Una cosa que fa temps que observo és que tots els nens tenen la seva especialitat a l'hora "d'atacar" els altres quan estan enfadats o els hi han pres alguna cosa: uns mosseguen, altres estiren els cabells, alguns les orelles, d'altres pessiguen....I crec que és una habilitat que ve de manera innata, ja que la tenen els nens des de ben petits, vagin o no a la guarderia. Clar que aquesta ho potencia, i ben aviat tots es graduen en quasi totes les especialitats. Però cada nen té la seva favorita, la que utilitza més sovint i totes les mares saben quina és la del seu fill.
A més, a vegades no es tracta només d'una qüestió d'atac, sinó d'atracció. A la meva petita, per exemple, sempre li ha agradat tocar-me (i estirar-me) els cabells. Quan popa, els va acariciant. Quan la porto penjada al coll, s'hi agafa a mode de liana. Per tant, quan veu als altres nens de seguida va cap al cabell, i he d'estar sempre molt pendent perquè mai se sap quan acabarà la carícia i començarà la gran estirada.
I una amiga de la meva petita té debilitat per les orelles, també toca la de la seva mama mentre s'adorm i, quan està amb d'altres nens, a vegades els hi estira.
És curiós. I no sé si va canviant amb el temps.
Quina és la debilitat dels vostres fills?
L'Erinn les mossegades... tot i que amb molt de temps i paciència les hem gairebé erradicat, i ara és una experta en pessigades... vaja, una meravella...
ResponEliminaI la Maria... buff una mica tot, no és massa agressiva, però es defensa també a base de mossegades i pessigades. Potser les bessones utilitzen les mateixes armes...
La meva de moment l'únic problema és que és massa efusiva. Quan veu a un nen li vol acariciar el cabell i fer-li abraçades. El pitjor és que a vegades vol endur-se'l, com si fos un nino i això ja és més perillós. De moment no ha agafat tècnica d'atac. Suposo que tot arribarà.
ResponEliminaA casa meva no són massa de barallar-se.
ResponEliminaLa Maria quan veu que la cosa "s'enmerda" dona mitja volta i se'n va d'on hi ha el problema. Ara, si s'ha de defensar ho fa a cops amb les mans.
El David per ara també dona cops amb les mans principalment (suposo que per imitació de la seva germana), i ara ja li va marxant, però també li agradava força mossegar...
La meva és petita però amb tots els juguets té un procés:
ResponElimina· S'ho mira
· Ho tasta
· Ho agafa amb la mà i ho secceja
· Ho deixa i li fum un parell de bufetades.
Com diem nosaltres valora la resistència de les joguines.
Bé, espero que no faci això amb els companys de classe.
Mirashka, l'altre dia parlava amb una mare de bessones que el que em deia era que cada una es defensava de manera molt diferent i això l'encuriosia. Deu ahver de tot!
ResponEliminaAnna, la meva també és molt d'anar amb els nens i agafar-los, estar molt a sobre d'ells. A la guarderia el "problema" que vam tenir és que a vegades agobiava una mica als nens ( a un en concret sobretot) ia quest, fart, la mossegava. Pobreta!
Ester, ei que la meva tampoc és que sigui un as de la baralla, je je!
Sol Solet, sí, esperem que a la guarderia no ho faci! Pel bé de tots i pel seu!
jejejje quina entrada més curiosa, aquesta es precisament la por que tinc jo per quan la petita budda vagi a la guarde...
ResponEliminaElla estira del cabell ;)
El meu sempre ha estat molt tranquilet però va tenir una etapa de mossegar, no quan s'enfadava sino quan e'excitava per qualsevol motiu (crec que això és força habitual), després una mica de pegar amb la mà oberta, però poc i que jo sàpiga mai a altres nens i ara, quan s'enfada a vegades dóna cops amb el palmell contra la taula, i és curiós perquè em va dir la sogra que el seu fill (és a dir el pare de la criatura) també ho feia quan tenia la mateixa edat.
ResponEliminaPetons
Ostres Euphorbia, l'Erinn feia el mateix! mossegava quan estava excitada, sort que ja ha passat!
ResponEliminaEl meu peque no té técnica: és molt bó! Però sí que de vegades imita les trapelleries del seu amic Martí (q poden ser molt variades) si no les rep en pròpia carn (he de fer un post d'això, em preocupa que no es defensi...)
ResponElimina