4 de març de 2010

El tirallets (1)

Aquesta setmana m’he incorporat de nou a la feina. El dimarts va ser el primer dia que “abandonava” durant cinc hores a la meva filla. Per tant, el dilluns va ser el meu dia d’amor-odi amb el tirallets, ja que vull que la petita continuï prenent llet materna mentre jo no hi sóc. Bé, més que amor-odi, el dilluns va ser el dia de l’odi total al tirallets. I tot perquè vaig cometre una sèrie d’errors:


1.Marcar-me un objectiu massa alt. La infermera em va dir que pel seu pes i mesos, la petita pren uns 110 ml per pressa. Com que no volia que faltes llet i com que sóc molt patidora vaig pensar en deixar uns 300 ml. Sóc una exagerada, ja ho sé, però pensava que com que el biberó raja més ella prendria més i per si de cas, i perquè no falti...

2. No fer proves abans. Fa un mes vaig haver-me’n de treure i va resultar bastant fàcil. Per tant, em vaig confiar i m’hi vaig ficar tan sols un dia abans de tornar a la feina. Resultat: El dilluns al matí em disposo a realitzar la primera extracció i no en surt ni una gota.. Jo sóc molt aprensiva, i la sola idea de pensar en el fet d’estar-me “munyint” em posa molt nerviosa. Al cap de deu minuts, hi havia quatre gotes al fons del biberó, ben just uns 20 ml.

3. Provar-ho en moments estressants. Vist l’èxit del primer intent, el dilluns va ser un matí molt trist i desesperant.. La petita, a més, em reclamava molt i no vaig poder tornar a provar de treure-me’n fins a primera hora de la tarda. Res, una altra vegada molt poca cosa. I ja quedaven menys de 24 hores per tornar a la feina…
També s’ha de dir que el meu tirallets no és com el que surt a la fotografia, sinó que és un model molt antic, que segons com no fa bon contacte i fa un soroll horrorós.

4. Pensar que no ho aconseguiria: Vaig anar a dormir ben convençuda que no em podria treure MAI la meva pròpia llet i que hauria de donar-li llet artificial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada