El dilluns, La Vanguardia va publicar una notícia on s'exposen les conclusions d'uns estudis que demostren que el treball matern no perjudica els fills, al contrari, sembla que fins i tot té avantatges per ells.Podeu llegir l'article complet aquí.
Les frases que m'han cridat més l'atenció són les següents:
"La explicación que dan unos y otros tiene que ver, por una parte, con una mejora de los recursos económicos domésticos, lo que conlleva una reducción del estrés familiar y un aumento de las oportunidades para los pequeños. A esto hay que sumar la calidad del tiempo dedicado a los niños. Los padres con problemas de horario arañan minutos para estar con los hijos. Y, además, cuando los dos padres trabajan se reducen las tensiones sobre quién se encarga más o menos de los niños, al ser parejas más igualitarias, lo que redunda en el bienestar de los menores."
"En el citado estudio la conclusión es clara: en los hogares con padres trabajadores, el poco tiempo del que se dispone se invierte más en actividades formativas de los niños (leer, hablar, ayudar a hacer los deberes, hacer puzles) y emotivas (más besos, más abrazos y risas...), lo que mejora sustancialmente la autoestima de los pequeños."
M'ha agradat llegir aquest estudi. Jo sóc filla de mare treballadora i vaig tenir una infantesa molt feliç, amb una mare que no hi era a totes hores, però a la que sentia molt propera i hi era sempre que la necessitava.
La felicitat i vincle dels fills amb els pares depèn de molts factors, i si la mare treballa no està tot perdut. Jo opino que és important estar tot el dia amb els petits durant més o menys el primer any. I desprès, l'ideal seria poder treballar poques hores (mitja jornada o similars). Jo em sento molt afortunada de fer-ho així i de poder gaudir de la vessant laboral a part de ser mare.
Ànims, que no som les pitjors mares del món per haver decidit continuar treballant tot i tenir els nostres fills!
Imatge de David Milgrim
M'ha agradat llegir aquest estudi. Jo sóc filla de mare treballadora i vaig tenir una infantesa molt feliç, amb una mare que no hi era a totes hores, però a la que sentia molt propera i hi era sempre que la necessitava.
La felicitat i vincle dels fills amb els pares depèn de molts factors, i si la mare treballa no està tot perdut. Jo opino que és important estar tot el dia amb els petits durant més o menys el primer any. I desprès, l'ideal seria poder treballar poques hores (mitja jornada o similars). Jo em sento molt afortunada de fer-ho així i de poder gaudir de la vessant laboral a part de ser mare.
Ànims, que no som les pitjors mares del món per haver decidit continuar treballant tot i tenir els nostres fills!
Imatge de David Milgrim
Estic d'acord amb gairebé tot el que es diu, excepte en lo de que les parelles es tornen més igualitàries. Crec que encara som les dones les que tot i treballar fora de casa en la majoria de casos ens emportem la major part de la feina de cas. Però tot arribarà!
ResponEliminaJo també tinc la sort d'haver tingut una baixa laboral llarga i ara poder dur a les nenes a escola i recollir-les per passar les tardes amb elles. Això no es paga amb tot l'or del món!
Jo també sóc filla de mare treballadora i tinc una relació molt estreta amb ella. El fet no és treballar o no, el tema és com encares la relació amb els teus fills, està clar.
ResponEliminaParlant d'estudis, us explico un que està relacionat i que també porta punts per a la reflexió: l'altre dia em deia una noia que s'havia fet una enquesta a la ciutat on visc i que hi havia molta més incidència de depressió entre les mares que es quedaven a casa que entre els que tenien una feina remunerada.
Interessant.
ResponEliminaJo crec que a casa m'hagués mort i hagués acabat formant part del percentatge de depressives que diu l'Anna. Jo no vaig poder allargar la baixa però vaig poder reduir la jornada a 20 hores sense problemes. Trobo que és un terme mig que em segueix anant perfecte.
Petons
Jo també formo part del grup de mares treballadores. Tinc la sort de només treballar pels matins, però em faig gairebé la jornada sencera, a més treballo de diumenge a diumenge, sense dia de descans. Penso que ens és bo per tots quatre tenir cadascú les nostres ocupacions, però també admeto que trobo a faltar estones per poder disfrutar tots junts. Les ventatges i els inconvenients del negocis familiars.... Algun dia n'hauré de fer un post ;)
ResponEliminaMirashka, i tant! Poder compartir estones llargues cada dia amb els petits ho és tot. Si la meva feina no m'ho permetes, segur que la deixaria!
ResponEliminaAnna, puc entendre que les mares es sentin així, sobretot a mesura que passen els anys. Quan els nens són petits quedar-se a casa és disfruta molt, però desprès....
Euphorbia, la jornada partida és un gran invent. Hauria de ser possible en totes les feines!
Ester, tenir un negoci familiar suposo que fa que sigui més difícil desconectar, no? Esperem el post!
Estic amb la Mirashka en que no crec que la feia es reparteixi més. Crec que som les dones les que més tirem del carro tot i quan treballem les mateixes hores que els homes.
ResponEliminaLa veritat que aquest article em fa tenir una mica d'alegria més avui perquè m'he marxat plorant de casa quan hem hagut de deixar l'Andreu cridant perquè volia que el papa el portés a l'escola.
Jo aquest any no tinc la sort de poder tenir una reducció i ho estic passant força malament. Tot l'optimisme que tenia a final de mes està esgotat.
Marxo de casa d'hora, arribo tard i tinc poc temps per jugar amb els nens perquè mentre estic per allà he de fer mil coses que no puc posposar. No estic gens contenta ni em sento realitzada. Hi ha moments que fins i tot em sento la pitjor mare del món així que si em pot quedar el consól que el meu fill potser serà una mica més feliç perquè tinc una feina algo és algo.
Doncs jo també m'afegeixo a la Mirashka i a l'Esther: treballar i portar la casa es fins ara més feina que fan les dones. De totes maneres els homes s'impliquen més si veuen que estas fora de casa moltes hores, encara que queda molt camí per recorre.
ResponEliminaRespecte a la qualitat del temps que passem amb els fills estic totalment d'acord: potser es fruit d'aquell remordiment que tenim les mares treballadores per no ser-hi tot el dia, però es veritat que només penses en compensar-los....
Esther i Kira, totalment d'acord.
ResponEliminaI no és nomès la feina que hem de fer a casa, sinò que normalment les dones som les que l'organitzem. És a dir, potser sí que els homes fan la compra (a casa meva és així), però jo faig la llista del que s'ha de comprar.
Poc a poc....
Bé, crec que queda clar, que una cosa és que sigui bo per a tothom tenir vida més enllà de la casa, socialtzar-se. L'altre tema és que amb els infernals i poc lògics horaris laborals que tenim en aquest país les mares i pares arriben esgotats a casa, pocs realitzats i descontents. Definitivament el món laboral s'hauria de reconvertir profundament per adaptar-se a les necessitats dels infants i dels famílies.
ResponElimina