Dimarts al matí. Mentre la petita està distreta veient com esmorza el seu pare, em refugio a l’habitació amb el meu “enemic” tirallets. Aquest cop vaig extremar el ritual pre-extracció: tovallola d’aigua calenta i massatge a la popa. I respirar fons. De tota manera, sabia que no me'n sortiria gens.
70 ml amb 5 minuts!! Un èxit!
I així de bé va anar durant tot el matí. Vaig marxar a treballar deixant uns 250 ml a la nevera i sentin-me com una fàbrica lletera que ha assolit una bona producció.
En fi, que allò que un dia es veu molt negre no ho és tant al dia següent! I de veritat dic que si jo em puc treure llet, tothom pot fer-ho. Ja ho donava per perdut.
I ara bé lo millor de tot: La petita va prendre 60 ml durant les cinc hores que vaig ser fora.
I el segon dia que la vaig deixar, doncs no va prendre res.
Demà serà el tercer, a veure que passa.
Ahir em preocupava que prengués massa i jo no li pogués proporcionar. Avui em preocupa el fet de que no prengui res.
Imatge de Banksy
Hola Onavis,
ResponEliminaJo també em vaig comprar el tirallets, però no el vaig fer servir gaire. Primer, perquè acabava esgotada de munyir-me i segón perquè sóc una mica escrupulosa i em feia una mica de fàstic deixar la llet meva a la nevera i després donar-li al nen. M'estimava més donar-li llet artificial preparada al moment. També haig de dir que vaig deixar de donar-li el pit als quatre mesos, ja que crec que no estàvem a gust, o almenys jo. El nen no volia el xumet i feia servir la teta per dormir-se, així que el tenia tot el dia enganxat al pit, i anar 15 hores al dia amb un nen al pit és una mica agobiant. Com que vaig haver de tornar a treballar i no em convencia lo del tirallets, o vaig deixar estar. De totes maneres, ara ho tornaré a intentar amb el meu petit, però aquesta vegada m'enduré el xumet a l'hospital i li donaré des del primer dia.
Una abraçada.
M'encanta poder saber de vosaltres a traves d'un bloc, es una idea genial!! Malgrat el poc contacte que tenim serà una manera de poder estar mes amb el vostre dia a dia. Estic molt encuriosida, encara que ja he viscut aquests moments amb la meva germana, nomes desitjar-te molta sort i animsss!! ho estas fent molt bé!!! Cristina R.
ResponEliminaMontse,
ResponEliminacrec que això del xumet és molt relatiu. Jo no hi vaig insistir gens. Al principi el volia molt i es calmava xupant-lo. Ara ja fa setmanes que no el vol ni veure. Suposo que cada nen és diferent.
Cris,
moltes gràcies pels ànims!! Ara ja tenim un altre espai virtual per comunicar-nos. Espero veure't aviat!
Si alguna cosa hem après, tot hi que en qüestions d'extracció no vam tenir cap problema, és que la nostra petita preferia el pit directament, i la de males estones que vaig passar amb el biberó perquè no volia menjar i esperava a la mare, que després de la feina venia corrents per donar-li de xumar!
ResponEliminaPerò tot passa, i al final de molts esforços, la Vera va acceptar, tot hi que de mala gana, que hi havia vegades que havia de menjar, ni que fos poc, el biberó.