1 de juny de 2011

Temps per estudiar?

Lligant amb el tema de posposar la maternitat per motius laborals, hi ha el fet que, generalment, es dóna la sensació que un cop siguem mares ja no tindrem temps per nosaltres i, molt menys, per presentar-nos a unes oposicions, estudiar o acabar una tesi doctoral (i similars).
Jo era la primera que ho pensava, i molta gent de l'entorn ho deia.
Doncs la meva sorpresa ha estat veure com moltes mares que conec, dins i fora de la blogosfera, han aconseguit fer-ho i el meu cas personal és també molt positiu en aquest aspecte.
I crec que tot radica en què, un cop tens fills, el temps que treus d'on pots i destines a aquests afers condeix molt més que abans. En el meu cas, el fet de deixar a la meva filla a la guarderia algunes tardes per a poder dedicar-me a la tesi, em fa aprofitar molt el temps, no perdre ni un segon. Està clar que per perdre el temps no em separo de la petita!
I així ho he comentat amb altres mares que estan en situacions semblants i em diuen el mateix, que el temps s'aprofita des del primer segon fins a l'últim. Es va molt més per feina.
Que després els resultats siguin bons ja és un altre tema, que depèn de molts factors, però poder, pot fer-se.
Òbviament no tot és tan bonic i a tot això hi va lligat el sentit de culpabilitat que, almenys jo, sento. Per exemple, fa molts dies sentint remordiments per haver apuntat a la meva filla a la "guarderia d'estiu" durant els matins del mes de juliol, tot i que jo tindré festa. Però és un temps necessari per mi per avançar feina.
No tots els projectes acadèmics i personals de la mare s'acaben un cop tenim fills! Costa més, requereix organització, concentració, perdre hores de son i algunes renúncies, però no és una missió impossible. A més, penso que sí la mare té aquestes inquietuds sens dubte és millor que les porti a cap tot i els remordiments de no passar tot el temps amb els fills que renunciar-hi. I crec que no passa res si els nens passen unes hores menys amb nosaltres durant uns dies! Després es compensa!

14 comentaris:

  1. El temps que es té s'aprofita moltíssim. Jo crec que tens també una mica d'energia extra que et dona l'alegria de tenir la nena. T'animo moltíssim. Després haver fet aquest esforç i aconseguir tirar endavant allò que volem ens dóna una gran dosis d'autostima i d'energia que, evidentment, repercuteix en els nostres fills. Relaxa't i disfruta del teu temps els matins de juliol. Ella també ho farà. Me'n alegro de que cada cop siguem més mames que tranquem mites i siguem capaces de tirar endavant tot allò que ens proposem.

    ResponElimina
  2. Anna,
    gràcies pels ànims! Realment, veure com tu te'n surts i estàs ja a la fase final m'ha animat molt a posar-me les piles! A veure si a finals d'estiu puc entregar jo també l'esborrany final als directors, que en tinc dos i això ralentitza més la feina!

    ResponElimina
  3. Jo crec que es pot arribar a tot. Pero els primers anys de vida del nens sí que s'ha de frenar perque els petits et requereixen el 200%. Pero a mida que van creixent et van deixant més espai. Jo vaig deixar a mitges la meva segona carrera, història, però en un any o dos vull reemprendre-la. Em fa molta il"lusión.
    I no et sentis pas culpable perque la petita vagi unes horetes a l'escola d'estiu. Després estarà amb tu i tu estaràs més relaxada perque hauràs pogut fer la feina.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Molt requetebé! em sembla super i ja pots llençar aquest complexe de culpa que tens... ni parlar-ne! ella estarà be, tu no deus ser l'únic referent a la seva vida, i a més algun dia necessitarà començar a volar i aleshores tu et sentiràs sense motor... tot es pot complementar, i si es el moment de la tesi, ho es i punt! Les mares, i sobretot les dones, son multitasques... anims!

    ResponElimina
  5. Jo també sóc de les que pensa que a part de mares som dones, treballadores, amigues... I per tant és necessari tenir motivacions i inquietuds i de vegades hem d'aprendre a posar una mica per davant els nostres objectius a la vida que de ben segur són molts.

    T'animo a que et desfacis d'aquest sentiment de culpabilitat i t'acompanyo en el camí ja que nosaltres també deixarem en Biel al juliol (tinc vacances) per poder anar a l'autoescola!

    ResponElimina
  6. Buuuuf, jo és que aquets temes em queden una mica lluny encara. Noto molt que estic lligada emocionalment al meu baby, però m'agrada saber que arribarà el dia en que tornaré a tenir inquietuds una altra vegada.
    Molts ànims!

    ResponElimina
  7. Fora remordiments pel mes de juliol! Segurer que la nena s'ho passarà genial, a més, suposo que faràn activitats d'aigua i tu estaràs a casa passant calor ;), encara li demaràs a la teva fill que et deixi venir a la llar!!
    Molts ànims amb la tesi, aquestes coses són dures però un cop les has finalitzat et sents molt satisfet amb tu mateix, així que la imatge a visualitzar és el dia que entreguis la tesi!

    ResponElimina
  8. Ben fet, és important que tinguem el nostre espai i les nostres fites. No crec que ajudi als fills tenir mares que s'ha passat la vida resignant-se i abandonant els seus somnis.
    Deixa't estar de remordiments.
    Petons i que vagi bé.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies pels ànims a totes!!! M'heu donat molta energia!!!
    Ara hauré d'acabar la "maleïda" tesi per no quedar malament...jeje

    ResponElimina
  10. Com que remordiments?????? fora tots!!!! jo crec que a més ets un exemple per ella, quan sigui gran sabrà que la seva mare a més de criar-la i educar-la va acabar una tesi i va seguir amb la seva feina. I si queés veritat que cundeix més la feina, saps que no tens ni un moment a perdre!

    Una abraçada futura doctora!!!

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Merci Mirashka! A veure si aviat et puc dir "col.lega"!

    ResponElimina
  13. Hola. Fa temps que segueixo el teu blog. Fins avui no havia escrit mai. No et preocupis per la nena que aquest juliol estarà molt bé i tu podràs avançar feina. Jo tinc una nena de 10 mesos i quan ella en tenia 4 vaig presentar-me a unes oposicions. Les he aprovat i aquest cop sembla que tinc mèrits suficients per optar a una plaça. Ànims!!!!!

    Vicky

    ResponElimina
  14. Merci Vicky! I felicitats pel que expliques!

    ResponElimina