Temps per estudiar?

Lligant amb el tema de posposar la maternitat per motius laborals, hi ha el fet que, generalment, es dóna la sensació que un cop siguem mares ja no tindrem temps per nosaltres i, molt menys, per presentar-nos a unes oposicions, estudiar o acabar una tesi doctoral (i similars).

Jo era la primera que ho pensava, i molta gent de l'entorn ho deia.
Doncs la meva sorpresa ha estat veure com moltes mares que conec, dins i fora de la blogosfera, han aconseguit fer-ho i el meu cas personal és també molt positiu en aquest aspecte.

I crec que tot radica en què, un cop tens fills, el temps que treus d'on pots i destines a aquests afers condeix molt més que abans. En el meu cas, el fet de deixar a la meva filla a la guarderia algunes tardes per a poder dedicar-me a la tesi, em fa aprofitar molt el temps, no perdre ni un segon. Està clar que per perdre el temps no em separo de la petita!
I així ho he comentat amb altres mares que estan en situacions semblants i em diuen el mateix, que el temps s'aprofita des del primer segon fins a l'últim. Es va molt més per feina.
Que després els resultats siguin bons ja és un altre tema, que depèn de molts factors, però poder, pot fer-se.
Òbviament no tot és tan bonic i a tot això hi va lligat el sentit de culpabilitat que, almenys jo, sento. Per exemple, fa molts dies sentint remordiments per haver apuntat a la meva filla a la "guarderia d'estiu" durant els matins del mes de juliol, tot i que jo tindré festa. Però és un temps necessari per mi per avançar feina.
No tots els projectes acadèmics i personals de la mare s'acaben un cop tenim fills! Costa més, requereix organització, concentració, perdre hores de son i algunes renúncies, però no és una missió impossible. A més, penso que sí la mare té aquestes inquietuds sens dubte és millor que les porti a cap tot i els remordiments de no passar tot el temps amb els fills que renunciar-hi. I crec que no passa res si els nens passen unes hores menys amb nosaltres durant uns dies! Després es compensa!