
La que desperta una gran atracció en ella és, de moment, la germaneta gran d'aquesta cosina, que té tres anys i mig. Sent autèntica devoció per ella! Quan la veu es posa contenta, se li il.lumina la cara i la toca com si estigues meravellada de tenir-la tan aprop. Tota l'estona li va al darrere i juguen juntes: fan el tren per tot el menjador, ballen agafadetes de la mà, s'amaguen sota la taula...
I tot això amb un somriure extasiat dibuixat a la cara. No exagero, no. La meva filla està al paradís quan té la seva cosineta gran aprop.
I ella també li fa molt cas, li fa grans abraçades i petons. I mira que a vegades la meva petita és una mica pesada, la segueix a tot arreu i no la deixa estar.
Però de moment semblen grans amigues.
D'altra banda, ja fa temps que observo que la petita es posa molt contenta quan està rodejada de nens que tenen més anys que ella. Encara que n'hi hagi de la seva mida, ella va sempre cap als grans. Crec que és una actitud comú en molts nens. Així deuen aprendre més coses.
Potser també està relacionat amb que ella és de les petites de la classe a la guarderia i l'està acostumada a veure nens més grans (alguns ja comencen a complir dos anys!).
No sé quan es començaran a fer més cas entre els de la mateixa edat, suposo que ja arribarà el dia. Ara per ara, gaudeixo de la complicitat que tenen amb la cosineta gran! M'encanta veure-la tan feliç!