16 de juny de 2011

Digui digui

Un dels grans divertiments de la petita és parlar per telèfon. Des que xarra pels descosits i comença a imitar-nos tot el que fem, despenjar el telèfon i fer una llarga perorata li encanta. Ho fa encara que no hi hagi ningú a l'altre costat, i a vegades manté llargues converses amb la dona enllaunada de "El número marcado no existe".
Disfruta tant que una vegada al dia fem la ronda de trucades, a les cosinetes, als padrins, al seu amic "Pepito"..
Trucar a casa del meu germà i aconseguir parlar amb ell ja era difícil abans, ja que la meva neboda de tres anys sempre agafa el telèfon i depèn de com ho vegi et passa o no amb els altres. Ara, a més, s'hi han afegit la seva germaneta i la meva petita, que també volen parlar. I com que a vegades, en comptes de fer les seves xerrameques, es limiten a escoltar en silenci, hi ha vegades que no sé si hi ha algú o no a l'altre costat de la línia. Així que, si al final aconseguim parlar el meu germà i jo ja hem de penjar perquè se'ns fa tard per una cosa o altra!
El telèfon ara per ara és un joc per les nenes.
Nosaltres inclòs vam redistribuir una mica el menjador fa poquet. Ja li tocava un canvi, ja que hem ficat també la seva tauleta de pintar, però a part hem aprofitat per a instal.lar allí el telèfon fixe. Fins ara fèiem servir sobretot els portàtils, però després de llegir aquesta notícia on diu que els portàtils sense fil emeten radiacions més intenses que els mòbils, vam decidir fer el canvi. Jo per aquestes coses prefereixo ser el màxim de previnguda, sobretot veient-ne l'ús que en fa la petita.
Bé, no cal dir que, per sort, amb la tarifa plana d'Internet, les trucades provincials ens surten gratis! Si no, sens dubte que no seria tot tan divertit! Ara s'haurà de vigilar que no comenci ella a marcar números a l'atzar, que aleshores sí que tindríem sorpreses al veure la factura!

9 comentaris:

  1. jajajaja la teva filla respond al patró que on hi ha un telefon a prop hi ha una dona...;-)

    ResponElimina
  2. Jajajaja!! Sembla que hagis descrit els meus petits. A casa tenim telèfons reciclats perque juguin... i si agafen el de veritat el bloquejem perque són capaços de trucar a la xina!

    Per cert, tens un premi al meu blog.

    Petunets

    ResponElimina
  3. Jajaja Els meus no em deixen parlar a mi... comencen tots dos a cridar "ara jo, ara jo!" fins que no els deixo parlar amb l'interlocutor no paren!! jeje

    Són uns grans imitadors!! :)

    ResponElimina
  4. Sandra, jo també n'hi dóno de mentida, però aviat hi veu el truco. Li agrada més el de veritat! Gràcies pel premi!

    ResponElimina
  5. En el meu cas, això del telefon ho hem perdut completament. Fem servir l'skype a través de l'ordinador i normalment fem videoconferència.
    M'uneixo al grup que pensa que penges unes fotos molt xules!

    ResponElimina
  6. Si és que les dones ho portem a la sang això de parlar per telèfon jaja!

    ResponElimina
  7. Jijiji...us ho passeu la mar de bé!! és xulo això de intentar parlar amb el teu germà i no poder-ho fer perquè parlen les cosines, encara que cada una vagi a la seva!

    ResponElimina
  8. Què bo, m'ha recordar quan el meu tenía al voltant de l'anyet que em va agafar el mòbil, va encertar a desbloquejar-lo i va trucar a la meva cosina de Tarragona, que com que es diu Agnés, era la primera de la llista. La pobra sentia un nen fent sorollets i després em va trucar per a preguntar-me què havia passat. Doncs res, que els nens tenen una fixació pels telèfons, però els de veritat, per molt grisos i poc atractius que semblin.
    Petons

    ResponElimina
  9. Ei, m'estic posant al dia, amb els teus post!
    La Joana fa unes setmanes va trucar a l'àvia i va estar uns quants minuts rient fins que ens vam adonar!! Pensàvem que jugava sense saber que hi havia l'àvia, aquesta, encantada de sentir-la, es clar!

    ResponElimina