Les migdiades ja estan molt consolidades. S'adorm sempre molt ràpid, pràcticament només tocar el bressol: és deixar-la i ja es fica de costadet mig adormida. Com canvien les coses! Estic súper contenta. Tot i això, no dorm gaire estona: entre una hora i una hora i mitja.
Per tant, quan surto de puntetes de la seva habitació tinc la sensació d'haver posat en marxa un rellotge que fa el compte enrere i sento un tic-tac intermitent que em fa ser conscient del poc temps que tinc per endavant. M'he d'espavilar al màxim per aprofitar-lo, no puc perdre ni un minut!
D'aquesta hora i pico, una bona estona l'he de dedicar a les activitats obligatòries de la casa: endreçar la cuina, plegar la roba, escombrar... Tot ho faig el més ràpid possible perquè vull que em quedi ni que sigui una estona de temps per mi. I aquí és on entra el meu dilema.
En aquella hora el meu cos em demana a crits una bona migdiada, estic esgotada. Encara no dormim seguit tota la nit. Mentre l'estic fent dormir a ella, els ulls literalment se'm tanquen. Però tot i això dins meu tinc ganes d'aprofitar el temps de soledat per dedicar-me'l a mi: llegir el llibre, connectar-me a internet, fer trucades, fer el gos...
La majoria de vegades és aquesta segona opció la que pren força i acabo dedicant-me un petit temps a mi mateixa, a costa de sacrificar la son. Ho necessito.
Després estic zombi tota la tarda, però almenys em sento més bé anímicament.
Això sí, a les deu de la nit moltes vegades ja sóc al llit! Tard o d'hora el cansament s'imposa!
Per tant, quan surto de puntetes de la seva habitació tinc la sensació d'haver posat en marxa un rellotge que fa el compte enrere i sento un tic-tac intermitent que em fa ser conscient del poc temps que tinc per endavant. M'he d'espavilar al màxim per aprofitar-lo, no puc perdre ni un minut!
D'aquesta hora i pico, una bona estona l'he de dedicar a les activitats obligatòries de la casa: endreçar la cuina, plegar la roba, escombrar... Tot ho faig el més ràpid possible perquè vull que em quedi ni que sigui una estona de temps per mi. I aquí és on entra el meu dilema.
En aquella hora el meu cos em demana a crits una bona migdiada, estic esgotada. Encara no dormim seguit tota la nit. Mentre l'estic fent dormir a ella, els ulls literalment se'm tanquen. Però tot i això dins meu tinc ganes d'aprofitar el temps de soledat per dedicar-me'l a mi: llegir el llibre, connectar-me a internet, fer trucades, fer el gos...
La majoria de vegades és aquesta segona opció la que pren força i acabo dedicant-me un petit temps a mi mateixa, a costa de sacrificar la son. Ho necessito.
Després estic zombi tota la tarda, però almenys em sento més bé anímicament.
Això sí, a les deu de la nit moltes vegades ja sóc al llit! Tard o d'hora el cansament s'imposa!
Imatge de Christie Croll
A mi tot sovint em passa que si dormo em dóna la sensació que perdo el temps. És com quan no tenia fills i el meu marit volia quedar-se tot el cap de setmana fent "sofing". Jo tenia la sensació que allò no era aprofitar gens el cap de setmana.
ResponEliminaT'entenc perfectament en quant a lo de sacrificar la son per fer altres coses i gràcies si encara tens una mica de temps per ocupar-lo "no dormint".
Es un mal de mares modernes. Jo també el pateixo.No sabem "no fer res". Aprofitem cada segon que ens deixen els fills per ser "productives": o a la casa, o a coses que poden esperar. Es veritat que si no tens la sensació que no fas res per a tu, que després aniràs més a corre cuita, però el cos necessita descansar. Es podria planificar: dues tardes a la setmana son per dormir, la resta per veure com va... Jo he patit moltissim el no dormir dels meus fills. Tant que ara no se asseure'm al sofa sense pensar que perdo el temps... hem de començar a canviar aquest pensament. Una abraçada.
ResponEliminaJo no creia que em passaria, però també m'està costant dormir migdiades, el cap em va a mil per hora pensant tot el que he de fer...però faig l'esforça de no llevar-me...ara mateix, per exemple, la nena a dormit una horeta i jo també. Que bé! ara estem en plena forma!
ResponEliminaEsther, és veritat que ara més que mai no tolero gens el fet de perdre el temps! Amb la de coses que hi ha per fer! Ara bé, "dormir" no hauria de ser una pèrdua de temps.
ResponEliminaKira, està bé això de fer un planning. Jo penso que les mares modernes com tu dius hem de fer moltes coses: maternitat, casa, feina... i clar, oci!! Les tres primeres s'han d'atendre sí o sí. La llàstima és que l'oci i la son tenen destinat el mateix espai i s'ha d'escollir. Això està mal muntat!
Anna, quan la meva filla era més peque i feia més d'una migdiada també aprofitava algunes estones per dormir les dos juntes. Però ara, que dorm tan poc, no m'ho puc permetre.
A mi em passa el mateix. Sé que hauria de dormir, però prefereixo fer altres coses: llegir, mirar series a l'ordinador, jugar a l'ordinador, mirar la tv, fer el gos en general... Amb ell a sobre tampoc puc dormir gaire!
ResponEliminaJo estic igual que tu. Les migdiades de la nena s'han convertit en el meu temps. Abans també aprofitava per fer coses de casa, ara és la meva estona. Faig el mandra,miro internet, llegeixo..., però encara que tingui son, no dormo perque desaprofito aquest temps que és exclusiu per a mi.
ResponElimina