1 de setembre de 2011

Amb ganes de setembre!

Per fi ja som al setembre! No sé si algunes de vosaltres esteu amb plena ressaca post-vacacional, però jo estic ben contenta de que s'apropi el retorn a la rutina.
Ser mare full-time és realment esgotador i jo estic rendida. I amb ganes de començar a treballar i que la petita comenci a la guarderia.
Em tocarà esperar encara uns dies, perquè ella no comença fins el dia 12. Jo començo abans i això vol dir que aquestes setmanes que em queden seran difícils, per compaginar horaris i anar-nos adaptant-nos de mica en mica a no estar tot el dia juntes.
Hem fet moltes coses aquest estiu i ens ho hem passat molt bé, però ara porto uns dies bastant durs. La nena està incansable, tot el dia amunt i avall.
I no només estic cansada físicament. Últimament, ella està també més irritable i molt demandant. Suposo que també nota el cansament i la calor.
I crec que comença a fer-se gran i vol prendre ella soleta decisions de les que després no se'n surt, i es frustra i s'enfada molt. A vegades porta tot el camí des de la botiga a casa demanant a llàgrima viva que vol una pera. Arribem a casa i quan li he pelat, resulta que ara vol una poma. Si li demano si vol aigua abans d'anar a dormir, em diu que no. Un cop sembla que s'està adormint, em demana aigua quatre vegades. O la nina. O ara resulta que és l'altra nina la que vol. I vinga a plorar. I jo acabo dels nervis moltes vegades.
Sembla que estem en una fase on tot li sembla malament, haurem de tenir paciència!!
Com dic, espero que el retorn a la rutina hi ajudi una mica. Crec que part del problema és el trencament d'horaris que portem, les migdiades llarguíssimes, anar a dormir més tard i l'anarquia pròpia de les vacances.
Bona reentré a tothom!

13 comentaris:

  1. Si, jo també tinc ganes ja de rutina! les meves tambés estan espitoses, jo ja fa uns dies que treballo i això de passar els matins amb els avis no els està provant massa: mengen a deshores, fan el que volen... I també estan irritables. Sort que fa bo i a les tardes ens desfoguem les tres a la piscina!

    Ànims!!!! que ja queda menys pel 12!!!

    ResponElimina
  2. Jo també tinc ganes de començar la "vida normal". Nosaltres ja hem tornat a casa i ahir va ser un dia una mica estrany, la nena volia anar amb mi tota l'estona i estava molt ploranera...suposo que és el canvi, espero! Però ja tinc ganes que mengi un mica millor a uns horaris estables...crec que ella també. També tinc ganes que comenci l'escoleta! Aquest primer més sera d'adaptació però em moro de ganes de veure com es porta amb les seves cuidadores i amb els altres companys...crec que disfrutarà molt!
    Petons!

    ResponElimina
  3. Veig que totes estem igual!!! El meu només vol estar a sobre meu (literalment), suposo que intueix alguna cosa...Ànims!

    ResponElimina
  4. Amb el que funcionen les rutines, jo també tinc ganes de que arribin per tothom. El 12 ja el tenim aquí!! ;)

    ResponElimina
  5. Ay, doncs jo estic exprimint els últims dies que em queden de vacances dels nens i de la meva excedència. Si per mi fos, no acabaria mai aquesta situació!

    ResponElimina
  6. Gràcies, gràcies, gràcies! pel post i pels comentaris! jo aviat tornaré a la feina després de 11 mesos sense treballar i em sentia malament per tenir la necessitat de treballar i de fer menys estona de mama, però ja veig que és un sentiment generalaritzat!

    ResponElimina
  7. Sí, sí, sí, ja ha arribat setembreeee!!!
    Aquesta setmana tornen els menus i les rutines de casa, el meu marit ha començat a treballar avui i jo ja fa dies. El nen als matins amb els avis, però ja queda poc per tornar a la beneïda normalitat.

    ResponElimina
  8. Jo també ho comentava al meu post. Està molt bé fer de mare "full time", però calen altres reptes, altres rutines, una altra vida a banda dels fills. Jo també tenia ganes de començar a treballar. De la feina, ja renegarem, més endavant.

    ResponElimina
  9. Tens tota la raó!! Jo portu casi 8 mesos de mare full time i ara que he començat a treballar vaig menys cansada i tot...
    També has de pensar que ella deu estar acostumada al seu horari i la seva rutina i amb les vacances tot es trenca una mica i ella poder va una mica perduda... molta paciencia ;)

    ResponElimina
  10. Merci pels comentaris noies!

    Anna, segur que anirà tot bé lo de l'escoleta. Ja ens explicaràs! A mi també em tenia molt encuriosida veure com es relacionaria amb els altres nens.

    Sandra, aprofita al màxim aquests dies. En part t'entenc perquè començes de zero, no és ben bé un retorn com el meu, tu portes molt de temps amb els petits! I costa arrencar, però segur que anirà tot bé!

    Sol Solet, ja veus que aquest sentiment és compartit. A veure com anirà tot! Ja ens expliques!

    Euphorbia, algun dia ens has d'explicar això dels menus setmanals, em té molt intrigada!

    Sílvia, de la feina n'estarem tipes de qui no res, però de moment anirà bé el canvi d'aires!

    ResponElimina
  11. Coincideixo amb totes! Jo començo a necessitar tant la rutina com l'aire que respiro. Per sort, d'aquí res comença el cole :-)

    ResponElimina
  12. T'entenc perfectament quan dius que ser mare full time és cansat, perquè és realment esgotador! hehehe
    Molts ànims per aquesta etapa tan durilla, és normal que de vegades perdis els nervis, ni ells mateixos saben el que volen i el cansament els hi juga moltes males passades als nens.

    ResponElimina
  13. Onavis, jo ganes ganes no tenia, però t'entenc perfectament. La teva nena està ara en una etapa dificil (també ho es dels 3 als 4....). Volen provar, manar, neguen tot... en fi, que acaben amb una. No hi ha manual ni llibre que ajudi. Quan passa, passa i tot s'acaba. Anims! estem aqui per ajudar-te a portar-ho millor!

    ResponElimina