Dubtes

Avui estic baixa de moral.
És un d'aquells dies que penso que ho estic fent tot malament en relació a la criança de la meva filla.
Hi ha un fet que hi ha ajudat: ahir va caure a les meves mans un llibre de la Tracy Hogg que es diu "Guia práctica para tener bebés tranquilos y felices". Com que m'agrada llegir de tot, l'he començat aquest matí.
Fins ara jo havia llegit els llibres del Carlos González, de qui comparteixo moltes de les seves teories, i sempre em reconfortava veure que el que a mi em sortia d'instint, estava avalat per les recomanacions d'un pediatre.
Però segons la Tracy Hogg, sóc una mare pèssima! Estic cometent una munt "d'errors de criança": no haver-li donat mai jo un biberó, donar-li pit a demanda, que la nena només s'adormi amb la popa, que es desperti tant sovint durant les nits, que practiqui el collit, que l'agafi en braços quan plora...
A més, el llibre insinua que si no fos per tot això que els pares fem "malament", la nena dormiria tota la nit seguida i sense plorar; i durant el dia estaria tranquil.la i feliç.
I clar, per molt que no estigui d'acord en moltes coses que diu, n'hi ha d'altres que em fan pensar. Sobretot aquestes dues:

1. El fet que s'adormi popant. Per mi es molt còmode, clar: tinc una "anestèsia" que casi sempre funciona. Però em preocupa el fet de fins quan durarà i que sempre hauré de ser jo qui la posi a dormir.

2. El tema del collit. N'estic contenta. Però tampoc vull que duri gaire temps més i no sé com hem de fer el canvi.

Doncs res, que avui estic trista i insegura respecte a si estic fent bé de mare. Perquè és tot tan difícil?