4 de març del 2010

El tirallets (2)














Dimarts al matí. Mentre la petita està distreta veient com esmorza el seu pare, em refugio a l’habitació amb el meu “enemic” tirallets. Aquest cop vaig extremar el ritual pre-extracció: tovallola d’aigua calenta i massatge a la popa. I respirar fons. De tota manera, sabia que no me'n sortiria gens.
70 ml amb 5 minuts!! Un èxit!
I així de bé va anar durant tot el matí. Vaig marxar a treballar deixant uns 250 ml a la nevera i sentin-me com una fàbrica lletera que ha assolit una bona producció.
En fi, que allò que un dia es veu molt negre no ho és tant al dia següent! I de veritat dic que si jo em puc treure llet, tothom pot fer-ho. Ja ho donava per perdut.

I ara bé lo millor de tot: La petita va prendre 60 ml durant les cinc hores que vaig ser fora.
I el segon dia que la vaig deixar, doncs no va prendre res.
Demà serà el tercer, a veure que passa.

Ahir em preocupava que prengués massa i jo no li pogués proporcionar. Avui em preocupa el fet de que no prengui res.

Imatge de Banksy

4 comentaris:

  1. Hola Onavis,

    Jo també em vaig comprar el tirallets, però no el vaig fer servir gaire. Primer, perquè acabava esgotada de munyir-me i segón perquè sóc una mica escrupulosa i em feia una mica de fàstic deixar la llet meva a la nevera i després donar-li al nen. M'estimava més donar-li llet artificial preparada al moment. També haig de dir que vaig deixar de donar-li el pit als quatre mesos, ja que crec que no estàvem a gust, o almenys jo. El nen no volia el xumet i feia servir la teta per dormir-se, així que el tenia tot el dia enganxat al pit, i anar 15 hores al dia amb un nen al pit és una mica agobiant. Com que vaig haver de tornar a treballar i no em convencia lo del tirallets, o vaig deixar estar. De totes maneres, ara ho tornaré a intentar amb el meu petit, però aquesta vegada m'enduré el xumet a l'hospital i li donaré des del primer dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. M'encanta poder saber de vosaltres a traves d'un bloc, es una idea genial!! Malgrat el poc contacte que tenim serà una manera de poder estar mes amb el vostre dia a dia. Estic molt encuriosida, encara que ja he viscut aquests moments amb la meva germana, nomes desitjar-te molta sort i animsss!! ho estas fent molt bé!!! Cristina R.

    ResponElimina
  3. Montse,
    crec que això del xumet és molt relatiu. Jo no hi vaig insistir gens. Al principi el volia molt i es calmava xupant-lo. Ara ja fa setmanes que no el vol ni veure. Suposo que cada nen és diferent.

    Cris,
    moltes gràcies pels ànims!! Ara ja tenim un altre espai virtual per comunicar-nos. Espero veure't aviat!

    ResponElimina
  4. Si alguna cosa hem après, tot hi que en qüestions d'extracció no vam tenir cap problema, és que la nostra petita preferia el pit directament, i la de males estones que vaig passar amb el biberó perquè no volia menjar i esperava a la mare, que després de la feina venia corrents per donar-li de xumar!

    Però tot passa, i al final de molts esforços, la Vera va acceptar, tot hi que de mala gana, que hi havia vegades que havia de menjar, ni que fos poc, el biberó.

    ResponElimina