7 d’abril de 2010

Dubtes

Avui estic baixa de moral.
És un d'aquells dies que penso que ho estic fent tot malament en relació a la criança de la meva filla.
Hi ha un fet que hi ha ajudat: ahir va caure a les meves mans un llibre de la Tracy Hogg que es diu "Guia práctica para tener bebés tranquilos y felices". Com que m'agrada llegir de tot, l'he començat aquest matí.
Fins ara jo havia llegit els llibres del Carlos González, de qui comparteixo moltes de les seves teories, i sempre em reconfortava veure que el que a mi em sortia d'instint, estava avalat per les recomanacions d'un pediatre.
Però segons la Tracy Hogg, sóc una mare pèssima! Estic cometent una munt "d'errors de criança": no haver-li donat mai jo un biberó, donar-li pit a demanda, que la nena només s'adormi amb la popa, que es desperti tant sovint durant les nits, que practiqui el collit, que l'agafi en braços quan plora...
A més, el llibre insinua que si no fos per tot això que els pares fem "malament", la nena dormiria tota la nit seguida i sense plorar; i durant el dia estaria tranquil.la i feliç.
I clar, per molt que no estigui d'acord en moltes coses que diu, n'hi ha d'altres que em fan pensar. Sobretot aquestes dues:

1. El fet que s'adormi popant. Per mi es molt còmode, clar: tinc una "anestèsia" que casi sempre funciona. Però em preocupa el fet de fins quan durarà i que sempre hauré de ser jo qui la posi a dormir.

2. El tema del collit. N'estic contenta. Però tampoc vull que duri gaire temps més i no sé com hem de fer el canvi.

Doncs res, que avui estic trista i insegura respecte a si estic fent bé de mare. Perquè és tot tan difícil?

9 comentaris:

  1. Onavis, si fins ara tots els dies de mare han estat flors i violes, i amb una moral de ferro, et felicito per haver trigat tant a tenir un "baixón"!

    Mira, la nostra curta experiència ens ensenya que el que avui penses que és un error demà trobes 50 raons per pensar que és el més correcte. El punt 1 que comentes és un tema molt recurrent a tots els llibres que nosaltres també hem llegit. Al principi amb la Vera també era sempre així. S'adormia al pit. Avui, amb 1,5 anys això fa temps que ha passat a la història. Ni recordo la última vegada que es va adormir al pit de la Quel! Ara el pit és l'entrant. Després vé el 1r plat, el 2n plat, el postre i el resopó. Durarà el que hagi de durar, no t'hi capfiquis.

    Amb el collit no t'hi puc ajudar, si nó és comentant que uns amics nostres de Girona, els fills dels quals són una meravella, han practicat i encara practiquen el collit amb la petita, que deu tenir uns 2 anyets.

    Als llibres que es publiquen els va molt això de culpabilitzar els pares per tot. Suposo que pensen que els nens són com una esparraguera, la regues de tant en tant i te n'oblides, i fixa't si creix espigada! I si hi perds més de 5 minuts és que estas fent alguna cosa malament.

    Amb el temps si hem après alguna cosa és a seguir l'instint... i a no criticar els altres pares.

    ResponElimina
  2. Onavis, si fins ara tots els dies de mare han estat flors i violes, i amb una moral de ferro, et felicito per haver trigat tant a tenir un "baixón"!

    Mira, la nostra curta experiència ens ensenya que el que avui penses que és un error demà trobes 50 raons per pensar que és el més correcte. El punt 1 que comentes és un tema molt recurrent a tots els llibres que nosaltres també hem llegit. Al principi amb la Vera també era sempre així. S'adormia al pit. Avui, amb 1,5 anys això fa temps que ha passat a la història. Ni recordo la última vegada que es va adormir al pit de la Quel! Ara el pit és l'entrant. Després vé el 1r plat, el 2n plat, el postre i el resopó. Durarà el que hagi de durar, no t'hi capfiquis.

    Amb el collit no t'hi puc ajudar, si nó és comentant que uns amics nostres de Girona, els fills dels quals són una meravella, han practicat i encara practiquen el collit amb la petita, que deu tenir uns 2 anyets.

    Als llibres que es publiquen els va molt això de culpabilitzar els pares per tot. Suposo que pensen que els nens són com una esparraguera, la regues de tant en tant i te n'oblides, i fixa't si creix espigada! I si hi perds més de 5 minuts és que estas fent alguna cosa malament.

    Amb el temps si hem après alguna cosa és a seguir l'instint... i a no criticar els altres pares.

    ResponElimina
  3. Jo estic amb el Jaume. Segueix el teu instint i les necessitats del teu infantó. Jo crec que dels llibres n'hem d'extreure allò que ens pugui ajudar. Jo els he llegit el Carlos González i la Tracy Hogg i tots dos m'agraden per determinades coses. Gaudeix del teu nadó i del moment que estàs passant..que això ja no torna.
    Anna
    http://annavilagines.wordpress.com

    ResponElimina
  4. .... fa més d'una hora que la meva companya (la meva dona) està fent dormir la nostra filla petita. Fan collit (no ho digueu a ningú!). Jo, mentre, navego per la xarxa. He baixat 3 cops a veure com anava la cosa i finalment he vist que les dos dormen plàcidament. M'he quedat 5' mirant-les i he tornat a l'ordinador.
    En aquesta estona he descobert qui era Tracy Hogg (google ho sap tot) i m'he quedat una estona mirant una foto de la senyora Tracy. Després he recordat que fa un temps vaig comprar i mig llegir un llibre que es titula "La evolución humana" (res a veure amb psicologia i educació). En una dels seus capítols surt el famós rellotge-calendari que representa el temps geològic (per a que ens sigui més fàcil imaginar-nos els 4.560 milions d'anys d'història de la Terra). Nosaltres (tots els humans) ocupem els últims 20' de l'últim dia de l'any (cada minut equival a 8.500 anys). Quin pànic!.
    Amb tot aquesta parrafada vull expressar que durant 160.000 anys no ho hem fet tan malament, si hem arribat fins aquí. Com a mínim ens han de concedir el benefici del dubte de pensar que no ens equivoquem si seguim fent el mateix que els nostres ancestres: cuidar i protegir les seves cries per a que mantinguin l'espècie.
    Bona nit a tots les mares i pares que donen escalfor als seus fills/es mentre dormen.

    ResponElimina
  5. Bona nit, nosaltres també fem collit i l'Eloi ja té 6 mesos. Jo també vaig començar el llibre de la Tracy i crec que de moment és l'únic que no m'he acabat, massa normes. I cada nen és diferent, no es pot generalitzar. Però jo sí que veig el meu petit cada dia més feliç i tranquil. I això em fa sentir bé. Ara ja fa dues hores i mitja que s'ha adormit, i ja m'ha reclamat un cop. Al principi també teníem molts dubtes, però ara no hi pensem. Ens va bé així i prou. Per cert, t'he conegut pel blog de l'Alba Padró. Bé, me'n vaig a dormir que el meu petit em trobarà a faltar.

    ResponElimina
  6. Jaume,
    Gràcies, una vegada més, pels teus consells! (Boníssim lo de l'esparraguera!)
    Estic contenta amb com estic criant a la petita, però hi ha dies de tot, ja ho veus.
    M'agrada el que dius de que "durarà el que hagi de durar". A més, de moment ho disfruto.
    Molts petons pels tres,


    Anna,
    Benvinguda.
    Quan tingui un moment visitaré la teva web!

    Montse i popetaines,
    Estic d'acord amb el que em dieu. Jo fins ara faig collit i m'agrada molt. Ens hem despertat fa poquet les dos alhora. El problema és que dono massa voltes a les coses i, quan ensopego amb un llibre com el de la T. Hogg, enlloc de pensar que és un estil de criança que no m'interessa (avui ho veig més clar), ho sospeso i fins i tot em va fer sentir culpable....
    Mil gràcies una vegada més popetaines per fer una feina tan bon en donar ànims a les mares amb el collit i tantes altres coses. Ja veieu que sempre fa falta!
    Onavis

    ResponElimina
  7. Hola, sóc nova aqui, però m'agrada el blog.

    Tranquila!!!, he tingut 3 fills, que ara tenen 6 4 i 2 anys i amb tots (bàsicament) he fet de tot i el que he pogut i calgut a cada moment. Ara, ja dorm cadascú al seu llit i menjen de tot i normal... O sigui que... cada nen és un món i cada nen és un moment diferent per la mare.... Anima!!!!

    ResponElimina
  8. Hola guapisima!! i tant que ets bona mare :) , si no com es que et preocupa tant el teu fill :). i ho estàs fent molt bé, perque fas el que et cor et demana :). Hi ha un llibre molt bó sobre la son que es diu "Dormir sin lagrimas" de la Rosa Jové. Te'l recomano, ja veuràs que tot és absolutament normal. Una abraçada!!

    ResponElimina
  9. Bones Onavis,

    Gràcies per visitar el meu bloc. Espero que el continuis visitant com jo faré amb el teu.

    Casualment l'últim article que he escrit va del mateix tema però des d'un altre enfocament. Aquí el tens: http://pipaopopa.blogspot.com/2010/04/cagadubtes.html

    Espero que els meus pensaments t'agradin i t'ajudin.

    Petons,
    Elisenda

    ResponElimina