És sorprenent la gran memòria que tenen els nens! Em sobta molt com repeteix el nom d'una persona amb la que vam anar a un lloc determinat el dia que, setmanes després, tornem a anar aquest lloc. O com recorda detalls i reconeix les cares, per exemple, de quasi tots els pares de nens de la guarderia.
La memòria a curt plaç, en canvi, deu funcionar diferent, almenys pel que observo amb la meva filla. Els dies que he de deixar a la petita a la guarderia de 9 a 5, quan vaig a buscar-la a la tarda i li pregunto què ha fet i què ha dinat, sempre em contesta: "poma", "magdalena","plàtan" o d'altres aliments que, lògicament, no són els que ha menjat per dinar sinó els del berenar. És a dir que recorda allò més proper què ha menjat, però no el que ha menjat fa més hores.
A partir d'observar aquest fet m'he adonat de lo poc que avarca la memòria recent dels nens i com a les 5 de la tarda el que han fet al matí els hi queda molt lluny.
Quan van celebrar la castanyada, per exemple, jo vaig anar a buscar la meva filla a les 12 del migdia i aleshores em va explicar (a la seva manera) molts detalls de com havia anat la festa, si havien ballat, cantat.... A la tarda vaig tornar a portar-la i en anar-la a recollir, em vaig fixar com les mares que anaven a recollir els nens que estaven a la guarderia des del matí, al preguntar-los-hi per la castanyera, els nens posaven una cara de com si no sabessin de que estaven parlant. Em va semblar molt curiós i em va saber una mica de greu, perquè aquell mateix nen al migdia segur que hauria explicat amb emoció com havia anat tot.
Això em fa reflexionar sobre lo important que és intentar deixar el mínim d'hores possibles als nens sols a la guarderia ja que d'aquesta manera comparteixen menys experiències amb nosaltres, amb tot el que això comporta.
I també em vaig quedar molt parada un dia de la setmana passada en la que van fer una excursió. Era un dels dies que la deixo fins a les 5 i en anar-la a buscar no em va saber explicar gran cosa dels ànecs que havien anat a veure. L'endemà, però, al preguntar-li si el dia abans havien fet una excursió, sí que em va donar més detalls, semblava que se n'enerecordava més que no pas el mateix dia. Suposo que el fet de preguntar-li i anar-li donant informació va ajudar, però el record va venir-li de manera més espontània que el dia abans. Misteris!
La memòria a curt plaç, en canvi, deu funcionar diferent, almenys pel que observo amb la meva filla. Els dies que he de deixar a la petita a la guarderia de 9 a 5, quan vaig a buscar-la a la tarda i li pregunto què ha fet i què ha dinat, sempre em contesta: "poma", "magdalena","plàtan" o d'altres aliments que, lògicament, no són els que ha menjat per dinar sinó els del berenar. És a dir que recorda allò més proper què ha menjat, però no el que ha menjat fa més hores.
A partir d'observar aquest fet m'he adonat de lo poc que avarca la memòria recent dels nens i com a les 5 de la tarda el que han fet al matí els hi queda molt lluny.
Quan van celebrar la castanyada, per exemple, jo vaig anar a buscar la meva filla a les 12 del migdia i aleshores em va explicar (a la seva manera) molts detalls de com havia anat la festa, si havien ballat, cantat.... A la tarda vaig tornar a portar-la i en anar-la a recollir, em vaig fixar com les mares que anaven a recollir els nens que estaven a la guarderia des del matí, al preguntar-los-hi per la castanyera, els nens posaven una cara de com si no sabessin de que estaven parlant. Em va semblar molt curiós i em va saber una mica de greu, perquè aquell mateix nen al migdia segur que hauria explicat amb emoció com havia anat tot.
Això em fa reflexionar sobre lo important que és intentar deixar el mínim d'hores possibles als nens sols a la guarderia ja que d'aquesta manera comparteixen menys experiències amb nosaltres, amb tot el que això comporta.
I també em vaig quedar molt parada un dia de la setmana passada en la que van fer una excursió. Era un dels dies que la deixo fins a les 5 i en anar-la a buscar no em va saber explicar gran cosa dels ànecs que havien anat a veure. L'endemà, però, al preguntar-li si el dia abans havien fet una excursió, sí que em va donar més detalls, semblava que se n'enerecordava més que no pas el mateix dia. Suposo que el fet de preguntar-li i anar-li donant informació va ajudar, però el record va venir-li de manera més espontània que el dia abans. Misteris!
Pel que dius, sembla que la memòria deu funcionar molt semblant que amb la gent gran, que s'enrecorda perfectament del passat, de quan eren petits però de les coses més immediates, ni idea...
ResponEliminaOstres, també volia comentar el tema del dinar dels nens (com no tinc bloc personal aprofito el teu..jiji), perquè ahir em vaig trobar una parella que tenen un nen petit que el tenen amargat, el pobre...sempre que me'ls trobo i pregunto com està el nen diuen "Quexiant-se, sempre queixant-se". Resulta que a començat el cole de grans (té 3 anys) i al principi no es quedava dinar i anava content...però com que a casa no menja bé (segons ells) el deixen a dinar al cole (que dius, si no son capaços d'afrontar el dinar del nen, tela) i ara no va content i plora cada matí perquè diu que no es vol quedar tanta estona a l'escola. Em va fer una pena pobret!! Bé, ja he deixat la meva parrafada...bon dia Onavis!
Bon dia Anna!
ResponEliminaLo de la memòria dels nens no sé molt bé com funciona, però m'intriga molt! A veure si alguna mare ho sap!
Sobre lo dels teus amics... no ho sé. Jo crec que deixar els nens a dinar al cole perquè a casa no mengen bé no és una solució. Hi ha alguns coles que obliguen als nens a acabar-s'ho tot o els hi fiquen grans quantitats, i això no crec que sigui bó per ells, menys encara sí ja tenen certes dificultats amb el menjar.
No ho sé, jo ja saps que no tinc aquest problema (je je) i ella al cole s'ho menja tot sempre!
Petons
Doncs sí, estic d'acord amb tu sobre el tema del menjar...la meva sospita és que el nen no deu menjar tan malament...ara a l'escola potser acaba de odiar el menjar definitivament però els pares no ho hauran de patir i podran menjar tranquils a casa, això sí. Ptons!
ResponEliminaJo crec que cada persona desenvolupa d'una manera diferent la memòria. Tal i com he llegit, la memòria dels infants és millor que la dels adults, ja que a mesura que anem creixent i augmentem el nostre coneixement la nostra capacitat memorística es va reduint.
ResponElimina"Alguns investigadors creuen que la clau en la capacitat de memoritzar rau en que els infants pensen de manera diferent, fent servir un sistema de memòria que es caracteritza per acumular similituds. Quan un veuen un seguit d’imatges, intenten classificar-les a la vegada que van sortint, aquesta classificació és per grups amb característiques similars. En canvi els adults tenen una estructura al cervell diferent i classifiquen les coses per categories. De manera que quan per exemple veuen que una imatge és un gat, ja no prenen més atenció perquè ja la tenen classificada. És a dir, els adults no tenen en compte la informació que consideren irrellevant, i si després se’ls pregunta sobre aquesta no poden contestar res perquè no l’ham memoritzat".
Salutacions. Espero que això hagi aclarit aqueste text que ens exposes. Gràcies.
Gràcies Joel per l'aportació!
ResponEliminaSuposo que això explica que busquin les mateixes persones que un dia van ser en lloc determinat.
L'Andreu té una memòria totalment selectiva o això començo a pensar. Si li dius que li compraràs una cosa d'aquí un mes és capaç de demanar-te-la quan ha passat un mes però si li dius que no salti al sofà resulta que als 5 minuts ja no ho recorda jeje!
ResponEliminaLa veritat que sí que és curiosa la memòria de les criatures. A l'Andreu també li passa que recorda coses de fa molt temps i de vegades és impossible saber què ha fet a l'escola el mateix dia.
En el meu cas i per desgràcia no em tocarà altra cosa que anar rescatant vivències perque tant ell com en Biel s'han de quedar tot el dia a cole. Això tan maco de la conciliació...
La veritat és que tenen una memòria d'elefant!! Però sí és cert que les coses més recents els costen més de recordar.
ResponEliminaEsther, els meus també tenen memòria selectiva, com l'Andreu!! Jajaja
Onavis, la teva nena és molt petita encara per això té dies que recorda més i dies que recorda menys. Jo crec que l'important és anar insistint molt en que ens expliquin les coses, així els ajudem a exercitar la memòria i a base d'entrenament i maduració ells ja van recordant més coses. però com diu l'Esther, després es fan gran i tenen memòria selectiva!
ResponEliminaAnna, aquest cas que comentes del nen que no menja i per això els pares el porten a dinar a l'escola, jo personalment no ho trobo gens bé. És una mica com treure's el "marron" de sobre i penso que els nens ens necessiten ben a prop justament quan tenen dificultats amb les coses, saber perquè no menja, si està trist, que ens vol dir el nen amb el rebutj al menjar... el problema és que sembla que aquest pares no tan sols no saben escoltar al seu fill sinó que a sobre ja li han penjat l'etiqeuta de "nen que es queixa", bastant trist, pobre nen.
Esther i Ester: això de la memòria selectiva dóna per un altre post, je je!!
ResponEliminaMamamoderna, jo també penso que és important que vagin aprenent a ordenar les vivències que tenen i fer-los-hi recordar i parlar del que han fet hi ajuda molt.
És un tema molt interessant. Jo crec que és cert que tenen una memòria molt gran i selectiva. A més que crec que a vegades no volen recordar per mandra. El meu, quan tenia entre 2 i 3 anys i l'anava a buscar a la guarde sempre em contestava el mateix a totes les preguntes, sempre menjava macarrons i jugava a cotxes amb una tal Ariadna, crec que tenia la contestació preparada per no haver d'explicar.
ResponEliminaAra juguem al memory alguna tarda i el tio em guanya molts cops(no sé si m'he de preocupar per mi). El que trobo curiós és que recorda perfectament on és cada fitxa i agafa més parelles que jo però quan li toca destapar les 2 fitxes, sovint torna a destapar les que havia destapat la ronda anterior, no sé si m'explico.
Sobre això del dinar, jo el deixo a escola perque no tinc altra opció però no em sembla bé fer-ho per passar-li el problema a l'escola i no crec que sigui bo pel nen. El Jordi no menja grans quantitats quan és a casa però el menjar mai ha estat un drama, però el que sí que és cert és que fora de casa, sigui a escola o a casa de familiars o amics menja millor que a casa.
Petons
Doncs em sap greu però jo ho veig diferent Onavis.
ResponEliminaPenso que pel que tu expliques hi ha dos conceptes diferents:
1. La memòria: els nens són una esponja i ho absovèixen tot a més són molt observadors i recorden tots els detalls de les coses més petites, com fa la teva superpeque.
2. El concepte de temporalitat: a aquesta edat no tenen concepte de "temps" no saben quan és de matí, migdia o tarda. No tenen un control ni un referent del temps i és per això que no controlen quan passen les coses. Com que no tenen control doncs no saben quan passen les coses, durant quanta estona...suposo que si no nosaltres no ens regíssim per un horari i no tinguéssim cap obligació també ens constaria orientar-nos.
Sí que és una passada la memòria dels nens... però jo crec que és sobretot per les coses que surten de la rutina diària, al meu molts cops li costa molt recordar què ha dinat o de què era la fitxa que han fet avui al cole, però, com els altres, s'enrecorda perfectament de coses de fa temps. Per exemple, a les vacances de Nadal de l'any passat, un dia que jo em vaig quedar amb ell i el seu pare treballava el vam anar a veure a la feina, en autobús. Uns 3 ó 4 mesos després no recordo on anàvem, en cotxe, que vam fer una part del mateix camí. I ens va preguntar si anàvem a la feina de papi un altre cop!! Alucinats ens vam quedar... i com aquesta moltes.
ResponEliminaSobre això que ha explicat l'Anna del dinar, m'ha fet peneta el nen... a sobre que li costa, el deixen al menjador on segurament el dinar no li agradarà tant i a sobre l'obligaran a menjar-se'l... pobret.
Euphorbia, comparteixo el que dius que en part els hi fa mandra recordar. Deu ser un rollo per ells haver de recordar i explicar les coses, no els deu entusiasmar fer-ho.
ResponEliminaSol Solet, no t'ha de saber greu opinar diferent dels altres! Ja dic en el post que no sé com funciona la seva memoria, així que està molt bé que intervanviem informacions! Molt d'acord amb lo que dius de la temporalitat i de que els hi costa orientar-se. Això deu influir segur a l'hora d'explicar les coses.
Mamakoala, sí, és alucinant la memòria que tenen a vegades. Crec que tots hem viscut situacions com aquesta i ens deixen ben parats
Doncs entre la mandra d'haver de explicar tot el que els hi pregumtem (no el que ells volen si no el que nosaltres volem...) i el cansament del dia (a tu no t'ha passat mai que quan et pregunten com ha anat el dia dius que be perquè fa mandra tornar enrera?) a vegades les explicacions triguen més d'un dia en venir. Es normal.
ResponEliminaSi, si ara et fa gràcia, però quan tens dos elefants (en el tema memòria) a casa com jo, que et recorden cada una de les teves paraules i pobra de tu (pobra desmemoriada, i més des que vas parir, que sembla que te la van xuclar tota) que no te'n recordis!!!! Cada dos per tres em deixen anar un "mama estas despistadilla eh!"...
ResponEliminaLo dels amics de l'Anna... tela!