28 de febrer de 2011

Tolerància zero

Una de les coses en certa manera negatives que m'ha aportat la maternitat és que sóc molt més intransigent. Abans era més diplomàtica, i tolerava més bé certes situacions que ara em posen els nervis de punta.
Com que ara són més les tasques que he de fer durant el dia i tinc també molt més clar el que vull fer quan no tinc obligacions (ja sigui jugar amb la meva filla o llegir el diari els pocs minuts que puc fer-ho), no suporto perdre el temps. Bé, matiso, no suporto que em facin perdre el temps.
Al llarg del dia tot quadra com un calçador i odio haver de trencar la rutina per causes alienes a la meva voluntat i, a més normalment desagradables, com per exemple:

1. Les reunions que comencen vint minuts més tard de l'hora en què han estat convocades.

2. Els retards en els mitjans de transport públics. Que últimament ja evito a causa de la mala experiència que vaig tenir un dia.

3. Les invitacions a esdeveniments als quals no em ve de gust assistir. Dic últimament més sovint que no, dient la veritat del motiu, i sense sentir-me malament.

4.- En general: llegir llibres mediocres, veure pelis que no valen res, seguir sèries normaletes... Ara les deixo molt sovint a mitges. No és que abans m'agradés, però tenia per costum acabar els llibres que em començava o aguantar pelis que no s'ho valien.

5.- Anar a segons quins llocs perquè tothom hi va, perquè toca, perquè s'ha de fer... El temps és or, no el vull perdre!

6.- Les trucades de telefon de segons qui o a segons quina hora, en què agafar-lo em suposa no estar prou pendent de la petita o disposar de menys temps per mi sola . Sovint deixo que soni.

Bé, i la llista podria ser més llarga. Perdre el temps és bo i sa. Jo ho faig sempre que puc. Però això sí, quan ho decideixo jo!

Imatge de Boojoo

9 comentaris:

  1. Doncs jo crec que em passa una mica el contrari....que ser mare m'ha fet més tolerant i amb més paciència...

    ResponElimina
  2. Lady A,
    Tens sort de tenir més paciència! De fet, a mi em farà falta aprendre a tenir-la, perquè intueixo que em queden molts anys de lluita contra-rellotge!

    Benvingut capbert!

    ResponElimina
  3. Buf, crec que la meva tolerància zero és de naixement :-P

    ResponElimina
  4. LadyA i Onavis...jo estic d'acord amb les dues...per algunes coses tinc ara una gran tolerància, per exemple: amb el que fan les mares amb els seus fills, amb els nens petits, amb la meva Ariadna (sóc super tolerant amb ella!) però molt intolerant i amb poca paciència amb els que fumen a sobre dels nens, amb els que truquen quan dorm o dormim, amb els que passen per sota de casa cridant a les tantes...i un llarg etcètera.

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord amb l'Anna. Jo ara entenc millor a les mares dels altres nens i tinc més paciència amb el que fan els petits, però molt poc amb els que fumen, amb la gent que no té en compte els horaris de les criatures (començant amb la meva mare i la seva mania de trucar a segons quines hores... per sort he aconseguit dur-la pel bon camí... ;)).

    ResponElimina
  6. Sí, lo de les trucades nocturnes dóna per un altre post!
    Jo en aquest em referia més a la intolerància a les coses que em fan perdre el poc temps que tinc.

    ResponElimina
  7. Les coses pel seu nom! jejejje

    A partir de les 21h a casa nostra no s'hi pot trucar i per sort, com que ja era una norma prèvia als fills, de moment funciona!

    ResponElimina
  8. Coincideixo en moltes coses amb tu, sobretot en tots aquells aspectes referents a la pèrdua de temps. Amb els nens els horaris han de quadrar sino tot es una bogeria oi!?

    ResponElimina