. Pel menjar, portava la baby cook on preparava la verdura dels dinars i la resta d'àpats hem experimentat molt amb el baby led-weaning i ha anat molt bé!
I per la infraestructura, doncs sí que anàvem carregats de bolquers i tot el que ella necessita, però ens les hem arreglat prou bé (i sense monovolum!!).
Tot i això, estic cansada. La càrrega psicològica d'estar pendent d'ella s'ha aguditzat encara més en estar fora de casa.
Vaja, que acabo de tornar de les vacances i el meu cos necessita.... unes vacances!!