29 de novembre del 2011

Vida interior

Aquesta nit la petita ens ha deixat bocabadats a son pare i a mi.
Per començar, ha vingut al nostre llit molt abans del que és actualment habitual en ella. En comptes de sentir les seves passes a quarts de sis, a la una i quart ja era enmig nostre.
I des d'aleshores, ha estat molt inquieta, anant-se despertant a intervals, incorporant-se, rodolant per tot el llit.
Primer, enmig del son profund en que estava, no li he fet massa cas, li anava dient "a dormir!" periòdicament i l'anava tapant amb la manta cada cop que es destapava.
Però cap a les quatre s'ha incorporat del tot i quan he obert la llumeta he vist que tenia uns ulls com unes taronges.
Després de comprovar-li la temperatura, i avaluar el seu estat general hem vist que no li passava res a nivell físic. Semblava que no li feia mal res, i que simplement estava desvetllada.
"Dormir no", deia.
Nosaltres, sense confiar gaire en una resposta, li hem preguntat si li passava alguna cosa, si ens volia explicar res.
I per sorpresa nostra ens ha dit que sí! I la seva resposta ha estat : "Marina no amiga".
Hem seguit preguntant i no n'hem tret massa l'entrellat, de fet aquesta nena és una de les seves amiguetes del cole i ens ha estranyat que digués això. Però ho hem relativitzat i li hem dit que ja tornaran a ser amigues.
Ella s'ha quedat més tranquil.la després que nosaltres l'escoltéssim i s'ha adormit amb facilitat fins a les 8 del matí.
Quan son pare l'ha portat a la guarderia, li ha preguntat a la senyoreta si ahir la nostra filla i la Marina s'havien enfadat o si havia passat res. I sí!! Resulta que ahir van tenir una baralla, i inclús van tenir que castigar-les!
M'he quedat ben sorpresa, pensant que aquesta nit hem tingut la primera conversa amb ella sobre les relacions humanes i les seves dificultats!

12 comentaris:

  1. Ostres, quina nena més emotiva, que maca! Me quedat molt parada que tan petita li afectin tant les coses! Pensava que això no passava fins més endavant...potser es una mica superdotada emocional! Existeix això?

    ResponElimina
  2. Ostres pobreta, si que estava amoïnada! que sensible que és! i que bé que l'hagueu calmat! m'imagino que hi ha nens més sensibles que d'altres i que ella ho deu ser molt. Les meves de tant en tant diuen que són amigues de tal o de qual, però que només ho són de vegades. Les úniques amigues sempre són elles dues i l'Aina, amb la que ja anaven a l'escola bressol i de sempre han format el trio "la, la, la".

    ResponElimina
  3. Anna, jo penso que més que donar-hi voltes el que deu haver passat és que ha somiat amb la baralla d'ahir i per això ens ho ha dit quan li hem preguntat. Jo també m'he quedat ben parada! Ara, crec que ho fan tots els nens, això de pensar durant la nit amb el que han fet aquell dia!

    Mirashka, Sí, m'alegro haver actuat bé al final, i haver-la escoltat. Al principi només volia fer-la adormir com fos, i no donava resultat. Ella volia que l'escoltéssim!!

    ResponElimina
  4. Ooooh pobreta, li va afectar. Suposo que sí que treuen les coses en els somnis... Si que s'estima a la Marina :-)

    ResponElimina
  5. Ostres aquest és un tema que em preocupa molt a mi. Les nenes ho acostumen a passar malament amb les relacions socials especialment les nena-nena (ara ets amiga i ara no) i acostumen a plorar força i em sap molt greu que hagin de passar per això.
    Però com tu dius, són les complicades relacions humanes.

    ResponElimina
  6. Quina sensibilitat que està desenvolupant la teva nena! Es un sol!

    ResponElimina
  7. Esther, sí, aquesta nena i ella últimament juguen molt juntes.

    Sol Solet, a mi també em preocupa aquest tema, jo també ho he passat de petita i m'agradaria evitar que la meva filla ho passés. Però és inevitable! Suposo que lo millor serà ensenyar-li a manejar-ho bé...

    Mamamoderna, gràcies!

    ResponElimina
  8. Ai, darrerament arribo tard a tots els blocs.
    És una història ben curiosa aquesta, deu ser això que dius, que hi debia somniar, pobreta, què mona.
    Petons

    ResponElimina
  9. Ostres!! mira si estava amoïnada la pobra... fins i tot ho va somiar!!
    Una de les senyoretes de reforç de l'any passat em va dir "patiràs molt amb la teva nena" perquè també és hiper-sensible amb les relacions humanes, em sembla que a la teva també li diria el mateix.
    La qüestió és escoltar-la molt. Ho vas fer genial!!

    ResponElimina
  10. Em deixes sempre al·lucinada! Perquè (encara que no s'hagi de fer) comparo la teva filla amb el meu peque i és moooooolt més llesta i madura!! Nosaltres darrerament també despertem 3 al llit, amb la diferència que encara dorm al llit de baranes i l'he d'anar a buscar-lo! Petonets!

    ResponElimina
  11. Euphorbia, sí,a nosaltres també ens va sorprendre molt mentre ens ho explicava!

    Ester, això de ser hiper-sensible no m'agradaria, perquè com tu dius fa patir molt. Però crec que va pel camí...

    Conxi, no és cert això que dius! Suposo que cada nen destaca amb unes coses i els altres en d'altres.

    ResponElimina
  12. Són genials les nenes! Tot el que comentes hem recorda tant a la nostra Vera!

    ResponElimina