Se'm fa gran

On és aquell nadó que va costar tant que arribés a pesar quatre simples quilets?
On és aquell cosset que s'havia d'agafar amb delicadesa, de tan fràgil?
On són aquells bolquers minúsculs talla 1 i aquell pijamet verd de la talla 0 que tant va portar?
On és aquell rostre de nadó que assajava gestos, sons i ganyotes i el qual jo contemplava durant hores?
On és aquella personeta a la que alimentava exclusivament de la meva llet, enmig de dubtes i indecisions al principi, i amb gran plaer després?

No sé com ha passat, però la meva filla se m'ha fet gran en un obrir i tancar d'ulls. S'ha fet molt gran. Ja fa mesos que no tinc un nadó, sinó una nena petita.

Ara tinc una nena que ja pesa onze quilets.
Tinc una nena que se m'escapa a mig vestir cada cop que l'hi he de canviar la roba, mentre em diu quina camiseta creu que li he de posar.
Tinc una nena que no porta bolquer i vol baixar-se els pantalons soleta quan va a fer pipi.
Una nena que contesta sempre al telèfon i si no m'afanyo quasi no em deixa ni parlar.
Una nena que deixa de sobte la popa per cantar una cançó o demanar el que voldrà per sopar i continua popant després.

Una nena que avui fa dos anys! Moltes felicitats petita!

Imatge de Delia Broen