La meva petita és molt expressiva. No només perquè la seva cara delata clarament els seus sentiments, sinó també perquè és una mica pallassa i ens fa riure molt amb les seves carotes. I és molt curiós veure com transforma les seves expressions segons les situacions:1. La cara de sorpresa. Aquesta és la que més m'agrada. Suposo que la il.lusió és un dels sentiments bàsics en la infantesa, implícita en la seva descoberta del món. I en la cara de la meva filla la veig molt sovint aquesta il.lusió, a vegades tenyida d'incredulitat. La boca ben oberta i les celles arquejades cap a munt, sempre que veu coses noves: des d'un tren que passa per la via a les natilles que cauen del sostre directament a la taula a casa del padrí. I de veure'ns fer-ho a nosaltres, a vegades, acompanya el gest de sorpresa amb les mans, ficant-se les a la cintura i dient "Ostras tú!".
2. La cara tímida. Aquesta cara és boníssima, perquè em dóna la sensació que quan la fa és més transparent que mai. Quan expliquem alguna cosa que ha fet, quan l'aplaudim desprès de fer pipí al vàter o quan fa alguna proesa ella soleta i li fem notar, es torna vergonyosa durant uns moments. Fica els llavis cap a dins de la boca, desvia la mirada i es posa les mans al costat del cos mentre el mou tímidament.
3. La cara de quan la renyem. Ja vaig explicar fa temps, que al principi de renyar-la ens posava unes cares molt rares, ja que intentava imitar la nostra cara d'enfadats. Ara normalment es posa seria, tot i que no té una cara massa típica d'aquesta situació. A vegades riu, d'altres continua fent amb més força i ganes el que estava fent malament (!!) i d'altres acota el cap i posa cara de bona nena.
4. La cara de fer ganyotes. Aquesta la fa quan ens vol fer riure o quan juga a mirar-se al mirall. Ensenya les dents, tanca els ulls, fa el peixet...
5. La cara de quan fa una entremaliadura. Aquesta també la fa molt sovint... I realment fa cara d'entremaliada, de gaudir del que està fent. A vegades, quan li dic que una cosa no es pot tocar, ella va decidia a tocar-la amb cara de decisió i seguretat, trepitjant fort i amb el cap ben alt, desafiant. Això fa que encara m'enfadi més, perquè hi ha moltes situacions perilloses en les que encara no creu gaire i em fa patir. Serà aquest desafiament un dels trets típics dels terribles dos anys?
No m'enrecordo de més cares, segur que n'hi ha, però de moment vull recordar aquestes!
Jiji...la meva sobretot té una cara de sorpresa...tot el dia està fent oh! oh! des de ben petita :)
ResponEliminaque maca!!! a mi tambe m'encanten les cares de sorpresa que posen. De les meves m'agrada molt la cara que posa l'Erinn quan t'explica una cosa perque és com si pontifiqués i fa una cara tota seriosa com de mestra, com si et volgués fer entendre el que diu i a tu et costés.
ResponEliminaqué bonica!! la cara estrella de la meva filla es la que jo anomeno "indignada" molt de moda en els temps que corren. Baixa la mirada al terra amb el cap ben alt, es per veure-la. Petunets
ResponElimina(tens un regalet al meu bloc)
Quina personeta! Paciència amb això de que fa coses tot i sabent que estan mal fetes.
ResponEliminaAquesta nena va per actriu, segur.
ResponEliminaAixò de les natilles que cauen del sostre no ho he entès. Suposo que sí que comença a reafirmar-se per a veure qui pot més.
Recordo que el Jordi quan anava a fer-ne alguna que sabia que no havia de fer ens mirava amb cara de "a veure què passa". La que més feia de petitó era la de riure, era molt rialler.
Petons
Anna, la cara de sorpresa en els nens és la millor que hi ha!
ResponEliminaMirashka, que mona deu estar l'Erinn explicant-te les coses!
Sandra, així que tens una indignada a casa! je je Merci pel regalet!
Mamamoderna, espero que sigui una etapa curta!
Euphorbia, lo de les natilles és una broma que els hi fa mon pare a les netes, els hi explica que les natilles cauen del cel i mentre elles miren cap a dalt intrigades, els hi posa damunt de la taula.
Aix, que vaig tard! La peque deu estar guapíssima fent totes aquestes carotes! realment deu ser com un llibre obert! suposo que ella també ha de investigar i experimentar i això deu passar també per la cara!
ResponElimina