La Sandra, de ¡Anda, si es mamá! m'ha donat aquest premi tan xulo. Li estic molt agraïda perquè em fa molt contenta pensar que aquest bloc contribueix a la difusió de la lactància materna.Jo penso que en la societat actual torna a ser el més habitual donar el pit (almenys al meu voltant), contràriament al que passava en la generació de les nostres mares.
Tot i això, a pesar de que moltes mares surten de l'hospital seguint la lactància natural a demanda, són menys les que arriben a la lactància materna exclusiva de sis mesos i encara menys les que segueixen fins a l'any o més. És a dir, que tot i que hi ha la voluntat de donar el pit, sovint hi ha molts entrebancs familiars, professionals o de l'entorn que fan que aquesta lactància s'acabi massa aviat.
Com he dit d'altres vegades, penso que cada mare ha de fer el que vulgui, sempre i quant en tingui tota la informació. El que més greu em sap és saber de mares que haguessin volgut donar més el pit, però que per motius aliens a la seva voluntat, no ho van poder fer.
I deixo aquí unes paraules sobre la lactància perllongada que em va dir la Sandra en un comentari a un post anterior que em semblen molt sàvies i que resumeixen perfectament el que vull dir: "Cada mare ha de veure i escoltar al seu petit i arribar a un enteniment amb ell, no amb la societat".
Per rebre aquest premi, s'ha de contestar fins quant penso donar el pit a la meva filla: doncs no ho sé. Jo no li retiraré, per tant fins que ella vulgui.
I passo aquest premi a:
- L'Elisenda, de Pipa o Popa
- La Kudifamily, de Plàneta Clàudia
- La Lady A, de La Mama Vaca
- L'Anna, de lamama
- Popetaines
Moltes felicitats! He arribat al teu blog, de casualitat, i la veritat es que m´agrada molt!
ResponEliminaFelicitats.
Petons.
Et segueixo.
Felicitats!
ResponEliminaJo hagués volgut donar més temps el pit, però ai, les circumstàncies a vegades...
Petons
Felicitats guapa! Jo estic molt contenta perquè la meva situació amb la lactància està millorant per moments. Hem passat de 4 o 5 biberons de fórmula al dia a només 2 i és que de cop ara tinc més llet. On només sortien gotetes, ara surten xorros! Hauré de fer una altra entrada parlant de la meva lactància "atípica". hehehe
ResponEliminaFelicitat guapa! M'ha agradat molt que recordessis el meu comentari. Crec que ens ho hauríem de repetir cada vegada que algú ens volgués fer dubtar de la nostra postura vers la lactáncia o la popa, com dieu algunes. Per cert, no ho havia sentit mai i en el teu blog va ser la primera vegada que ho vaig sentir. Em sembla una paraula preciosa.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Moltes felicitats! La lactància materna és una cosa molt bonica.
ResponEliminaAhir, com que el meu fill havia berenat poc li vaig dir -"Fem pitet?" I el meu pare va contestar: -"No, digues que no." No vaig voler posar-me a discutir ni res, però vaig pensar: "per què no? Per què ho dius això?" Suposo que és el que a ells els van dir que fessin. De fet des dels dos o tres mesos ja m'insistia a donar-li bibe o a almenys provar-ho, mai he entès per què. Ell creu que el bibe és més pràctic i jo penso tot el contrari. De moment el meu fill amb nou mesos segueix fent pitet, encara que només a les nits. I així seguirem fins que ell vulgui.
ResponEliminaMerci guapa!!
ResponEliminaSara, benvinguda!
ResponEliminaI, Sandra, lo de popa és com li diem al pit aquí a les terres de ponent! No sé com és que només ho diem així a Lleida i enlloc més! S'haurà d'investigar!
Moltissimes felicitats! Es un premi molt tendre i molt divulgatiu alhora. A mi, donar el pit em va encantar... es tan tendre!
ResponEliminahola como estas?
ResponEliminapasaba a saludarte! te dejo
un fuerte abrazo!
Moltes gràcies pel premi!!!!! vaig amb retard...aixó d'estar tans dies fora em passa factura!!!!
ResponEliminaEi! Se m'havia traspapelat aquest missatge! Gràcies er la concessió! M'encanta aquest premi! I per cert, crec que a Itàlia també se li diu Popa al pit!
ResponElimina