17 de març del 2010

Passant un refredat

Aquests dies la meva filla està molt refredada. Com a mare principiant, viure la seva primera petita "malaltia" ha estat molt dur!! La veritat és que ho passen malament: mocs, tos, esternuts, una mica de febre, ulls vidriosos, molta son...
Per sort no ha perdut la gana ni el somriure. Però a la cara se li nota que no es troba gens de bé, i no està per romanços. La rutina de cada dia ha deixat de ser jugar amb la manta d'activitats i els sonalls per passar a incloure el suero, l'aspirador nasal, el termòmetre i l'apiretal.
I molts mimos, és clar! Em sap greu que estigui passant per això. Com a mare em sento inclòs una mica culpable (no la vaig tapar prou? la vaig tapar massa?). I en certa manera també és com si jo estigués compartint el refredat amb ella, ja que l'estic vivint casi en primera persona. I això que és només un constipat!
En fi, que espero amb moltes ganes que torni a ser la nena activa de sempre!

Imatge de Hekinan Medical Association

4 comentaris:

  1. Hola mare!
    Espero que la petita ja ess trobi millor. Sóc la mama de la Vera. Fa molt de temps que et volia escriure pr. mai trobava l'ocasió! Bé, era per dir-te que celebro que mares com tu ens pugui escriure i que celebro que t'hagi agrada't la pàgina de la Vera. El meu home és un sol i un gran expert en això de la informàtica. Igual que tu! La teva pàgina és molt maca, i recordo que els teus sentiments i inquietuds jo tb. els vaig viure. No em miro gaire la pàgina de "som pares" pr. m'agradaria que em poguessis escriure sempre que vulguis i informar-me de les novetats o dels dubtes que puguis tenir. prisma@logoprisma.net
    La Vera està guapíssima, molt feliç sempre, seductora i observadora amb tot. Continuo donant-li el pit, així que ja sóc una experta del tirallets i de mil coses relacionades amb la lactancia materna (lo de "experta" és un dir, pr. la veritat es que he aprés molt). Fas molt bé en donar-li cada vegada que ho vulgui la teva lleteta, és el truc d'una producció óptima. I lo dels braços és genial, no et deixis influir per molta gent que et dirà que es viciarà als teus carinyets i no madurarà. Un beboto depenent és un futur nen independent. No he deixat plorar mai a la Vera, i ho noto molt positivament. Si es cert que encara es molt i molt depenent de mi, pr. és normal, no va a la guarde i em té tots els matins donant-li seguretat, menjar, diversió i molt d'amor (treballo de migdia a nit. Sóc logopeda).
    Ai, perdona, em sembla que ja m'he enrotllat prou, ja em diràs alguna coseta.
    Gràcies per tot, i una forta abraçada

    ResponElimina
  2. T'acabo d'enviar un comentari pr. no sabia com fer-ho si no ho feia com anònim.Ja et dic, el Jaume tant que en sap i jo... bé, tots tenim els nostres forts!!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies mare de la Vera!
    Comparteixo moltes coses de les que dius. Jo també penso que donar-los-hi ara tot el que necessiten (amor, braços, cuidados..) farà que en un futur siguin més segurs de sí mateixos.
    Estem en contacte, (Us he escrit a la vostra pàgina.)
    Una abraçada,
    Onavis

    ResponElimina
  4. Està molt bé aquest post, però no et preocupis que ni l'has tapat massa ni massa poc, la nena s'ha posat malalta perquè tots ens hi posem una vegada o una altra!

    ResponElimina