15 d’octubre de 2011

Premi de cançons i somnis

La Sandra de ¡Anda, si es mamá! m'ha donat aquest premi. Moltes gràcies!!

He de respondre aquest qüestionari:

1. Les tres cançons que més m'agraden.
Com que això depèn molt de l'època en que estic, us diré tres cançons que m'han agradat molt en moments diferents de la meva vida, i que sempre he escoltat molt. Vaja, que són la banda sonora de la meva vida. Ja fa temps vaig citar Pictures of you dels Cure i Sometimes del James, així que ara canvio:

- True Blue de la Madonna. Un clàssic que escoltava en un cassette quan era petita.



- Candy, de l'Iggy Pop. Una de les cançons que em recorda a l'adolescència i als pubs i a la gent d'aleshores. I m'encanta la veu de la dona que canta l'estribillo!



- Maldito duende, de Héroes del Silencio. Diuen que el Bunbury o t'encanta o l'odies. Jo sóc de les del primer grup! M'encanta i també al pare de la petita, junts hem anat a molts concerts. Crec que la que he escollit és la cançó que me´s m'agrada d'ells, tot i que és difícil triar.



2. Explicar un somni. Els recordo sovint. Fins i tot tenia una llibreta de somnis fa molts anys on n'apuntava alguns.
Crec que el somnis ens ajuden en moltes coses, no només perquè puguin ser premonitoris sinó per que ajuden a ordenar els sentiments i les idees. Quan va morir la meva mare recordo que vaig somniar moltes vegades que ella tornava a casa. I quan estava embarassada, vaig tenir un somni en que paria i ella era la llevadora. Desprès, un cop va néixer la petita, vaig tenir molts somnis en que la venia a veure. Així que en certa manera penso que la coneix!

Passo aquest premi a:

Euphorbia Splendens
Hi veig doble
Fent de mama
Sol Solet
El petit calaix

6 comentaris:

  1. De les tres cançons em quedo amb la de l'Iggy Pop. Los heroes del silencio no em desagraden, diguem que jo estic al mig, el meu marit no soporta com canta aquest noi però a mi em fa gràcia, això sí, tot un disc senser no sé si l'aguantaria. No crec que els somnis sigun premonitoris tot i que tindria motius per creure-ho. La casualitat és a tot arreu.
    Gràcies per passar-me aquest premi i ja començo a pensar en cançons i somnis.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per passar-me el premi!
    La cançó de la Madonna és molt xula, a mi Heroes no m'agrada en Bunbury em carrega i no m'agrada com canta tot i que hi ha algunes lletres que són xules.

    ResponElimina
  3. Felicitats guapa. Ja saps que m'agrada molt llegir les teves entrades.M'he emocionat moltíssim amb el que expliques de la teva mare. Es curios que somiem amb les persones que estimem però ja no hi son. Es una bonica manera de ternir-les a prop.
    Per cert, a mi també m'encanta True Blue :) Bon diumenge!!

    ResponElimina
  4. Hey! moltes gràcies!!! A mi ni Heroes ni el Bunbury, però... true blue baby I love you! M'encanta Madonna i la forma que ha tingut d'anar-se reinventant!

    Jo rarament recordo els somnis, però com diu la Sandra és una bona manera de tenir aprop els que ja no hi són. No crec en les premonicions, però si crec que els que no hi són formen part de nosaltres, de la nostra experiència i per això de vegades els sentim tan aprop.

    ResponElimina
  5. Felicitats pel premi! A mi le que més m´agrada es la de Madonna, jeje!
    El teu somni m´ha emocionat, que mako quin record tan dolç!
    Mil petons

    ResponElimina
  6. A mi sí que m'agraden "Heroes" i molt! jeje!

    Això dels somnis és tot un món i el que expliques de la teva mare és molt maco.

    Enhorabona per aquest premi i gràcies per passar-me'l :-)

    ResponElimina