Ja fa temps que em fixo que hi ha cançons infantils que són bastant cruels i truculentes. Són cançons de falda o de joc que es canten alegrement tot i el que diu la lletra. Realment no diuen res greu, Però podríem dir que no són "políticament correctes". (Per sort! Només faltaria que haguéssim de corregir les lletres!)Que si el lleó m'ha mossegat, que si anirem a San Benet i portarem un pastisset però per la X no n'hi haurà, que a lluna son pare la crida i sa mare també, que si al marrameu li peta una castanya als morros i es mor, que si el pinxo vol punxar al panxo a la panxa amb un punxó, que si el gall li fa un petó d'estranquis a la gallina mentre dorm....
Bé i en castellà la de: "Duermere niño que vendrá el coco i te comerá" també penso que ha de fer una mica de por...
L'altre dia vaig sentir com la padrina de la meva filla li cantava una cançó que s'emporta la palma de les cançons cruels! És una cançó de falda en el que la nena es va tirant endavant i endarrere agafada de les mans. I cada cop que diuen una part del cos es fa el gest amb la mà de tallar-la. Al final, se li fa pessigolles:
"Baldim, baldom, les campanes de Salom.
Lo rei s'ha mort, l'enterrarem
a les tombes del convent,
Si no hi cap, li tallarem lo cap
Si no hi entre, li tallarem lo ventre,
Si no hi seu, li tallarem lo peu.
I si no,
li farem
marramiu marrameu"
La petita me la demana sovint i jo li canto amb alegria, però no deixa de tenir el seu mal rotllo, no?
Jajaja! M'has fet riure amb aquest post. La veritat és que sí que hi ha cançons que fan posar els pèls de punta! Sort que si els hi cantes amb un somriure d'orella a orella ells ni se n'adonen perquè sinó potser ens agafaven por.
ResponEliminaostres, quanta raó! jo, que tinc una edat, recordo alguna super masclista: al jardin de la alegria quiere mi madre que vaaaaya, a ver si me sale un novio el más bonito de Espaaaaña.... que fort no! li vaig canviar tota la lletra, vaig fer de compositora, però em negava a cantar això...
ResponEliminaJo també em fixo molt amb els contes: el llop sempre és el dolent i sempre rep: li posen pedres a la panxa, el caçador li dispara quatre tiros, marxa amb el cul cremat... O el conte de la rateta, on el gat se l'acaba menjant...Realment també són molt cruels...
ResponEliminaostres, jo en canto una sobre les campanes de salom, però deu ser la versió edulcorada... Doncs els contes ni t'explico lo cruels que poden ser!!!! Andersen debia ser un depresiu de llibre perque tela!!!! el primer cop que els vaig explicar l'aneguet lleig a les nenes una d'elles se'm va posar a plorar...
ResponEliminaJo també m'hi havia fixat en això, i no només les cançons, les pel·lícules de Disney, ja siguin adaptacions de contes o no, també Déu n'hi do. Bambi: li maten la mare, La Ventafocs: se li mor la mare i fa d'esclava; la Blancaneus: se li mor la mare i la volen matar; la Caputxeta vermella: el llop es menja la seva àvia!!!! Sort que els nens no s'hi fixen tant com nosaltres.
ResponEliminaMirashka, sí per Internet he vist que hi ha moltes versions. Aquí he penjat la que sap la meva sogra, li cantaven a ella i ella als seus fills.
ResponEliminaI sí, els contes també tenen tela. Recordo que hi havia un llibre que va tenir exit fa uns anys sobre "Contes políticament correctes", que se n'en reia una mica del tema. Jo crec que són cruels, però no s'han de canviar. Fa poc, al blog de lamama hi havia una entrada al respecte, sobre una escola que explicava contes que no feien por, i els nens acabaven tenint més atacs d'ansietat.
Ës curiós, però tot deu tenir una raó!
Deu ni do!!!! les lletres de les cançons son tot un món!!! Joa costumo a cantar-li algunes i, realment, no m'havia plantejat res sobre les lletres!!!
ResponEliminaI algunes fins i tot amb un cert regust de bodevil picant...
ResponEliminaQuantes vegades us han cantat això?:
Lo Senyor Ramón, enganya les criades
Lo Senyor Ramón, enganya a tot el món.
Les pobres criades, quan se'n van al llit,
TURURUT, TURURUT! Qui gemega ja ha rebut!
Ostres, jiij...doncs el pediatre nostre es diu Ramón i sempre li canto a la nena!...jaja! com se li posi a cantar un dia a la consulta riurem...sort que no visca catalunya i no entendrà el català...
ResponEliminaJo en tinc una altra versió, quan vaig sentir la primera vegada a ma mare cantan´t-la als meus nevots casi m´agafa un patatus....Diu així:
ResponEliminaBim- bom...
qui s´ha mort??
Lo Pere Tort
L´enterrerem a la bota gran
i si no hi cap??
Li tallarem lo cap
I si no hi entre??
li tallarem lo ventre
I si no hi seu??
Li tallarem lo peu
_ Em feia un dallonses sentir el meu nevot petit adormin´t-se tot sol i dient: Bim, bom, bim, bom.....
Yo li canto el remena, remena nena...je,je,je...i ara ja la canta ella!!!
ResponEliminaAcabo de llegir aquesta entrada, i la veritat és que ara m'he rigut perquè a mi també em sembla que hi ha cançons molt cruels! Quan li canto al meu nen la de "Anirem a Sant Benet" em sento fatal i tot de dir-li que per ell no n'hi haurà jajaja
ResponElimina