Des que la petita començava a tenir una mica d'ús de raó jo sempre cantava una cançó inventada a l'hora que sabia que havia d'arribar son pare. Sobretot als migdies, que quasi sempre arriba a la mateixa hora, quan faltaven pocs minuts per a que obrís la porta anàvem esperant-lo cantant aquesta cançó, que no és res més que anar fent variacions amb aquestes dues paraules.Doncs ara, des de fa unes setmanes, és ella la que quan arriba l'hora ja comença a mirar a la porta i a dir "Papa, vine. Vine, papa".
M'encanta! És una passada! A més, d'aquesta manera es recobreix el moment d'emoció, i un moment tant quotidià com aquest és converteix en molt especial. Si desprès de cantar sent que la clau entra al pany ja comença a fer saltets i quan finalment el papa obre la porta, hi va corrents i se li tira als braços!Es posa contentíssima pensant-se que ella ha contribuït a que son pare arribés a través d'invocar-lo amb la cançó!
També ho fa amb mi, amb els padrins i amb els amiguets, això de cridar-nos dient "vine". I em fa molta gràcia, perquè ho pronuncia quasi sense dir la "i". A més, ho acompanya fent el gest amb la mà de que s'apropin, està molt divertida.
Està preciosa la teva peque. Que guai.
ResponEliminaQUE MACO! Jo crec que les mares que contribuim a repartir el carinyo dels peques que al principi es tan nostre, els hi fem un gran favor als nens i de rebot als pares. Molt be!
ResponEliminaÉs molt maco que vagi a rebre a la gent i els doni la benvinguda amb un somriure!
ResponEliminaOoooh què bonic! I a tu se't deu caure la babeta, oi.
ResponEliminaQuina idea més bonica. Trobo que és molt encertada. A l'emoció de retrobar-se amb el pare li afageixes un toc de màgia. M'ha encantat
ResponEliminaMolt bona idea això de la cançó i que ja ho faci ella sola és genial i molt reconfortant. El Martí no canta, però quan sent la clau al pany somriu, es gira de cop i comença a gatejar com un llamp cap a la porta sense deixar de somriure d'orella a orella. Evidentment al papa se li cau la baba.
ResponEliminaSí, és xulo, tot i que va començar de forma espontània un dia.
ResponEliminaLa nena contenta, el pare content i jo també. No cal demanar més!!
Molt maco això de la cançó.
ResponEliminaEl Jordi té passió pel seu pare i això és molt bonic. No s'hi valen gelosies amb aquests afectes.
Petons
Preciós!!!! estic amb la Kira, és molt agraït repartir l'amor. M'imagino la cara del teu home... :)
ResponElimina