I no pas en sentit metafòric!Ja fa uns quants anys que dediquem un tros del jardí a fer una mica d'hort. No moltes coses ni gran quantitat, perquè porten molt temps del que ara no tenim gaire. Se n'ocupa sobretot el meu home, ell és el qui s'hi passa moltes petites estones. Jo només intervinc al moment més agraït: l'hora de recollir els fruits i menjar-se'ls!
Aquest any tenim carabasses, carabassons, tomates, pebrots del padró, espinacs i mongetes.
Jo portava dos anys sense gaudir massa de l'hort. Primer per l'embaràs, i la meva por pel tema de la toxoplasmosi que no havia passat i no volia tocar la terra. I l'any passat, perquè la petita no em deixava massa temps. Aquest any, en canvi, ella ja passa moltes estones jugant al jardí i jo em puc mirar una mica més l'hort.
I fa un dies que hem començat a recollir els primers carabassons! Això ja comença a donar fruits...
M'encanta! Ja tinc ganes de fer ensaladilles russes, gaspatxo, truites, pures i amanides amb productes de l'hort! A més aquest any hem encertat bastant (crec) les quantitats. Recordo un any que vam plantar massa carabassó, que se'ns feien enormes al no collir-los quan tocava, i no sabíem que fer-ne! Menjàvem carabassó tot el dia, en donavem, i encara ens en sobrava!
Així que estic contenta de que comenci la temporada de l'hort, ens dóna molts bons aliments i moltes alegries. Com diu aquest proverbi xinès: «Si vols ser feliç una hora, emborratxa't. Si vols ser feliç un dia, mata el porc. Si vols ser feliç una setmana, fes un viatge. Si vols ser feliç un any, casa't. Si vols ser feliç tota la vida, tingues un hort».
Què maco poder gaudir d'un hort propi. I per als nens tenir un espai de jardí per gaudir d ela natura es una sort!
ResponEliminaCarai tot això que heu conreat ha d'estar boníssim. A casa els meus pares també hi tenien hort quan jo era petita (ara només hi queden els arbre fruiters) i a l'hora dels postres baixava a l'hort a buscar les maduixes, era genial!
ResponEliminaQuina sort!Jo també vull...això de viure a una ciutat és una caca, a vegades! ;) A disfrutar-ho!
ResponEliminaMmmmm que bo ha d'estar tot!
ResponEliminaAlguna avantatge ha de tenir viure en un poble!! Bé, la veritat és que en té moltes, però sens dubte la de poder fer un hort i que els nens hi juguin val molt la pena!
ResponEliminaES MOLT MACO AIXÒ!!!!!!!! Ja us veig disfressades d'hortelanes! jajajaja de totes maneres Anna, el meu pare tenia un petit hort al balcó de casa .Està molt de moda tenir un hort urbà. Aqui et deixo una web molt interessant al respecte! http://www.horturba.com/index.php
ResponEliminaNosaltres també en tenim i lestiu passat la petita agafava les tomates direcatemnt i se les cruspia! i les cebes! és que és una pagesa! El problema és que no saben on xafen i ...
ResponEliminaÉs fantàstic tenir hort i una gran font d'aprenentatge, sens dubte!
Per cert, no sé com tu fas que sempre trobes la imatge perfecta! Al·lucino!
Ja que l'Elisenda ho ha dit, proposo donar un premi a l'Onavis com a superbuscadora d'imatges, perquè jo també fa temps que ho penso... Sempre dones en el clau!
ResponEliminaNo sabia aquest proverbi xinès, quina gràcia.
ResponEliminaQue vagi de gust :-)
Quina enveja... això de viure en un pis a Barcelona té els seus inconvenients. Jo tinc uns gira-sols, un test amb blat i unes tomaqueres xerry a la terrassa, diguem que la collita no serà espectacular.
ResponEliminaM'ha agradat el proverbi xinès.
Anna i Elisenda,
ResponEliminagràcies pels piropos! La veritat és que m'hi estic una estona buscant-les, m'agrada fer-ho. El que més greu em sap és no poder posar sempre el nom de l'autor, ho faig sempre que puc però a vegades a les pàgines on les trobo no hi diu i trobar-lo és una odissea.
I sí, com diu la Kira, l'hort urbà és una realitat, concec molta gent que té coses plantades en jardineres. Surt més petit, però surt.
És una sort poder gaudir d'un hort. El meu pare també en té un, i els nens s'ho passen pipa "ajudant-lo"
ResponEliminaPremi atorgat! jejeje
ResponElimina