Fa mesos vaig publicar un post on comentava la crueltat del cançoner infantil, en concret en la cançó de baldim baldom, la qual em va sorprendre molt el primer cop que la vaig sentir.
Doncs aquest cap de setmana n'he descobert una altra! Entre panellet i panellet, la padrina de la petita li cantava una cançó que recordava de la seva infantesa.
A la meva filla de seguida li ha agradat perquè va acompanyada d'una coreografia. Jo li cantaria però la lletra és de les més cruels que he sentit últimament!!
A veure que us sembla:
A la meva filla de seguida li ha agradat perquè va acompanyada d'una coreografia. Jo li cantaria però la lletra és de les més cruels que he sentit últimament!!
A veure que us sembla:
" La mare em fa sopes
no me'n vol donar
l'agafo pel monyo
i la faig rodolar.
Rodola que rodola
no te'n donaré
l'agafo pel monyo
i la tiro al carrer".
Imatge de Camillo Zepeda
Aquí hi ha alguna cosa que no lliga...potser s'ha perdut part del significat amb el temps, però la nena és la que fa rodolar a la mare? Apa, quina tela! ...per cert, parlant de significats gores...algun dia mira a internet la història del Joan Petit, ja veuràs que també té tela...
ResponEliminaSí que es forteta, sí.
ResponEliminaUn familiar molt proper sempre li canta la mateixa cançó al baby i és la següent:
aaaaaa el mestre em va pegar
eeeeee jo no se perquè
iiiiii jo no vaig venir
oooooo jo no estava bo
uuuuuu la culppa la tens tu
Sense comentaris
Vaja amb les cançonetes. A mi em passa el mateix amb els contes. Hi ha de molt cruels!
ResponEliminaOstres Anna, he fet una visita a la wikipedia i he flipat!! però si és una tortura!! Què fort!
ResponEliminaDeixo el link per si algú més el vol llegir:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Petit_%28can%C3%A7%C3%B3%29
I respecte la cançó que he escrit, sí, no quadra massa... He buscat per Internet i no he trobat cap cançó popular amb aquesta lletra, així que suposo que deu ser molt típica d'un lloc en concret, i com dius és possible que faltin alguns fragments.
Mamamoderna, la que dius tu és molt coneguda! me'n recordo perfectament! Sí, també té tela, tot i que n'hi ha algunes que la superen!
Sí,sí són d'una crueltat total, a més són crueltats greus!! deu ni do!!
ResponEliminaHi ha una cançó bressol del País Basc, on el pare li diu a la filla que ha portat la mare al mercat de Vitoria i l'ha venuda. La Rosa Zaragoza fa una versió, i quan la va sentir una amiga basca, ens va explicar el significat i ens vam quedar de pedra.
ResponEliminaI la de: Duérmete niño, duérmete ya, que viene el coco y te comerá...
L'educació basada en la por, ni més ni menys.
Com diu la Pantigana suposo que tot això ve per una educació basada en la por, perquè de cançonetes així n'hi ha un munt. I ves a saber perquè als nens els agraden, suposo que no s'hi fixen en la lletra i només es queden amb la música, per sort!!!
ResponEliminajajajaja que fort nena!!!!!!!!! jo ho tinc magre, porto monyo molt sovint....
ResponEliminaDèu n'hi do jaja!
ResponEliminaDona... És que aquesta mare no es mereix una altra cosa, mira que no voler-li donar sopes a la nena!! Jajajaj Vaia tela amb la cançó!
ResponEliminaLa de la MamaModerna sovint la canta el meu pare... En fi, sí és cruel el cançoner,sí.
Ara me'n vaig a llegir la història del Joan Petit, que m'he quedat amb les ganes!
jo també sabia la de a Mama moderna. Si noia, van forts els del cançoner!
ResponElimina