"Parir és un parèntesi"

Acabo de veure l'entrevista que el Jaume Barberà va fer a la doctora Eulàlia Torras de Beà al programa Singulars. Tracta el tema de les guarderies i com afecten aquestes al desenvolupament dels nens. La doctora opina que les guarderies no poden criar saludablement als nens que hi van de molt petits i que s'hi estan moltes hores, i creu inclòs que es frena el seu desenvolupament.

L'entrevista m'ha fet pensar bastant sobre el que vull fer amb la meva filla. A vegades es dóna per suposat que a partir de l'any, encara que la mare no treballi o ho faci poques hores, els nens aniran a la guarderia. Almenys jo, abans de parir, ho donava per fet.

Ara no ho tinc tan clar. És una opció més, però s'ha de sospesar.

La frase que més m'ha agradat de l'entrevista, tot i que no la diu directament la doctora, és la que dóna títol a aquesta entrada. Tenir un fill és un parèntesi, i dura molt més que els quatre mesos que ens dóna l'Estat. Durant el primer any de vida, els nostres fills ens necessiten molt aprop: acompanyant-los en el descobriment del món, en l'alimentació, en el dormir... Penso que és molt important realitzar bé aquest parèntesi, ja que com diu l'Eulalia Torras de Beà, no el farem gaires vegades a la vida. I fer-lo ens donarà beneficis a tots. Jo, tot i que abans era una persona molt activa, gaudeixo molt de la dedicació quasi en exclusiva a la meva filla. I ella, com molts estudis estant demostrant, com més atencions rebi de petita, més independent serà de gran.

Imatge de Pablo Picasso