15 de febrer del 2011

Quinze mesos

El divendres passat la petita va fer quinze mesos. Després de l'any, és una de les fites "importants" més pròximes. Els tretze i catorze mesos no tenen massa estatus, són com de transició. En canvi, els quinze sí. Almenys a mi m'ho sembla. Com l'any, o els divuit mesos. Potser el fet de que toqui vacuna i revisió mèdica fa que adquireixin aquesta importància.
Bé, al meu CAP no fan revisió als quinze mesos, només fiquen les vacunes. Així que em vaig quedar amb les ganes de saber quan pesava... A casa, la pesem amb el mètode de cutre-precisió pesant-me jo amb ella a la bàscula i després jo sola: pesa uns deu quilets i escaig segons això. Ara bé, lo de medir-la a casa, ja no sé com fer-ho...
Les vacunes no li han fet cap efecte, i tampoc massa mal quan li ficaven. Vam fer popanalgèsia i tot i que sí que se'n va adonar (apartava la xeringa amb la mà!), no va ser res d'escàndol.
Pel que fa a l'evolució d'aquest últim mes, cada cop costa més anotar els nous canvis, ja que està bastant estable.

1. Noves paraules: més, popa, nena, nas, pipi.

2. Nous jocs: li hem començat a ficar trossos de la sèrie Pingu i li agrada molt. Sobretot si fiquem sempre el mateix capítol. I també juga a l'ordinador a la pàgina del Buhoboo (molt recomanable) i del Possion Rouge (potser més aprofitable per quan sigui més gran). Li agrada molt i ho demana. Lo dolent és que ara, quan obrim l'ordinador, ella ha de fer primer la sessió de dibuixos i jocs abans no ens deixa fer res a nosaltres.....

3. La son va molt bé! Avui ha dormit de vuit de la nit fins a les sis i mitja tot seguit. I després li he donat popa i fins a les vuit. Normalment es desperta unes dues vegades, una cap a les quatre (es torna a dormir amb quatre mimos) i la de les sis (aquí sí que em toca donar-li popa i, a vegades, portar-la al nostre llit és l'única garantia de que torni a adormir-se unes horetes).

4. Porta uns mesos molt sana! Esperem que duri!!

Ah! I per molt que ho pugui semblar... no, la fotografia no és de la filla de la Belen Esteban! És de la meva petita. I l'escena no està manipulada, realment va caure dins de la cassola mentre jugava traient els pots dels calaixos.

5 comentaris:

  1. M'ha fet molta gràcia lo de popanalgèsia...ja,ja,ja....

    ResponElimina
  2. Felicitats petita! 15 mesos és tot un món!

    ResponElimina
  3. Gràcies!
    LadyA, lo de la popanalgèsia no m'ho he inventat, és una tècnica que utilitzen alguns centres sanitaris per a fer més "suportable" per als nadons el moment de posar les vacunes o fer-los-hi determinades proves. Si els tens al pit en aquell moment sembla que no ploren tant.
    Si t'interessa, aquí et deixo un link a un document que en parla àmpliament:

    http://www.fapap.es/file/anexos/afa479d75dc79611550d8f25dfb8275b.pdf

    També a bebes y más en van parlar just ahir:
    http://www.bebesymas.com/lactancia/la-tetanalgesia

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats!!!!!!!!!! és que el Pingu és moooooooolt Pingu!

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats!!! Jo també pesava a la meva nena com tu i era bastant exacte. Ho feia el dia que anava al pediatra i podia comprovar que el pes no era tant diferent. Moltes gràcies pels enllaços que ha posat, li ensenyaré a la meva nena. La foto és boníssima! Toquem fusta i que la nena segueixi sana!

    ResponElimina