29 de setembre de 2011

Conciliació real ¡JA!

Fa uns dies que un grup de mares ha engegat una campanya via Facebook i Twitter anomenada "Conciliación real ¡ya!", des d'on es demana una conciliació veritable, ja que tots els pares tenim el dret de criar els nostres fills i els nostres fills tenen el dret de ser criats pel seus pares. Jo no tinc twitter ni facebook i per això m'hi adhereixo des d'aquí.

Sens dubte, la mala conciliació és una de les coses que estem fen molt malament en la societat actual, on tenir fills és un entrebanc per la vida laboral de moltes dones. Com pot ser què un dret tan elemental sigui viscut amb por i angoixa per tantes dones, que sovint des del moment de la concepció ja patim pensant en el dia que haurem de separar-nos del nostre fill?
La conciliació és pràcticament impossible si no fos perquè la majoria de dones renunciem a mols aspectes de la vida laboral i fem mans i mànigues per a poder arribar a tot arreu. No ens ve mai donada, l'hem de buscar nosaltres com podem.
Jo penso que no seria tan complicat organitzar-nos millor, tos hi guanyaríem, de fet tenim el model de molts països que ja funcionen més bé que el nostre en aquest sentit. El govern sembla que ha oblidat que els nostres fills seran els ciutadans del futur.
Hi ha moltes coses a solucionar, però crec que n'hi ha tres que haurien de canviar ja:

1. La baixa maternal de 16 setmanes. Aquesta baixa,a part de ser curtíssima, fa impossible que moltes dones puguin seguir amb la lactància materna exclusiva que la OMS recomana fins als sis mesos. Jo penso que la baixa, com a mínim, hauria de ser de 9 mesos o un any!!

2. Els horaris laborals. Un cop la dona s'incorpora a la feina, les hores en que pot gaudir dels seus fills són molt poques, i part de la culpa la té la distribució horària laboral, molt poc conciliadora. Les llargues hores de pausa per dinar i el fet d'acabar tan tard als vespres fa que molts pares no vegin als seus fills fins a les 9 de la nit. Jo veuria molt més lògic que a les 8 ja fóssim tots a treballar, i a les 4 o com a molt estirar, les 5, tots a casa. En canvi, a les 5, actualment molta gent es prepara per començar la jornada de tarda.

3. Les jornades reduïdes per les mares, haurien de ser vistes amb normalitat i no entorpir el nostre futur professional. No oblidem que la gran majoria de dones podem fer la mateixa feina en mitja jornada que molts homes fan en la jornada sencera, i més desprès d'haver sigut mares. Tot es qüestió d'organització i de no perdre el temps. Fer part del treball a casa, en segons quins casos, també seria una possibilitat.

Hi ha tantes coses que ens queden per fer! Estic segura que ho aconseguirem, no sé quan, però crec que la lògica marca que aquest és el camí a seguir. Quina llàstima que aquesta lògica sigui ignorada per tanta gent!

Conciliació real JA!

6 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Tenir fills i tenir-ne cura de manera adequada no és una cosa més, com qui decideix tenir una planta o una mascota que dóna una mica de feina...sens famílies que decidissin tenir fills tot s'aniria a norris.
    A casa nostra, tenir fills és pres com una càrrega i no com el que dona sentit a tota la resta. I així estem, demanant gairebé disculpes per atendre als nostres fills com cal, increïble!

    ResponElimina
  2. Tota la raó del món.
    Us deixo també el link al post que he redactat al respecte...

    http://lainvasiotwin.blogspot.com/2011/09/conciliacio-real-i-realista-ja.html

    petons!

    ResponElimina
  3. Molt bona entrada Onavis, ho has explicat molt bé.
    Com li he dit a la Núria, tan de bo les coses comencin a millorar una mica.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord. 16 setmanes és poquíssim i la reducció de jornada, malgrat estar contemplada legalment, moltes empreses hi posen entrebancs.

    ResponElimina
  5. Molt important aquesta reivindicació! Per nosaltres i sobretot pels petits! Estic d'acord amb tot però crec que els punts 2 i 3 haurien de ser iguals pels homes que per les dones! Els papis són una mica els gran oblidats, i a nivell professional si ets dona et pots plantejar lluitar per una reducció però els homes, uf, encara està pitjor vist, no? Per mi, és molt important que un dels dos pugui estar amb ells cada dia, amb una jornada compatible!
    Lídia

    ResponElimina
  6. Anna. sí tens raó, a vegades sembla que haguem de demanar perdó per atendre bé als petits!

    Núria, merci.

    Mamamoderna, no sé si milloraran o no (de fet, sovint penso que aquestes reivindicacions serveixen de molt poc). Però s'ha de tenir fe!

    Euphorbia, sí, s'han de canviar encara moltes coses!

    Lidia, tota la raó: els pares són els grans oblidats i fins i tot jo inconsicenment pensava amb les mares quan parlo de la mitja jornada. I com tu dius, l'important és que un dels dos estigui amb el fill, no té que ser sempre la mare!

    ResponElimina