Aquests dies he tingut sorpreses molt agradables al descobrir d'altres mares catalanes que expliquen les seves vivències entorn de la maternitat en els seus blogs.
M'alegra molt llegir experiències tan similars a les meves i veure que som moltes (i molts) els que compartim les mateixes alegries, dubtes, pors, aprenentatges...
Hi ha mares amb les quals tenim fills de quasi la mateixa edat i amb les que em sento molt identificada pel tema de la lactància, collit i estil de criança en general.
I també em sorprèn descobrir com tot el que jo estic vivint ara va ser viscut fa anys per altres mares, i està explicat pràcticament de la mateixa manera que jo ho diria! És molt curiós veure com allò que a mi em sembla tan nou, ja ha passat a molta gent mil vegades abans. Això em reconforta i em fa pensar que no dec estar del tot equivocada...
No queda bé que ho digui jo, però penso que fem molt bé en divulgar allò que anem aprenent. No sempre ho solucionem tot de la mateixa manera, cada mare és un món, però almenys a mi m'ajuda molt i m'agrada llegir els nous posts cada dia. Ni que sigui per fer "teràpia" i descarregar-me d'allò que m'alegra o em preocupa.
Endavant amb els blogs!
Hi ha mares amb les quals tenim fills de quasi la mateixa edat i amb les que em sento molt identificada pel tema de la lactància, collit i estil de criança en general.
I també em sorprèn descobrir com tot el que jo estic vivint ara va ser viscut fa anys per altres mares, i està explicat pràcticament de la mateixa manera que jo ho diria! És molt curiós veure com allò que a mi em sembla tan nou, ja ha passat a molta gent mil vegades abans. Això em reconforta i em fa pensar que no dec estar del tot equivocada...
No queda bé que ho digui jo, però penso que fem molt bé en divulgar allò que anem aprenent. No sempre ho solucionem tot de la mateixa manera, cada mare és un món, però almenys a mi m'ajuda molt i m'agrada llegir els nous posts cada dia. Ni que sigui per fer "teràpia" i descarregar-me d'allò que m'alegra o em preocupa.
Endavant amb els blogs!
Tens tota la raó Onavis. Sempre que et passa alguna cosa amb el nen-a, penses que ets la única. I després, investigant, t'adones que hi ha milers de mares que els hi ha passat i els hi passa el mateix.
ResponEliminaI també passa que el teu instint et porta a fer una cosa, i al final, resulta que moltes mares fan el mateix. Per exemple, per instint, vaig començar a dormir al nen al pit a la nit: doncs he vist que hi ha moltes més mares que ho fan. Jo ho vaig fer sense que ningú m'expliqués res d'això.
Cada dia crec més en l'instint maternal...
Per al bò i per al dolent... continuem sent animals! I gràcies a aquest instint la nostra espècie ha sobreviscut fins als nostres temps. Això si, penso que les dones sou més receptives a escoltar els vostres instints que no pas els homes.
ResponElimina