21 de novembre de 2011

Llegint "Una nueva maternidad"

A principis d'any es va publicar aquest llibre escrit per unes 15 mares blogaires, que conté més de 30 escrits on es reflexiona sobre la maternitat des de pràcticament tots els aspectes possibles.
Fins ara no he tingut ocasió de llegir-lo i vull parlar-ne perquè és un llibre molt recomanable (moltíssim, diría). És una lectura que ens obre els ulls i posa nom als canvis en la forma de viure la maternitat que estem experimentant en la nostra societat actual.
No és casual que actualment cada cop siguin (siguem) més les dones que tenim blogs on reflexionem sobre la maternitat i ens preocupem d'estar el màxim d'informades sobre el procés de l'embaràs, del part i de la criança.
Jo realment penso que és una petita revolució, ja que després de moltes dècades les mares actuals som mares que prenem les nostres decisions i no ens posem cegament en mans dels ginecòlegs i pediatres, a qui escoltem però no sempre fem cas en els seus consells sobre la son i l'alimentació dels petits, per exemple.
Molts dels escrits d'aquest llibre ens fan adonar que els nostres fills no són com molta gent ens vol fer creure, i que és molt natural que als dos mesos no dormin 8 hores seguides cada nit ni mengin durant el dia cada tres hores.

"Demostrar que lo mejor para el bebé humano es algo que no necesita comprarse con dinero es ya de por sí revolucionario". Ileana Medina

"Si tu bebe come cada poco rato, llora si se queda solo, no se duerme sin tu pecho y le gusta que le cogas en brazos... ¡ENHORABUENA! Has tenido un bebé humano que, además de todas las necesidades de un mamífero, tiene una individualidad que le hace luchar por lo que necesita". Nohemí Hervada

Jo he parlat en moltes ocasions de com les lectures dels llibres del Carlos González mentre estava embarassada em van obrir els ulls i em van fer veure clarament quin tipus de mare volia ser, i en certa manera ja era. "Una nueva maternidad" segueix una línia molt similar de la que defensa Carlos González, amb la diferència que aquí les dones parlen des de la seva pròpia experiència i els escrits són més reflexions que comprovacions científiques.

Tot i això, en el llibre, hi ha alguns escrits que no m'agraden tant. Hi ha alguns moments, en que s' exalta la figura del fill com una espècie de gran mestre que ens guia i en tot moment ens diu el que hem de fer. Jo no ho comparteixo perquè tenir un fill, per mi, ha estat a la vegada l'experiència més feliç i la que m'ha fet sentir més segura de mi mateixa i a la vegada la que m'ha fet viure sentiments de frustració i de molts dubtes. Ser mare, al meu parer, no és sempre instintiu i fàcil.
Tampoc m'agraden els que parlen de la criança natural com la solució a tots els problemes del nen i de la societat. Un nen al que alimentem amb pit a demanda i portem lligat al coll tot el dia, també plora en molts moments. La criança natural (o corporal, com diuen al llibre) és una opció de criança, la que sembla que instintivament estem aplicant en major o menor mesura les mares de la nostra generació entre les que m'incloc, però no és la solució a absolutament tot.

En general, però, és un llibre molt sincer que m'ha fet pensar moltíssim en la meva pròpia maternitat i que recull sentiments i emocions molt intenses. La maternitat és un revulsiu i ens canvia la manera de veure moltes coses, això està claríssim! I aquest llibre ho expressa perfectament.

6 comentaris:

  1. Que bé aquesta entrada! Com saps, jo també l'he llegit el llibre i subscric tot el que dius, podríem dir que paraula per paraula. A mi també em va posar ben nerviosa el capítol de mi maestro! uf, a part de la responsabilitat que posen, sense voler, en el seu fill...tampoc comparteixo la concepció de les dones com capacitades de manera innata per la criança, com si l'instint i la nostra "natura" ho fes tot..no no, jo sóc mare perquè ho vull i no per instint...i per tant, no sempre l'encerto, a vegades perdo els papers, etc, etc...sóc molt humana i no una "mare per naturalesa".

    A part d'aquestes coses, com dius, però, és honest, fa pensar i suggereix. Crec que és molt recomanable!

    ResponElimina
  2. Anna, sí, jo també ho penso. No es pot donar tanta responsabilitat als nens!

    ResponElimina
  3. Estic totalment amb tu i l'Anna. A mi també em va agradar tot i que alguns punts em van semblar potser massa radicals

    ResponElimina
  4. No el pensava llegir però veient que a vosaltres us ha agradat, encara que amb reserves, potser m'animo. És que he llegit a vegades els blocs d'algunes d'aquestes mares i em fan més por que una pedregada.
    Petons

    ResponElimina
  5. Euphorbia, home no et nego que en alguns capitols, com dic, hi ha coses que segur que no t'agradaran. Però en general sí que val la pena!

    ResponElimina
  6. Jo el tinc a la llista de pendents (que cada cop s'amplia però no es redueix)! A veure si el compro i començo la lectura a estonetes! :)

    ResponElimina