19 d’octubre del 2011

La llengua materna dels fills del Gerard Quintana

M'agrada molt el programa d'El convidat. El vaig seguir la temporada passada i també el miro aquesta.
M'agrada perquè ens dóna la oportunitat de veure com són alguns personatges famosos durant el seu dia a dia (bé, durant el cap de setmana). I una de les coses que més m'intriga és veure com són les seves famílies, els seus fills, quin tipus de pares són...
El dilluns tenia moltes ganes de veure el Gerard Quintana en aquest paper. Vaig ser bastant seguidora dels Sopa de cabra durant l'adolescència i ell sempre m'ha caigut bé.
Quan vaig veure que els seus dos fills parlaven en castellà, em va sorprendre. Com deia el Basté aquest matí, em va sorprendre i em va estranyar. No m'ho esperava.
Em va sorprendre de la mateixa manera que no m'esperava que el Quim Monzó fos un pare tan patidor, o que el Mikimoto visqués sol i no hi hagués ni rastre d'aquella professora de llatí de la que es va enamorar i casar com va explicar en el seu dia a Un tomb per la vida.
Però en cap moment em va indignar. A més, pensant en les circumstàncies que envolten la seva relació de parella i el lloc on viuen, em sembla el més normal del món.
No queda molt clar en el programa, però jo pressuposo que ell sí que els hi parla català. Ara bé, entenc que els fills parlin normalment el castellà perquè és la seva llengua materna, la que els hi parla la seva mare. No conec tots els casos, però imagino que en la majoria de famílies que els pares parlen diferents idiomes, els fills tenen com a llengua materna la de la mare.
EnllaçI si a més hi sumem que ell com a pare no és a casa les 24 hores del dia, sinó que viu la meitat de la setmana fora, doncs encara em sembla més normal que els fills s'expressin millor en castellà, que és la llengua que deuen parlar i sentir habitualment.
I no em qüestiono res més enllà d'això. Ni tan sols em sorprèn que la seva dona parli castellà, tot i que pel que sembla ha viscut a Barcelona des de sempre. Al cap i a la fi, ella parla amb la seva llengua materna, la que suposadament li va ensenyar la seva mare, i aquesta és la llengua amb la que parla als seus fills.
No entenc massa les persones que critiquen que el Gerard Quintana tingui uns fills que parlen castellà com a llengua materna, ni molt menys el menyspreu amb que se'n parla a les xarxes socials com Twitter. Entenc que som un país que ha de lluitar per a que la llengua deixi de ser minoritària, però no pas atacant la realitat que tenim actualment, ni molt menys jutjant la vida privada d'una persona.
És un tema complex, i jo no m'he vist en aquesta situació, la d'haver de criar els fills amb una altra llengua que no fos la meva. Però a priori em sembla que, sempre i quan jo li pogués parlar amb català, em semblaria enriquidor que els nens parlessin més llengües des de bon principi, i més encara la llengua materna de la meva suposada parella no catalanoparlant, fos la llengua que fos.
El tema de l'ús del català i la seva relació d'inferioritat lingüística respecte al castellà en molts àmbits ja és un altre tema. Però no estic d'acord en lapidar ara aquest personatge, justament desprès d'haver estat un dels impulsors del rock català, per haver-se enamorat d'una castellanoparlant, amb tot el que això comporta respecte l'idioma que parlen els seus fills.

Que en penseu vosaltres de tot plegat?

24 comentaris:

  1. No vaig veure el programa, però me'n va parlar un company de feina. No em va esmentar res de la llengua, tan sols que es passava mitja setmana fora de casa i la meva reacció va ser "deu estar contenta la seva dona..."

    El tema de la llengua estic amb tu, els nens parlen la seva llengua materna, i si aquesta és el castellà doncs és el castellà. El problema de la llengua i els Sopa de cabra ve de lluny, quan van decidir treure un disc en castellà se'ls va tirar tothom a sobre, tot i que en el primer disc ja n'hi tenien de cançons en castellà.

    El problema com sempre són els fanàtics, els que agafen una persona i la transformen en el seu gurú: els sopa havien de representar Catalunya i per tant era inconcebible que cantessin en castellà. M'imagino que aquests mateixos són els que ara es posen les mans al cap perque els fills de'n Quintana parlin en castelà o, en un altre àmbit els que no entenen que en Carlos González defensi les vacunes.

    Vaya rollo t'he fomut...

    ResponElimina
  2. Doncs no puc estar més d'acord amb tot el que dius i tan indignada com tu de que la gent només s'hagi quedat amb la llengua que parlen a casa seva i no amb la sinceritat del personatge. Comportament com aquests son els que fan que la resta de nacionalitats ens vegin com tancats, com rucs... Jo parlo català, a casa parlem català, estimo la meva llengua, però els meus pares son(només tinc ara la mare) castellanoparlants. I no em fa cap vergonya. Segur que tots aquests twitteros de pacotilla si haguessin vist que a casa del Gerard es parlès anglès haguessin aplaudit amb els orelles sense indignar-se perquè no parlaven català.

    ResponElimina
  3. Jo no vaig veure el programa i per tant només puc jutjar pel que tu dius. A mi no m'estranya gens que la mare li parli en castellà als seus fills. Com tu dius, és una tria molt personal això de la llengua i el més normal és expressar-se en la llengua en que vas ser criat. Ara, no vull jutjar a ningú, perque cadascú a ca seva fa el que vol, però ja que has demanat l'oponió el que m'estranya és que el Gerard Quintana hagi decidit parlar amb els seus fills en castellà. Em costa d'entendre i si és així, potser hi ha poques ganes que els teus fills s'expressin amb normalitat amb català i és una pena. Perquè és molt diferent aprendre les llengues a l'escola que a casa, crec.

    ResponElimina
  4. Mirashka, molt d'acord amb el que dius. Ja no recordava la de crítiques que van rebre quan van treure el disc en castellà! Jo també penso que a vegades s'agafa algú com a bandera d'una cosa i ja no es concep que aquesta persona pugui tenir contradiccions ni canvis de rumb.
    Respecte lo de passar part de la setmana fora, sí, efectivament la dona semblava una mica resignadai no gaire contenta...

    Kira, sí, tens raó, aquesta actitud tan crítica i intolerant que han tingut alguns és la que sempre critiquem que tenen cap a nosaltres...hauriem de predicar més amb l'exemple!

    Anna, per internet pots veure el programa, si vols. Ell no sé quin idioma els hi parla perquè practicament no s'hi dirigeix, Jo crec que és en català, però és un interrogant. Si fos el castellà, com ja he dit, també em sorprendria molt i en certa manera, em decebria. Perquè ell sí que ha dit en diverses ocasions que la seva llengua de sentiment i expressió és el català.

    ResponElimina
  5. Jo també miro el convidat, per internet es clar, i el programa de Gerard Quintana m'ha sorprès molt la veritat. Jo crec que tots estem sorpresos, que ens havíem fet una imatge de quin tipus de vida familiar tindria i ens ha sorprès bastant. El que més m'ha sorprès i que no m'agrada en absolut és que visqui mitja setmana lluny dels seus fills de manera sistemàtica, que es consideri un nòmada que no pot parar quiet. Trobo absurd criticar el tema de l'idioma perquè com dieu totes, a casa seva cadascú para el que vol, però el tema de que hagi escollit de manera voluntària ser un pare mig absent, això ja no em sembla tan bé.. és el tipus d'home que jo anomeno "peter pan", que mai vol créixer i deixar les seves necessitats a banda per la dels seus fills, ho sento però no m'agraden aquest tipus de homes.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc vaig veure el programa tot i que m'encanta el convidat.
    · Tema llengua, fa dies vaig veure un reportatge de Sopa de Cabra i en Gerard Quintana explicava que a ells sempre sel's ha relacionat amb l'independentisme i catalanisme quan mai s'han posicionat. Ni quan van començar ni ara que s'han retrobat mai s'han manifestat políticament, així que sorprèn que es tingui la imatge d'ells de catalanistes.
    Com diu vària gent cada un fa el que vol a casa seva, el que passa és que penso que és una llàstima que tenint la oportunitat de dominar dos idiomes només en dominin un aquests nens.

    En segon lloc, el tema de les absències. A veure, i no vull que s'em mal interpreti! Hi ha parelles i/o famílies que es toleren perquè viuen en la distància. Potser és millor ser pare mitja setmana i amb qualitat que no pas tota la setmana i amb discusions i tensions. No oblidem que lo important no és la quantitat d'hores que passem amb els nostres fills sinó la qualitat d'aquestes.

    Uf! quin rotllo que he fet al final!!

    ResponElimina
  7. Mamamoderna,
    sí, el tema de les absències com a pare a mi també em va sobtar una mica, tot i que no tant perquè ja em sonava que feia aquest tipus de vida.

    Sol Solet, sí que és una llàstima que s'expressin amb castellà, ja que si el pare els hi parlés habitualment en català, també el dominarien. Potser això té a veure amb el segon punt que comentes de l'absència, ja que al no ser-hi ell els nens no tenen la llengua catalana tan present.

    ResponElimina
  8. Els meus pares són andalussos. A casa sempre he parlat en castellà. Amb el meu home i la nena parlo català. La meva filla és totalment bilingüe com jo i això m'agrada. Els avis mai li han parlat en català ni tampoc ho hagués permés perque no és la seva llengua ni saben expressar-se. Si la companya del Gerard parla castellà, trobo molt normal que els nens ho facin. És més criticable la seva implicació com a pare o cantar en castellà per tenir més vendes.

    ResponElimina
  9. Doncs jo dec viure en un altre món perquè m'acabo d'assabentar de la polèmica. Avui he sentit dir a algú no sé què dels fills del Gerard Quintana però ni idea de què anava.
    A mi també em sembla normal que parlin castellà si és la llengua de la mare. Jo no em puc imaginar parlant en una altra llengua que no fos el català a un fill encara que el pare fos ukranià. La llengua materna la tenim molt arrelada. Sobre el temps que estigui a casa no opino perquè no en sé les raons, però a casa seva cadascú que faci el que vulgui.
    Estic amb la Mirashka, hi ha molt integrista en tots els àmbits. Una pena.
    Petons

    ResponElimina
  10. Jo vaig començar a veure el programa, però com que no m'agrada gaire el Gerard Quintana vaig canviar aviat. Però sí que vaig flipar, primer amb el fet d'estar fora tota la setmana i només veure els fills els cap de setmana i després pel tema de la llengua. Em va sorprendre molt, moltíssim, però si a ell li sembla bé... tampoc cal criticar-lo. Però sí, em va sorprendre i no ho comparteixo gens.
    La família del meu marit, tot i que són valencians entre ells parlen en castellà. Amb mi sempre han parlat en valencià i al nen els vam demanar que no li parlessin en castellà. D'una banda em va semblar una bona manera que conegui de ben a prop altres dialectes del català: per part nostra i dels meus pares, català central; al poble dels meus avis, occidental de transició (Terra Alta); i per part dels avis paterns, valencià. Llàstima no tenir cap vincle amb el Balear, el Rossellonès i l'Alguerès. D'altra banda vam creure que no cal que cap familiar li parli en castellà, ja l'aprendrà igual a l'escola, a la TV, amb els amics...

    ResponElimina
  11. La veritat és que no tenia ni idea de tot aquest tema però pel que dieu em sembla molt més greu que hagi decidit no veure els seus fills a diari que no pas la llengua en què els hi parla.

    ResponElimina
  12. Jo si que vaig veure el programa i, potser sóc de les persones que es van "sorprendre".... Ja no pel fet de que els nens parlessin en castellà, cosa que com dius, es normal perquè parlen la llengua materna.... El que em va "molestar" ( si es que es pot dir així, perquè tampoc es una cosa que em tregui la son ), va ser la dona. Ella es de Barcelona i va ser incapaç de parlar en català amb l'Albert Om... Aixó si que em sembla patètic. Si fins i tot els Estopa parlen en català!!!
    Es obvi que, cadascú, parla amb els seus fills en l'idioma que vol, de fet, tinc una amiga que li parla en castellà a la seva nena i, amb mi i els seu marit, ens parla en català....Pero crec que, per una televisió de Catalunya, sent català, lo lògic es parlar en català.... I no oblidem que viuen a Eïvissa, que a l'escola segur que ensenyen el català...

    ResponElimina
  13. Lulu, em sembla molt bé. Respecte la seva implicació com a pare, jo no sé molt bé que pensar. Hi ha molts pares que veuen poc als seus fills perquè treballen moltes hores. Jo, com la Sol Solet, crec que en aquest cas tot depen de la qualitat del temps que els hi dedica.

    Euphorbia, el twitter en va ple, jo me n'he assabentat tot i que no en tinc!Jo també ho trobo molt normal, però es veu que hi ha gent molt curta de mires i amb poca feina!

    Sílvia, jo ja dic que no m'hi he trobat, en aquesta situació, però a priori em sembla que lo millor seria que tothom s'expressés amb la llengua amb la que se sent més còmode. Ara bè, si heu decidit fer-ho així, sou vosaltres com a pares els qui decidiu!
    Lo de que el castella l'aprenen fora està clar, a la meva ningú de la família li parla i tot i això estic segura que l'acabarà parlant perfectament.

    Esther, sobre això de no veure els fills jo no em posiciono del tot en contra perquè ja dic que depen molt de les circumstàncies. Hi ha molts pares que treballen fora durant la setmana, o que ho fan de 8 a 8 i que per tant tampoc són massa visibles pels fills. Si ell hi va cada setmana uns quants dies, ni que siguin 3, i hi està tot el temps, no ho trobo del tot desproporcionat. Suposo que tot depèn. Ara bè, jo no sé si ho voldria per mi!

    ResponElimina
  14. Lady A, jo també em vaig sorprendre, però d'altra banda penso que TV3 en aquest sentit ens té molt acostumats a mostrar "els catalans estandard", i en la realitat aquests són molt més diversos del que a alguns els agradaria i sí, alguns parlen castellà. No sé, és molt complex el tema!

    ResponElimina
  15. Hola, arribo a través de l'Euphorbia i de lamama. Precisament ahir va venir a veure'm la meva filla petita i em va palar de l'enrenou que s'havia muntat amb els nens d'en Gerard Quintana. Tinc compte a twitter però m'estimo més el FB i el senyor blogger.
    Et diré allò que em va dir la Cecília que és, exactament, allò que penso jo:
    -Hi ha molt catanazi per aquests móns de Déu.

    ResponElimina
  16. Però pel que es llegeix per aquí no veu els seus fills perquè no vol, no? Ja et dic, no he vist el programa...

    ResponElimina
  17. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/vull-viure-pais-lliure-amb-gent-lliure-1189386

    ResponElimina
  18. Antònia, si hi ha molt intolerant pel món, a tot arreu i en tots els àmbits. ës una llàstima.

    Esther, home, els dies que és fora de casa treballa a diversos mitjans, suposo que composa o fa les seves coses que són les que li donen de menjar i deuen servir per mantenir la seva família i el seu ritme de vida.Té la sort de treballar en el que vol, però també treballa, suposo.

    Mamammoderna, merci per l'enllaç! M'agrada el que diu el Gerard, hi estic bastant d'acord.

    ResponElimina
  19. A la feina hem discutit llargament el tema de perque no veia els fills (no, no és que tinguem poca feina, és que lhora de dinar dóna per moltes converses). Hi ha qui diu que és per la seva feina, però la meva opinió és que ell ho ha triat així. Un cop vaig veure un reportatge de'n Marc Parrot i la imatge que em va donar era la d'un pare integradíssim en el que ser pare comportava (apart de que el trobo guapíssim i potser epr això li veig totes les gràcies... ;))

    ResponElimina
  20. Carai, Onavis! Quin èxit el teu post! Et felicito i ens felicito per com hem dut el tema. Està clar que la llengua ens importa i interessa, com s'ha vist. És molt més que una forma de comunicació, al meu entendre. Ara, trobo que el nostra debat d'estar per casa té molt més nivell que molts dels que fan els tertulians i creadors d'opinió. Petons!

    ResponElimina
  21. Mirashka, sí el Marc Parrot sembla molt més implicat amb els seus fills, vaja, que sembla més que li hagin canviat la vida (com ens passa a tots) que no pas al Gerard Quintana. El Marc Parrot fins i tot fa cançons infantils i transmet més el sentiment de que són una "família".
    Està clar que a mi m'agradaria més ser la dona del Marc Parrot que la del Quintana, a priori i sense saber els detalls. (A més, també el trobo molt guapo, je je!!)
    El Quintana sembla que no ha canviat tant la seva vida, però jo continuo pensant que si els dies que està allí dona el "callo" i s'hi implica les 24 hores amb els fills, no és tan greu...

    Anna, i tant que ens interessa la llengua, i el país! I molt, pel que sembla. I jo crec que al Quintana també, de fet que tenint els origens que té es decidís a cantar en català, diu molt d'ell! I que s'atrevís a mostrar-se tal com és a la tele, també. Hi ha molta gent que no ho faria, per por del que ha passat.

    ResponElimina
  22. Potser aquest article t'ajudi a veure-hi més clar. Ningú no ha criticat que la dona d'en Quintana parli en espanyol als seus fills, sinó que també ho faci ell. Si tant estima el català, perquè no l'usa amb els seus fills? No n'hi ha prou que la mare els parli en espanyol, que també ho ha de fer ell? Com es va veure en el programa, els fills de Gerard Quintana no parlen català per voluntat del seu pare. Quin català més patètic.

    Aquest és l'article:

    http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/la_llengua_de_gerard_quintana.html

    ResponElimina
  23. Vaig veure el programa perquè admiro Gerard Quintana com a persona i com a músic. Inicialment, em va sorprendre que parlés a estones en castellà però sense cap dubte estima molt la seva família independentment de la llengua en què els hi parli o els dies que sigui a casa. Els pares absents també ofereixen temps de qualitat als fills perquè no hi ha temps d'experiències que poden originar situacions compromeses o tensions.

    ResponElimina
  24. Sense llegir els comentaris anteriors: A mi el que em va molestar és que es creés un debat sobre això. Ficar-nos en l'idioma en què el quintana parla a casa seva ja m'ha semblat el súmmumm de l'integrisme.
    I no ho dic per cap de vosaltres, que ja us he dit que no us he llegit.

    ResponElimina