L'Anna del blog Fentdemama ha celebrat les 100 entrades del seu bloc d'una manera molt original i especial: creant un premi!
I em sento molt afortunada de rebre'l, juntament amb la Sandra.
Moltes gràcies per pensar en mi! Ja t'he dit moltes vegades lo molt que aprenem amb el teu blog, a la vegada que reflexionem i intercanviem opinions sobre la maternitat al llarg del temps i també a l'actualitat.
I em sento molt afortunada de rebre'l, juntament amb la Sandra.
Moltes gràcies per pensar en mi! Ja t'he dit moltes vegades lo molt que aprenem amb el teu blog, a la vegada que reflexionem i intercanviem opinions sobre la maternitat al llarg del temps i també a l'actualitat.
El premi demana explicar una història de vida, narrar un moment de la nostra infantesa en què recordem haver estat molt felices amb els nostres pares. Em fa especial il.lusió recordar aquest moments, justament en aquestes dates que són una mica tristes per mi ja que fa set anys que la meva mare ens va deixar.
Són molts els bon records de quan era petita, vaig ser una nena molt feliç. Sempre penso que mentre sàpiga donar-li a la meva filla el mateix que els meus pares em van donar a mi, de ben segur serà una nena també molt feliç.
Recordo les nits en que alguna cosa em despertava i cridava a la mare, i com m'agradava que s'ajeies amb mi fins que tornava a adormir-me. I també recordo que estava molt contenta les nits que el meu pare em venia a fer companyia abans de dormir i m'explicava el conte de les set cabretes. Així que, els dos records, sense voler-ho, tenen a veure amb la nit i amb la companyia.
Passo aquest premi a dos blocs que em van enganxar des del primer dia que els vaig descobrir:
Són molts els bon records de quan era petita, vaig ser una nena molt feliç. Sempre penso que mentre sàpiga donar-li a la meva filla el mateix que els meus pares em van donar a mi, de ben segur serà una nena també molt feliç.
Recordo les nits en que alguna cosa em despertava i cridava a la mare, i com m'agradava que s'ajeies amb mi fins que tornava a adormir-me. I també recordo que estava molt contenta les nits que el meu pare em venia a fer companyia abans de dormir i m'explicava el conte de les set cabretes. Així que, els dos records, sense voler-ho, tenen a veure amb la nit i amb la companyia.
Passo aquest premi a dos blocs que em van enganxar des del primer dia que els vaig descobrir:
- A la Mirashka de Hi veig doble
- Una mama a la vida moderna
Felicitats Onavis, ha estat un honor rebre aquet premi amb tu. m'han encantat les teves vivències
ResponEliminaGràcies per compartir-ho! Les nits són tot un món, com tu dius. Hem de cuidar-les com a pares! Tens raó. Una abraçada molt forta aquests dies una mica tristos per a vosaltres.
ResponEliminaFelicitats pel premi i gràcies per pensar en mi guapa. D'aquí poc marxem uns dies de vacances i tindré temps per recordar bons moments de la infantesa, priceless moments!
ResponEliminaJo també recordo els contes de manera molt especial.
Un petonarro!
Felicitats pel premi! sí les nits són un moment especial i escapar-te al llit dels pares o que ells vinguin és màgic
ResponEliminaFelicitats pel premi.
ResponEliminaQuan els pares falten tot es veu d'una altra manera, oi? La vida és així.
Petons
Moltes gràcies!!!! tan bon punt pugui m'hi poso! Una abraçada!!!!
ResponEliminaDos records molt macos. Enhorabona pel premi i de ben segur que la teva filla és una nena molt feliç :-))
ResponElimina