8 de juny de 2011

Popa?

Fa dies que volia parlar sobre com va la lactància, després de comentar en l'últim post sobre el tema la meva intenció de deixar de donar-li a demanda i limitar una mica les dosis.
Potser semblarà una mica incongruent que, d'una banda, estigui a favor de la lactància perllongada i que, d'altra banda, em sentís incòmoda quan la nena em demanava popa cada dos per tres.
Però, com vaig dir, no m'agradaven les situacions que es creaven, com per exemple que cada cop que anàvem a fer un cafè o a visitar a algú, el primer que havia de fer quasi abans de saludar era donar-li el pit a la petita que insistentment se'm tirava a sobre i repetia incansable la paraula màgica. Potser es tractava d'una fase que hagués passat, una traca final de les que parla l'Alba Padró al seu blog, però jo no vaig tenir paciència.
I penso que vaig prendre la decisió encertada, tant per ella com per mi. Bé, parlar per ella és una mica agosarat, però crec que és així. Ara gaudeix més quan anem a un lloc nou i la vergonya momentània del principi la passa amagada entre les meves cames en lloc d'entre les meves popes. I després ja es dedica a jugar tranquil.lament. I jo, clar, estic molt més còmoda.
Ara té 18 mesos i la lactància a demanda ja va tenir el seu temps, molt llarg.
Li dono exclusivament per dormir i en alguns moments molt excepcionals durant el dia si passa alguna cosa (per exemple, si es fa mal o li posen una vacuna). Per tant, li dono dues vegades al dia: per dormir la migdiada i per dormir a la nit. Cada vegada una popa diferent.
Però com que hi ha dies que es queda a dinar a la guarderia (i dorm allí) i hi ha nits que arribo tard i la posa a dormir son pare (sense popa), comença a haver dies en que fa només una presa, o cap. I a vegades hi ha una popa en concret que fa molt que no li dono, intento alternar-ho bé, però a vegades se m'oblida. Arran d'això pateixo una mica que se m'acabi la llet d'un dels pits, sé que hi ha dones que els hi passa i continuen la lactància amb una sola popa, tot i que em sembla una mica estrany.
I també començo a tenir sentiments contradictoris sobre el tema, ja que penso que potser aviat arribarà el dia en que no me'n demanarà més. Jo ara quan la porto al llit sempre li acabo donant, però espero que sigui ella la que m'ho demana. I cada cop ho fa més tard i amb menys insistència. Això sí, encara no perdona.
Però, per molt greu que em sàpiga, penso que és llei de vida. Gaudeixo de poder donar-li encara i espero acceptar-ho bé el dia que s'acabi.
En resum, que la restricció que vaig fer penso que va ser positiva. No va costar gens distraure-la quan me'n demanava durant el dia, simplement durant uns dies havia de tenir més recursos i idees per jugar. Encara ara hi ha alguns moments que em mira i em diu "popa?", amb un interrogant i cara d'espera. Ja sap que no n'hi toca durant el dia, però a vegades pregunta per si de cas. Però si li dic que no, que després de sopar, no insisteix massa. I si li dic que sí, que és l'hora d'anar a dormir i que li donaré popa, fa un gran somriure que m'encanta i intento assaborir al màxim.
I així estem.

8 comentaris:

  1. Crec que has fet molt bé. La decisió de perllongar o no la lactància es molt personal i si tu has decidit aquesta opció i pel que dius la petita no li ha afectat doncs perfecte. Cada mare ha de veure i escoltar al seu petit i arribar a un enteniment amb ell, no amb la societat

    ResponElimina
  2. Em sembla perfecte, crec que són coses molt personals i que cadascú ha de fer segons les circunstàncies i el que li convé.
    Petons

    ResponElimina
  3. Et felicito per aquests 18 mesos de teta!
    A mi m'agrada com estàs portant la situació. De vegades els nens utilitzen la popa com a protecció i també han d'aprendre que la mama també els pot protegir d'altres maneres.

    ResponElimina
  4. Em sumo al comentari de la Sandra que m'ha agradat molt (espero, Sandra, que no t'importi).

    Pel que comentes de donar només un pit jo tinc una amiga que ho fa així i no té cap problema. Per això no pateixis!

    ResponElimina
  5. Retenc el post pel futur perquè trobo una bona via per mantenir la popa però a l'hora no fer a la nena depenent.

    ResponElimina
  6. Merci a totes pels comentaris.
    Sndra, són molt sàvies les paraules que dius!!

    Elidenda, això de donar només un pit ho he sentit a dir però no conec ningú. Suposo que a tot t'acostumes! Però preferiria conservar llet als dos mentre pugui! A veure com anirà tot!

    ResponElimina
  7. Acabo de descobrir el teu blog a través de l'Splendens. Quan he llegit popa! he dit: de Lleida, segur.
    Del meu pare, a.c.s., explicaven que als 4 anys estirava sa mare de les faldilles cap a darrere la porta. Les veïnes li preguntaven:
    -Josep, on vas?
    -A popar- contestava
    Es veu que ell mateix se'n donava vergonya tan grandot.
    A la meva època només ens en deixaven donar 3 mesos això aquelles que volíem alletar i ho fèiem constar expressament. A mi em van venir amb l'injecció per a retirar la llet i els vaig dir que no. Llavors el pediatre em va venir a felicitar. Només érem dues en tota la planta. Con canvien els temps!

    ResponElimina
  8. Hola Antònia!
    Doncs sí, si vius a Torregrossa estem molt apropet!! Quina gràcia!

    ResponElimina