31 de març de 2010

El collit


La nostra filla dorm amb nosaltres des dels primers dies, al nostre llit. En un principi, va ser un fet instintiu, de protecció: així era més fàcil atendre-la, contemplar-la, donar-li el pit, adormir-nos..
Amb el pas del temps, vam saber que aquest fet és una pràctica comú, amb nom propi: el collit. I que molts professionals de la salut la recomanen.
De fet, que els nens dormin sols és un fet relativament nou, d'aquest últim segle, i de la nostra cultura occidental. A més, és molt difícil que ho facin a gust, ja que els nens estan "programats" genèticament per a despertar-se sovint i els hi costa molt tornar a adormir-se si estan sols. Els llibres que "ensenyen" els nens a dormir es basen en deixar-los plorar, fins que ells, esgotats, tornin a adormir-se.
El collit fa que no hi hagi tants problemes, i que les nits siguin més plàcides. A casa nostra no se sent cap plor quan tots tres som al llit.
A més, practicar-lo aporta gran quantitat de beneficis:
1. Despertars sincronitzats entre el nadó i la mare.
2. Disminució del plor nocturn. Per tant, millor son pel pare, la mare i el nadó. (La tira còmica de la nova entrada de popetaines és molt clara al respecte!)
3. Els nadons que dormen amb els pares són alletats el doble de vegades i fins a tres vegades més temps que els que dormen sols.
4. Millor desenvolupament afectiu. Ja que li proporciones atencions durant les 24 hores del dia.
5. Menys síndrome de la mort sobtada del nadó, sempre que es prenguin les mesures de seguretat bàsiques per evitar aixafaments. Al Japó, on es practica molt el collit, hi ha un índex molt baix d'aquesta síndrome.
6. Els nens tenen menys fases de son profunda i més de son superficial, que és quan es desenvolupa més el seu cervell.

També té alguns inconvenients, ja que fa més difícil la vida de parella. Ara, al llit, som una família: la nostra filla està entre nosaltres, tan física com emocionalment.

Jo estic molt contenta amb aquesta decisió, tot i que socialment aquí no està molt acceptat. Abans de parir, ni tan sols sabia que era una possibilitat. Ara no m'ho imagino de cap altra manera. Adormir-nos donant-li la maneta a la nostra petita és el millor moment del dia!

6 comentaris:

  1. Guapa! tens un blog molt interessant! Jo tb estic al socpetit!
    Per cert, això del collit ni tan sols ho havia sentit anomenar abans de l´embaràs...jo personalment no és que discrepi gaire,però penso que potser no hi ha intimitat amb la parella no? I dp no s hi acostumen? aishhh...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. de veritat molt interessant, el poquet que he llegit..buscare una estona llarga per llegir.te més... Moltissimes gracies per passejar.te pel meu bloc.
    anna pujabet

    ResponElimina
  3. i a més a més és un gustàs!! no hi ha rés millor al mon que despertar amb el somriure del teu fill al matí :)

    ResponElimina
  4. Nosaltres no practiquem el collit, però no acabo d'entendre per què hi ha gent que el critica. En el nostre cas, seria complicat, per què el nostre llit és de 135, el meu marit és grandot i es mou molt i, a més, treballa a torns que van canviant cada setmana, però respecto molt que altres ho facin. En aquesta vida, hauríem de ser tots una mica més amples de mires.

    ResponElimina
  5. Hola, tinc un dubte, quines són les mesures que cal prendre per evitar aixafar el nadó?

    ResponElimina
  6. Doncs per exemple col.locar un coixí entre els pares i el nadó (els de lactància poden servir depen com siguin), col.locar el nadó entre la mare i una paret (ja que diuen que a vegades els pares estan menys "alerta" durant la nit),... i lògicament que els pares no prenguin drogues ni sommifers! Suposo que cada família té les seves tècniques. Nosaltres en teniem prou amb el coixí, i quan es va anar fent gran, ja no va caldre res.

    ResponElimina