Això de la criança a vegades s'assembla una mica a la política. Però en comptes de ser d'esquerres o de dretes, aquí uns són del Carlos Gonzalez i els altres de l'Estivill, uns de lactància materna i els altres de lactància artificial, uns a favor del collit d'altres en contra...
I això fa que sovint hi hagi temes tabú amb segons quines mares, o massa prejudicis.
Les del biberó dient que si les que alletem som unes fanàtiques de la popa, les de la popa fent sentir malament a les que no alleten per no donar "el millor" als seus fills...
La meva opinió és que el més important és tenir tota la informació. El que recomana la OMS (val la pena de llegir-ho!) i l'Associació Espanyola de Pedíatria, per motius purament mèdics és: "alletament matern exclusiu fins als sis mesos i a partir d'aleshores introduir alimentació complementària i continuar amb la lactància fins als dos anys".
Que si no donem pit fins als dos anys, no passa res, clar. Els nostres fills seran igual de guapos. Però això és el que, ara per ara, està demostrat que és el millor per la seva salut
Moltes mares decidiran fer una altra cosa, ja que el millor mèdicament no és sempre el més pràctic (perquè hem d'incorporar-nos aviat a la feina, perquè volem tenir uns horaris més marcats...).. Cada mare és lliure de decidir. I un cop presa la decisió, sempre serà la millor mare que el seu fill pugui tenir. Faltaria més!
El que no pot ser és que les recomanacions de la OMS es posin, al debat del carrer, al mateix sac que el que diu la revista del Club Caprabo ("a partir dels quatre mesos és el moment d'introduir els cereals"), o les revistes tipo Mi bebé y yo ("Seis meses: llega el momento del deteste.") o el que ens diuen els coneguts ("Vols dir que tens prou llet? Dóna-li també un biberó").
La societat de la informació, com sempre, provoca més desinformació que mai.
El millor definitivament és fer el que sents que és millor per al teu fill. No totes les mares se senten bé donant el pit, ni totes les mares poden donar el pit, tot hi voler-ho! Si la mare està millor donant un biberó, és preferible, al meu entendre, que voler donar el pit sense estar-ne convençuda i sentint-se malament. Perquè el nostre estat d'ànim afecta als petits.
ResponEliminaSens dubte, el millor article que t'he llegit! Et felicito! Suposo, però que es tracta d'un tema al que hi sóc molt afí, és clar!
ResponEliminaQue tothom fassi el que vulgui i bonament pugui però ben informades! Sisplau!
Hola Jaume,
ResponEliminaLo de que cada mare ha de fer el que vol respecte a l'alimentació del seu fill està fora de dubte. I sovint, s'ha de fer el que es pot (per temes de feina sobretot).
Jo aquí parlo de que hi ha molta gent que dóna llet artificial perque "no tenen llet" o "perque a partir dels X mesos la meva llet ja no alimenta"...., quan se sap que això no és així.
Merci Elisenda!