3 de juny de 2011

Cares rares

Fa dies que estem una mica intrigats perquè quan li diem a la petita que alguna cosa no s'ha de fer, ens posa unes cares molt rares.
No tenim encara un protocol clar a l'hora de renyar-la, tot i que tant el meu home com jo acabem fent més o menys el mateix. Per exemple, si desprès de beure del seu vas es dedica a tirar l'aigua sobrant al terra, doncs li diem que no ho ha de fer, que s'embruta el terra, que no li deixarem més... Tot això amb un posat seriós al que fins ara, que comença a fer més "trastades", no estava acostumada.
Doncs bé, fa uns dies que no podem acabar l'enfado de manera decent perquè ella ens fica unes cares de pallasso professional. Primer es queda seria un moment i desprès arqueja les celles cap a dalt, fa un gest cap a baix amb la boca i amb els ulls mira cap a un costat i cap a l'altre. A més, tot de manera artificial i lentament, sembla un còmic en plena actuació.
I clar, nosaltres ens partim de riure. Hem de dissimular com podem, però és que la cara es boníssima!!

Ahir, finalment, parlant del tema se'ns va encendre la bombeta! Vam entendre el perquè de les cares rares quan ens vam ficar a la seva pell i vam veure les coses des de la seva perspectiva: el que fa la petita amb aquestes cares de Mr.Bean no és burlar-se de nosaltres sinó que la pobra el que deu fer és imitar-nos!!! Clar, al posar-nos seriós per renyar-la canviem la cara i ella deu voler fer el mateix! Lo d'arquejar les celles suposo que intenta imitar quan ens la quedem mirant fixament i la resta és una adaptació sui generis de la nostra cara d'enfadats.
Nosaltres estem acostumats als canvis d'expressió facials de la gent i ens surten de manera natural, però a ella li sobta i deu pensar que és una habilitat que encara no té desenvolupada i que ha de practicar. Pobreta!
Lo millor de tot és que això ens ha ensenyat que el que importa és saber transmetre-li el missatge, no cal fer una posada en escena de l'enfado quan la renyem! A partir d'ara intentarem ser més naturals a l'hora de dir-li les coses!

El fotomuntatge l'he trobat ja fet per Internet. Ja sé que fa una mica d'impressió, però és que és tant gràfic!!

8 comentaris:

  1. Caram, la teva nena té una cara ben rara a la foto jajaja!

    Això de renyar-los és tot un món perquè ara et fa cares però quan parli ja veuràs!

    Nosaltres de vegades ens hem d'amagar i tot perquè l'Andreu en diu cada una que és per morir-se del riure i clar, no queda seriós renyar rient.

    Si és que són macos els bandarres, eh¿?

    ResponElimina
  2. Uf, quina por la foto nena...
    La meva, de moment, directament se'n riu quan la renyem...no som massa convincents! Haurem d'entrenar..;)

    ResponElimina
  3. Què bo. Són un cas. Deu pensar, "què els hi passa a aquests?"
    L'altre dia em vaig adonar d'una cosa molt curiosa amb el Jordi: quan enumera alguna cosa les va contant amb la maneta i li surt amb una cantarella molt graciosa: "aquesta verdura té pataaata, ceeeba, pastaaaaaga..." i fa poc em vaig descobrir a mi mateixa amb aquesta cantarella i ara no sé si ell la fa perque m'imita o sóc jo que l'he adoptat de tant sentir-lo a ell. És un dilema ben poca-solta però dilema al cap i a la fi.

    ResponElimina
  4. Nosaltres encara no estem a aquesta fase però quan la Marina crida a l'estil dofí (és a dir un crit tant agut que t'ensordeix) li diem que alguna coseta per tal que deixi de fer-ho i la nena es parteix de riure!!

    ResponElimina
  5. Jajajaja!!! Bé, després del susto que m'he emportat amb la foto, molt bona l'explicació que feu. Us estava imitant!!! Genial. Els nens son genials

    ResponElimina
  6. De vegades fan tanta gràcia que costa posar-se seriós. De vegades el Martí fa la patarrufa mentre menja i sempre em poso seriosa i li dic que mentre mengem no ho ha de fer, però més d'un cop se m'escapa el riure.

    ResponElimina
  7. Es una passada! una de les meves també és la reina de les cares i entre això i els seus comentaris, de vegades també ens hem d'aguantar el riure. Ara, aquests moments són genials!!!!

    ResponElimina