La llengua materna dels fills del Gerard Quintana

M'agrada molt el programa d'El convidat. El vaig seguir la temporada passada i també el miro aquesta.
M'agrada perquè ens dóna la oportunitat de veure com són alguns personatges famosos durant el seu dia a dia (bé, durant el cap de setmana). I una de les coses que més m'intriga és veure com són les seves famílies, els seus fills, quin tipus de pares són...
El dilluns tenia moltes ganes de veure el Gerard Quintana en aquest paper. Vaig ser bastant seguidora dels Sopa de cabra durant l'adolescència i ell sempre m'ha caigut bé.
Quan vaig veure que els seus dos fills parlaven en castellà, em va sorprendre. Com deia el Basté aquest matí, em va sorprendre i em va estranyar. No m'ho esperava.
Em va sorprendre de la mateixa manera que no m'esperava que el Quim Monzó fos un pare tan patidor, o que el Mikimoto visqués sol i no hi hagués ni rastre d'aquella professora de llatí de la que es va enamorar i casar com va explicar en el seu dia a Un tomb per la vida.
Però en cap moment em va indignar. A més, pensant en les circumstàncies que envolten la seva relació de parella i el lloc on viuen, em sembla el més normal del món.
No queda molt clar en el programa, però jo pressuposo que ell sí que els hi parla català. Ara bé, entenc que els fills parlin normalment el castellà perquè és la seva llengua materna, la que els hi parla la seva mare. No conec tots els casos, però imagino que en la majoria de famílies que els pares parlen diferents idiomes, els fills tenen com a llengua materna la de la mare.
I si a més hi sumem que ell com a pare no és a casa les 24 hores del dia, sinó que viu la meitat de la setmana fora, doncs encara em sembla més normal que els fills s'expressin millor en castellà, que és la llengua que deuen parlar i sentir habitualment.
I no em qüestiono res més enllà d'això. Ni tan sols em sorprèn que la seva dona parli castellà, tot i que pel que sembla ha viscut a Barcelona des de sempre. Al cap i a la fi, ella parla amb la seva llengua materna, la que suposadament li va ensenyar la seva mare, i aquesta és la llengua amb la que parla als seus fills.
No entenc massa les persones que critiquen que el Gerard Quintana tingui uns fills que parlen castellà com a llengua materna, ni molt menys el menyspreu amb que se'n parla a les xarxes socials com Twitter. Entenc que som un país que ha de lluitar per a que la llengua deixi de ser minoritària, però no pas atacant la realitat que tenim actualment, ni molt menys jutjant la vida privada d'una persona.
És un tema complex, i jo no m'he vist en aquesta situació, la d'haver de criar els fills amb una altra llengua que no fos la meva. Però a priori em sembla que, sempre i quan jo li pogués parlar amb català, em semblaria enriquidor que els nens parlessin més llengües des de bon principi, i més encara la llengua materna de la meva suposada parella no catalanoparlant, fos la llengua que fos.
El tema de l'ús del català i la seva relació d'inferioritat lingüística respecte al castellà en molts àmbits ja és un altre tema. Però no estic d'acord en lapidar ara aquest personatge, justament desprès d'haver estat un dels impulsors del rock català, per haver-se enamorat d'una castellanoparlant, amb tot el que això comporta respecte l'idioma que parlen els seus fills.

Que en penseu vosaltres de tot plegat?