Sí, després de setmanes en que la meva petita només fa que dir que no a tot el que li preguntes, en totes les entonacions possibles, ara de tant en tant ens regala algun "tí".Portem mesos en que la paraula que sempre té a la boca és el no. I n'hi ha de molts tipus. Hi ha el "no" sec i brusc, el que s'acompanya amb el gest de negació amb el cap, el "no" meditat que sembla expressat després d'una llarga reflexió, el "nooooo" que sembla que vulgui dir "de cap manera, mama", el "no" dit entre crits i llàgrimes....
- Quan la vull ajudar amb la cullera al menjar o goso agafar-li el plat perquè no es tombi... "NO!" (i m'aparta les mans)
- Quan li dic si vol anar a rentar-se les mans... "NO!"
- Que empenyo el cotxet mentre es pensa que el porta ella soleta... "NOOOO!"
I així un llarg etcètera.
Però, com dic, hi ha moments en que surt el sol i a casa nostra fem festa major. I és que els seus "tí" són xulíssims. No només per com sonen, sinó per la cara de contenta que posa, de convicció, d'estar segura d'haver pres una decisió correcta. És un "tí" que acompanya també amb el cap i està quasi assegurat si la pregunta és....
1. Vols anar a passejar la nina?
2. Vols postre?
3. Vols ficar-te les sabates?
4. Vols anar al columpio?
5. Vols que fiquem musica?
6. Vols veure la Maisy?
7. Vols anar en bici amb el papa?
I moltes més que em deixo. Per tant, que tot i estar en la famosa fase del No, hi ha molts moments en que ens regala uns Sí molt contundents!
Imatge de Flora Chang
Jo penso que és molt important saber dir que no, però amb un sí a temps es va molt millor per la vida, s'ha de ser positiu! Visc la petita!
ResponEliminaCitant al capità enciam: "els petits canvis són poderosos"
ResponEliminaJo també crec que és més maco un sí, sobretot si és estil "piolín" que és més graciós. També han de saber dir no, però no cal dir-ho sempre. Per exemple jo procuro que digui sí (tot i que ell encara no diu res), sobretot quan li demanen per compartir alguna cosa. Allò típic que de vegades es fa: algú diu:"que em dones aquesta galeta a mi?; i algú contesta "no, digues que nooooo, que es meva" Jo sempre procuro que digui que sí i que comparteixi les coses.
ResponEliminaMoníssima. La nena té clar el que vol a la vida.
ResponEliminaMolt bé!!!! així, que vagi tenint les coses clares!!!
ResponEliminaAixò està bé, senyal que ja comença a saber el que vol i el que no.
ResponEliminaEl meu fill, a més a més de la fase del No, va tenir la fase del Sí, deia sí a absolutament tot vingués al cas o no... després ja va aprendre el significat de cada cosa.
És una noia amb les idees ben clares la teva petita :-)
ResponElimina