7 de febrer del 2011

La càpsula del temps


Les càpsules del temps són com una mena de bagul dels records, que serveixen per a preservar intactes una sèrie d'objectes de manera que, anys més tard, al obrir-les ens transportin al moment determinat en que les vam fer.
Hi ha gent que fa una càpsula de cada any de la seva vida (deuen tenir molt lloc a casa!) i alguns fins i tot les enterren en algun lloc, per a que les trobin les generacions futures.
Jo no arribaré a tant, però sí que m'he decidit a guardar en una caixa uns quants objectes del primer any de la meva filla. Sóc molt nostàlgica i crec que gaudiré molt fent-la i també obrint-la sempre que em vingui de gust rememorar aquesta època.
Encara estic donant voltes a tot el que crec que hi ha d'haver. De moment, a la meva càpsula del temps hi ha:
1.- La polsera de l'hospital amb el seu nom.
2.- Un diari del dia que va néixer
3.- Un potet dels que feia servir per guardar la meva llet quan començava a treballar i encara prenia només pit.
4.- Un paquet buit de la marca de tovalloletes que faig servir al canviar-la.
5.- La seva primera bata de la guarderia. Talla 00.
6.- Un full dels que ens donen diàriament a la guarderia on hi diu si s'ho ha menjat tot, si ha dormit, si ha fet caca...
7.- Les seves primeres espardenyes d'estar per casa.
8.- El "Peret", el primer nino amb el que jugava i examinava atentament quan s'estava moltes estones a l'hamaca.
9.- Un dels pijames que més portava els primers mesos.

De fet, són tot de coses que igualment volia guardar i fent la càpsula ho tinc tot junt.
Ara he de trobar una caixa ben bonica per guardar-ho tot i posar-me a empaquetar!

Imatge de Paulina Lombardo

3 comentaris:

  1. veig que més o menys totes fem igual :) Jo tinc guardada robeta, sobretot els hi tinc molt de carinyo als gorrets que els hi vaig posar a l'hospital, que van ser el primer que els vaig comprar i que són la capçalera del meu blog. També he guardat postals, alguns dibuixos de l'escola bressol, les pulseres de l'hospital, els dibuixos que els van fer les infermeres de la sala d'incubadores... és com intentar preservar una mica d'aquest temps que passa tant depressa!

    ResponElimina
  2. Jo sóc un desastre amb aquestes coses...així que prefereixo no agafar-li gaire estimació a alguns objectes, perquè sempre ho perdo tot! I ha casos inevitables...per exemple corre encara per aquí la manteta amb que va sortir de l'hospital! no la penso perdre! Ni la lili, el nino amb que dorm i que és la primera cosa que li vaig comprar, quan encara estava a la panxa :)

    ResponElimina
  3. Aiiiixxx!!! Jo no vaig guardar la polsera de l'hospital, i ara em fa ràbia. No se m'havia acudit guardar-la. Almenys sí que vaig guardar una cartolineta amb un dibuixet d'un nen i el seu nom que hi havia al bressol de l'hospital (llàstima que el cognom estava mal escrit).
    Bé, és molt bona idea i et farà il·lusió obrir-ho d'aquí a uns quants anys.

    ResponElimina