31 d’agost de 2011

"Tit anic"

Normalment, cada matí agafo la roba que em sembla del seu armari i vaig al lavabo (on hi tinc el canviador) a vestir-la. I mentre li trec el bolquer deixo la roba al calaix de baix del canviador.
Ara fa uns dies que en pic entrem al lavabo, el primer que fa la petita és mirar amb atenció quina roba he preparat. I si no és del seu gust, m'ho fa saber tirant-la al terra i dient "allò no".
L'altre dia em vaig quedar parada quan després de descartar el que jo havia preparat, em va agafar de la maneta tot repetint "tit anic, tit anic" per portar-me fins a la seva habitació i un cop allí m'allarga els braços per a que la pugi al coll per a poder arribar a l'armari.
Llavors obre la porta i començar a remenar vestits.
I en tria el més bonic de tots, el de mudar.
"Ah!! Tu el que vols és un vestit bonic!".
I ella somriu complaent.
Ja ho ha repetit dues vegades. La primera li vaig posar el vestit que havia escollit, i ella més contenta que un gínjol. Ahir no va poder ser, anàvem al parc.Va plorar una mica al principi però se'n va oblidar aviat.
Mare meva, sembla que ens ha sortit presumida! Por em fa quan li arribi l'etapa de voler ser una princeseta!

Imatge de Stella Baggot

30 d’agost de 2011

La regla durant la lactància

Ara que ja fa uns quants mesos que torno a tenir la regla, després d'estar nou mesos d'embaràs sense i quinze més per l'amenorrea causada per la lactància, he de dir que sí que he notat alguns canvis.
Per la xarxa, no trobo gaire informació sobre la lactància més enllà de l'any, i encara menys sobre els possibles canvis en la menstruació que aquest fet pot ocasionar.
Es parla de que els primers cicles un cop et ve la regla poden ser anovulatoris, de les irregularitats i dels possibles canvis en el sabor de la llet.
El meu cas no és ben bé així,

- Regularitat: Els primers dos cicles van ser molt llargs. Però ara ja n'he tingut alguns de molt regulars, de llibre, cada 28 dies. I això que jo, abans de l'embaràs, era de cicles més llargs, al voltant dels 35 dies.

- Durada: La durada és igual que abans, uns cinc dies en total. En aquest aspecte no he notat canvis. Ni tampoc en la quantitat.

- Dolor: No tinc grans dolors menstruals, com tampoc tenia abans, però sí algunes molèsties. Però no són precisament les típiques als ovaris dies abans de que em vingui la regla, sinó que el que noto és un dolor (tipus malestar) als mugrons quan li dono el pit a la nena a partir de la segona fase del cicle, després de la ovulació. Ella, pel que sembla, no nota cap canvi ni en la quantitat ni en el gust de la llet. Quan m'ha de venir la regla, el dia abans més o menys, aquest dolor desapareix.

- Consciència del cicle: Aquest últim fet m'ha fet ser més conscient del meu cicle menstrual i m'ajuda a conèixer millor el meu cos. Sincerament, des que he sigut mare ja no veig la regla com aquella mena "d'enemiga" que et visita cada més, sinó que ho veig tot com un fet natural de la nostra naturalesa femenina. Ara veig des d'una altra perspectiva tot aquest procés, i m'agrada ser conscient dels canvis físics i emocionals que comporta la preparació que fa el nostre cos cada mes per a concebre vida o per a l'expulsió de l'òvul no fecundat. Us recomano molt que llegiu l'entrada que la Violeta va fer fa poc al seu bloc sobre aquest tema, perquè expressa d'una manera molt maca tot aquest concepte, de que les dones som cícliques i que aquest fet ens defineix. Jo m'hi vaig sentir molt identificada.

No sé si tot plegat anirà canviant segons la freqüència de les preses de pit o si aquesta regularitat durarà. De fet, ara ja fa temps que faig només dues preses consolidades (migdia i nit), tot i que sovint en cau alguna també a mitja nit.

Imatge de Junko Mizuno

28 d’agost de 2011

Premis!



Fa dies la Sandra em va fer entrega del premi a la Persona Reversible!. Moltes gràcies! Aquest premi no portava cap qüestionari ni res a dir, així que em limito a agrair-lo!
I avui m'ha sorprès amb un altre premi: Un premi a la versatilitat! Quin bon regal de diumenge! En aquest cas he d'explicar set coses sobre mi, aquí van:

1. Tinc un germà.
2. La petita té dues cosinetes.
3. Aquest any compliré 32 anys.
4. Aquest any vull fer quart de francès a l'EOI, que em vaig quedar a tercer abans de l'embaràs.
5. He viscut a cinc pobles diferents al llarg de la meva vida abans d'establir-me al que visc ara.
6. He passat molts grans moments mirant la sèrie Six Feet Under, que us recomano moltíssim!
7. Dels set dies de la setmana, el meu favorit ha variat al llarg del temps. Ara potser és el dissabte.

Passo aquest segon premi a aquests set blocs:

Euphorbia Splendens
Hi veig doble
Crònica d'una recerca
Oposicions a pares
Sol Solet
Pequeña Buda Islandesa
Una mama a la vida moderna

26 d’agost de 2011

"Abu apre"

Va de llenguatge, últimament.
Vull retenir aquestes primeres frases perquè passarà el temps ràpid i qualsevol dia em sorprendrà parlant bé i ja no recordaré que durant molts mesos ha parlat en aquest codi secret.
Cada dia em sorprèn amb paraules noves que normalment entenc perquè les ha aprés al meu costat. Però a vegades no és així i quan me les diu i no sé el context, no l'entenc. Aleshores ella va repetint un cop i un altre la paraula, inclòs m'agafa la cara i m'enfoca bé els meus ulls cap a la seva boca. Va dient, per exemple, "apidó, apidó, apidó", fins que jo finalment dic "Ah! Pernil dolç!". I ella somriu.
I últimament, si porta una estona repetint una paraula i jo no l'hi encerto el que vol, ella fa de mi, dient: "ogan, ogan, ogan......ah! ogan!", com si així m'ajudés a mi a saber que està parlant d'un tobogan.
L'"abu apre" ho diu abans de cada menjada, aixecant el dit i mirant-me fixe als ulls per a recordar-me que després del primer plat i el segon li toca un iogurt. Li encanten i sempre en demana i com que ja sap el que li dic, ho diu ella no fos cas que jo me n'oblidés!

25 d’agost de 2011

"Bates no mim"

Aquestes acostumen a ser les últimes paraules de la meva filla abans d'anar a dormir. Ho diu amb convicció, com si allò que vol dir no pogués ser dit de cap altra manera i com si no existís cap altra forma d'anar-se'n a dormir.
Ja sabeu que la petita té un gran amor per les sabates. I que no concep que aquestes puguin estar fora dels peus.
Excepte en un moment: quan se n'ha d'anar a dormir.
Aleshores sí, peus descalços. I el crit de guerra, que diu cada vegada que té son o quan me l'emporto cap a l'habitació.
"Bates no, bates no, mim"!!
M'encanta aquest llenguatge incipient, aquest codi secret i com es fa entendre quan expressa les seves necessitats, els seus sentiments i els seus desitjos.

24 d’agost de 2011

La meva crònica de la trobada

Mentre anava amb cotxe cap a la trobada, fent de copilot amb el mapa obert i mirant els poblets que anàvem passant, estava una mica nerviosa. I a l'expectativa.
Era el primer cop que anava a dinar amb gent que no conec de res però que d'altra banda, sí que conec una mica. Fa molts mesos que ens anem explicant part de la vida.
L'últim tram, de Bellprat al restaurant, era un camí força rocambolesc i em va fer estar pendent de la realitat per no perdre'ns, així que al final els nervis van desaparèixer tots. Que mal indicat que està el restaurant!! Sort que amb tantes corbes i estona de camí la petita va fer un gran dormida i ja no em va caler patir per si tenia son durant el dinar.
I al final del camí, per fí, vam trobar la masia, i un cotxe aparcat al pàrquing amb una enganxina de "bebe a bordo". No ens havíem equivocat!
Aleshores vam veure uns pares amb una nena als braços que pels mesos que tenia havia de ser la Marina de la Sol Solet! I ja ens em van anar cap dins a esperar les dos famílies que faltaven.
Va ser una mica estrany al principi però crec que poc a poc ens vam anar ficant còmodes. Poc desprès va arribar l'Anna i mentre esperàvem a la Mirashka vam fer un vermutet. "D'on sou? De què treballeu?"...poc a poc ens vam anar coneixent una mica més. Bé, i la Sol Solet quasi que ja ens coneixia, que menys a amb mi tenia amics en comú amb totes!
L'Ariadna i la meva petita van fer aviat bones migues i era xulo veure-les córrer juntes pel restaurant!
I finalment, va arribar la Mirashka! La Maria i l'Erinn les coneixia per les fotos i la veritat és que són unes donetes. Almenys així les veia en comparació a la meva.
I ja vam seure a taula. El menjar estava molt bé i sobretot el lloc ja que estàvem sols en una sala sense gaires perills, fets que ens va permetre parlar amb bastanta tranquil·litat mentre les nenes jugaven amunt i avall.
Veure la meva petita fent "susto!" a les nenes de la Mirashka, recollint el xumet de la Marina i compartint raïm per berenar amb l'Ariadna era molt curiós!
I així vam passar el dia! Potser, al meu parer, va faltar una mica més de sobretaula, però ja era tard i sempre ens queda quedar un altre dia. I seguir tenint les nostres converses a través dels posts dels blocs, clar!
La tornada amb cotxe va ser menys odisseica, la nena es va tornar a dormir, tot i que en aquest cas ja no era tan bona hora. Després va estar desperta fins les 11 de la nit!
Així vaig viure jo la trobada, m'ho vaig passar molt bé i la veritat es que éreu bastant com m'imaginava!

18 d’agost de 2011

7 entrades

Sandra, de ¡Anda, si es mamá! m'ha fet partícip d'aquesta cadena de joc anomenada Topao 7. Es tracta d'escollir set entrades antigues del bloc. Em fa especial il.lusió perquè és una revisió interna que m'agrada molt i també ho trobo útil de cara a conèixer les entrades més interessants dels blocs que segueixo, ja que a vegades els vaig descobrint tard i no tinc temps de llegir totes les entrades des del principi.


1. L'entrada més bonica
No ho tinc molt clar, però una que m'agrada molt és la primera que vaig escriure referent als mesos de la meva filla, tot i que encara no ho feia fent llista llista dels seus progressos com ho faig ara: 4 mesos. M'agrada perquè m'adono de lo immersa que estava en el meu món de mare.

2. L'entrada més popular
Doncs segons el Google Analytics, la de El collit, tema que comporta molts dubtes i crítiques i que ara, vist en la distància, veig com allò més natural del món.


3. L'entrada més controvertida
Doncs la de Nuestros hijos y nosotros, ja que arrel dels comentaris es va generar una polèmica sobre la lactància i el biberó (i d'altres coses) que deixa ben clar que a vegades la falta d'informació fa dir a la gent moltes barbaritats.

4. L'entrada més útil
No ho sé, però imagino que les que explico les malalties que ha tingut la petita poden ser útils per algú que passi pel mateix. I la de L'alimentació complementària és complementària, ja que el moment d'introduir els aliments sempre està ple de dubtes i a mi em va anar bé conèixer l'experiència de d'altres mares que sortien de la introducció tan pautada que a vegades donen alguns metges .

5. L'entrada l'èxit de la qual et va sorprendre
La de La meva padrina. Em va sorprendre com una història tan personal pogués agradar a la gent. I sembla que inclòs ben aviat la meva padrina serà una mica mediàtica, ja us explicaré!


6. L'entrada que no va rebre l'atenció que esperaves
Doncs tampoc ho sé... crec que l'atenció que desperten les entrades no es pot mesurar pel nombre de comentaris que hi ha. Depèn de moltes coses! Per dir-ne una, la que explico el perquè em vaig fer l'amniocentesi i com vaig patir quan em van donar els resultats del triple screening. 1/51.


7. Entrada de la que estàs més orgullosa
Doncs del primer cop que el meu home es va decidir a escriure les seves reflexions com a pare des del meu bloc en el post Nova secció: aprenent a ser pare. Em fa especial il.lusió i m'agrada molt que ho faci, tot i que no és molt prolífic!

Passo aquest joc de revisió interna a

Mirahska de Hi veig doble

Esther de El petit calaix

Elisenda de Pipa o popa

16 d’agost de 2011

Vacanze Romane

Feia temps que teníem ganes de fer un viatge a Roma. A mi m'agrada molt visitar les ciutats a fons i veure'n tots els museus i racons, però ara és molt difícil per motius obvis. Per tant, la idea era anar a una ciutat on passejar pel carrer i asseure's a les places ja fos un plaer. I Roma és ideal per a això! A més, l'elecció tenia "truco": jo ja havia estat abans a Roma! És a dir, que ja no tenia la necessitat de veure segons quines coses i m'estalviava el fet de neguitejar-me si la peque volia marxar d'un lloc al cap d'un segon d'haver-hi entrat.
Aquest viatge estava dissenyat a la seva mida, en plan tranquil.litat total. La sorpresa ha estat que hem pogut veure encara més coses de les que havíem planejat i que ella s'ha adaptat molt bé a les vacances!! Els últims dies si li preguntàvem si es volia quedar a Roma o tornar a casa deia: "A Moma!".
I també ha menjat i a dormit molt bé. Hem seguit els seus horaris de menjar i hem anat cada dia a fer la migdiada a l'hotel, cosa que ens anava molt bé a tots. Però als matins i a les tardes, hem visitat un munt de llocs!

Aquí va una mena de resum temàtic de la nostra setmana romana:

- L'hotel Aberdeen ha resultat molt bé. El vam escollir a cegues, pel preu i la situació. És molt cèntric (anàvem a peu a tot arreu, excepte al Vaticà) i ben comunicat amb parades de bus i metro. És un tres estrelles i tot i que ens havien dit que a Itàlia això és com si fossin dos, no ha resultat cert en aquest cas. Les habitacions eren molt complertes, netes, i amb un lavabo gran. L'esmorzar era molt complert, de tipus bufet i la petita estava encantada. L'únic inconvenient era que no hi havia ascensor per a pujar al primer pis. La resta, perfecte.

- El menjar: Ella s'ha ficat les botes! De moment encara no li demanàvem un plat per ella, si no que li donàvem de lo nostre, però hi havia dies que quasi s'ho menjava tot! Sort que ja ho sabíem i demanàvem una mica de tot per a que ella tingues al final un bon plat que contingues una mica de verdura, una mica de pasta i una mica de carn o peix. I dels gelats i els postres ja ni en parlo!! Jo he fet una gran cata de tiramisús i gelats d'straciattella, i la petita també hi ha ficat cullerada! I també anàvem comprant molta fruita i iogurts per ella.

- Roma amb cotxet: Pels carrers no hi havia problema, tot i que s'ha de tenir en compte que hi ha adoquins (en el nostre cas, un èxit per adormir-la des de sempre). Ara bé, per baixar al metro l'havíem de portat "bajo palio" (aixecant el cotxet) per baixar les escales. L'experiència més dura va ser visitar el Foro Roma amb cotxet i la ciutat antiga de Ostia, molt complicat amb aquells empedrats! És bastant cansat, sort que teníem voluntat (i un home forçut!!). I a la basílica del Vaticà directament no deixen entrar cotxets, els has de deixar en un servei de guarda-roba (gratuït) que hi ha al costat.

- Visites turístiques: A part de tots els llocs típics que es poden visitar a Roma, també vam passar un diumenge al matí al parc Villa Borghese on vam llogar una bici i vam veure el llac . I vam arribar a les portes del museu Explora, un museu pensat per a nens de 0 a 12 anys que tenia molt bona pinta. Llàstima que estava tancat per vacances! Ostia Antica també ens ha agradat molt, és una antiga ciutat romana molt ben conservada i situada a pocs quilòmetres de Roma.
- Maletes: Un dels encerts del viatge ha estat portar motxilles enlloc de maletes. D'aquesta manera teníem sempre les mans lliures per a portar el cotxet i estar per ella. I no anàvem massa carregats, ja que els vestidets d'estiu no ocupen gaire.

- Avió: És el que em feia patir més i el que millor ha anat! Li vaig donar popa abans d'enlairar-nos i va dormir tot el viatge!

- Incidències: En una de les sortides del metro la petita es va fer un tall al dit. Les portes especials per a la sortida de cotxets s'obren amb una mica de mala llet, ja que a part d'obrir-se cap als costats també baixen una mica, i molt ràpid. No es va fer un tall massa profund, però el suficient com per espantar-la molt. Allí al metro la van curar una mica i com que després anàvem al Vaticà, la van curar a la infermeria vaticana. Per sort, no li va impedir caminar i tot va cicatritzar molt bé.

Vaja, que la nostra experiència visitant Roma amb una nena petita ha estat molt bona i ja estic pensant quin serà el proper viatge!

15 d’agost de 2011

Viatjant amb Grimaldi Lines

Acabem d'arribar de passar una setmaneta a Roma! Han estat uns dies de visitar molts monuments, menjar molta pasta, molta pizza i molts gelats, caminar molt i gaudit al màxim de la ciutat. La petita s'ho ha passat pipa i nosaltres hem pogut fer amb ella moltes més coses de les que ens pensàvem. Hem estat super bé!

Aquests dies explicaré una mica el que hem fet i com ens hem organitzat. Vam marxar amb vaixell i hem tornat avui amb avió, és a dir que tinc anècdotes i valoracions sobre viatjar en diferents transports amb els nens. Avui resumiré una mica com va anar l'experiència del vaixell del primer dia:


1. El vaixell surt de Barcelona a les 22.15 de la nit i arriba l'endemà a les 18.30 a Cittavecchia (a una hora de Roma). Són moltes hores però no es va fer massa llarg. El major inconvenient per a nosaltres era l'hora de partida del vaixell, una mica tard, ja que la petita normalment va a dormir a les 9 ara a l'estiu. A més, seguint la Llei de Murphy aquell dia quasi no va fer migdiada! A més, jo una de les coses que tenia més ganes de veure era la sortida del vaixell, allunyant-nos de Barcelona amb les llumetes il.luminades.... i no va poder ser per molta estona. Estàvem a coberta i vam intentar que s'adormis al cotxet, però no hi va haver manera i cap a les 23 h vam haver d' anar a l'habitació a dormir, ja havia aguantat prou!

2. L'habitació està bé, petita però amb lavabo i quatre llits (dos a baix i dos més tipo llitera). S'ha de dir que amb el cotxet pràcticament no ens podíem moure, però nomès és una nit i es passa bé. Això sí, l'aire condicionat estava super fort i tot i que el vam posar al mínim continuava sortint aire fred. De fet, a tot el vaixell feia molt fred per aquest tema.

3. El menjar està força bé al vaixell. Hi ha un restaurant a la carta i un self-service on vam anar nosaltres que tenia bastants plats per triar. Ens va costar uns 20 euros per persona adulta (la nena anava picant de lo nostre).

4. El viatge no es va fer gens llarg. Hi havia bastantes coses a fer: hi ha una sala de jocs amb un tobogan i dos casetes on hi vam estar una bona estona. I també a coberta i a les sales varies que hi ha. També hi ha una piscina però estava tancada, tot i que feia sol.

5. El vaixell mareja una mica, sobretot segons en quins moments. Jo a la nit vaig passar una estona una mica dolenta, ja que es movia molt, com si fossin turbulències en un avió. Per sort, la petita no es va adonar de res.

6. Un inconvenient gran és que ens van fer abandonar l'habitació dues hores abans d'arribar a Cittavecchia, per tal que poguessin netejar-les. Va ser una mica incòmode ja que vam estar dues hores amb les motxilles a sobre.

7. El vaixell no va ser gens puntual, vam arribar amb 3/4 d'hora de retard. Per sort, al port hi havia un bus esperant-nos que ens deixava gratuïtament a l'estació de tren, on cada hora passen trens cap a Roma. (Sí, aquí la Llei de murphy també va actuar i vam arribar just a temps per veure com en marxava un!)

8. En general hi ha poc personal pel vaixell i poca informació d'on estant les coses. L'únic que van dient de tant en tant per uns altaveus és l'horari dels restaurants. I aquestes comunicacions les van dient fins passades les 12 de la nit! Jo va haver un moment que ja pensava que s'estava inundant tot*/-/*/* i havíem de marxar corrents ja que estava aclucant l'ull i sentir les veus de "Attenzione, attenzione!!" em van fer pensar que algo dolent passava...

9.Per últim us comento un tema que potser us farà riure però és que jo els dies previs a agafar el vaixell tenia por de que la petita pogués caure al mar. Em mirava les fotos i veia aquelles baranetes i pensava, ai que patirem! Doncs bé, es molt difícil que puguin caure perquè entre les baranes hi ha una malla tipus reixa. Tot i això, no us penseu, cada cop que anàvem a coberta la nena estava al cotxet o ben agafadeta de les mans!

Tot i això, en general és una bona experiència, que permet moltes opcions. Nosaltres anàvem sense cotxe perquè fèiem la tornada en avió, però molta gent el portava per fer una ruta per Itàlia (o quedar-se a Sardenya, que també hi parava) i deu ser molt pràctic!

Un altre dia us explico que tal per Roma!

11 d’agost de 2011

21 mesos

Aquest mes he pogut estar molt per ella i ens ho hem passat molt bé juntes. Ella no para quieta!

1.Joc: Comença amb el joc simbòlic i a vegades la sorprenc donant-li una mica de la seva galeta a la nina, portar-la a fer pipí, fent-li parlar per telefon, posant-la a dormir....

2. Control d'esfínters: Va bastant bé! Tot i això he de dir que l'orinal ha quedat molt desterrat perquè ara vol fer els pipis al vàter. Fa el primer del mati i l'últim de la nit, i la resta els fa al bolquer.

3. Lactància
: Continua amb les seves dosis de popa abans d'anar a dormir la migdiada i per dormir a la nit. I penso que és el motiu de perquè va sempre tan contenta a dormir. Quan li pregunto si vol anar al llit, sempre em diu que sí, li fa un petó al seu pare i quan entrem a l'habitació s'estira soleta al llit esperant a que li doni popa.

4.Dormir: Fa temps que no parlo del dormir. Doncs bé, encara no dorm tota la nit seguida. Es desperta sempre una vegada per la nit i ve cap al nostre llit. Però en total dorm des de les 9 fins a les 9 del matí. I una horeta de migdiada.

5.Parlar
: Diu un munt de paraules! Moltíssimes, i es fa entendre molt (sobretot l'entenc jo). I sempre repeteix com un lloro les últimes paraules del que diem els grans, es com si tinguéssim un efecte eco a casa tot el dia.

També ha estat el mes del curset a la piscina i de gaudir molt amb les cosinetes!

6 d’agost de 2011

Va de cangurs

Durant el primer any no vam deixar mai a la nena per anar a sopar fora. No en tenia cap necessitat ni cap ganes. Si algun cop hi havia un sopar al que volíem anar, ens l'emportàvem i la fèiem dormir al cotxet. Però deixar-la amb un cangur no entrava als meus plans perquè jo era la primera que m'hagués enyorat!
Ara bé, quan ja era més gran vaig haver de passar algunes nits fora per temes de feina i, tot i que ella era molt popa-dependent per a dormir, el meu home va aconseguir fer-la dormir sense mi sense grans problemes.
I arrel d'aquestes bones experiències ens vam anar sentint confiats per a deixar-la algun dia amb els padrins. I hem practicant totes les modalitats possibles!

1. Com que va a dormir aviat i els sopars normalment són tard, el que m'agrada més és portar-la a casa els padrins i fer-la dormir jo allí. És la manera de que ella no noti massa el canvi. Llavors els padrins es queden al càrrec però la seva única feina és atendre-la si es desperta, cosa que ara no passa quasi mai durant la primera part de la nit.

2.- Si això no és possible, la deixem allà desperta i són ells els que la fan dormir. Per una part és més còmode perquè no em dóna tanta feina a mi, però per l'altra suposa que els hi dono un munt d'instruccions minucioses sobre el que ha de sopar i l'hora que l'han de posar a dormir (tot i que després, com tots els padrins, fan el que volen!).

I un cop sortim del sopar, també hi ha les tres opcions:

1. Deixar la petita fins l'endemà a dormir a casa dels padrins. La que a priori sembla la més lògica, però la que menys hem practicat. A mi m'agrada tenir-la quan em desperto!

2. Quedar-nos nosaltres a dormir a casa dels padrins. Si el sopar és al poble del meu pare, el que millor ens va és dormir tots allí amb la petita. Així no cal fer tants quilometres i podem estar per ella si es desperta durant la segona part de la nit. I l'endemà el padrí s'encarrega de donar-li l'esmorzar mentre nosaltres dormim una mica més!

3. I el que també hem fet varies vegades, sobretot si els cangurs eren els padrins que viuen al poble, és el que en diem "operació segrest". Un cop acabat el sopar, passem a buscar la petita que dorm i ens l'emportem cap a casa. Normalment no es desperta o si ho fa, ràpid torna a agafar el son. Lo del segrest ho diem perquè sempre ens l'emportem embolicada amb una manta i fem broma de que si algú ens veu entrar i sortir tan ràpid d'una casa amb la nena als braços podria sospitar!

4.- L'opció de que els cangurs vinguin a casa nostra també em sembla molt bé, al meu parer és la ideal. Però l'hem practicat poc, no sé perquè. Per alguna cosa o altra, sempre ens ha anat més bé l'altra opció. Potser perquè així no ens cal estar pendents de l'hora de tornada.

El que sí que he de dir és que sempre que l'he deixat ha anat tot super bé i ha dormit més seguit que mai (o això em diuen!). Aquest estiu estem abusant bastant dels cangurs! Portàvem més d'un any fent vida bastant reclosa i ara estem sortint bastant a sopar. I la veritat, ens va molt bé!
Així que avui ens en anem de soparet!

4 d’agost de 2011

Simbologia de La caputxeta vermella

Arrel dels comentaris d'algunes de vosaltres al post de La Caputxeta se m'ha despertat la curiositat per a saber més sobre la simbologia que s'amaga darrere aquesta història.
Va ser sobretot als anys 70 quan els relats dels contes van ser considerats des d'un punt de vista simbòlic i terapèutic. El llibre de Bruno Bettelheim Psicoanálisis de los cuentos de hadas proposa que les històries dels contes clàssics ajuden psicològicament als nens proporcionant-los criteris de valor i donant-los els arquetips bàsics i il.lustrant-los sobre els problemes interns de l'essència humana. Bettelheim afirma que mitjançant els contes el nen va coneixent, a través d'al·legories, la crua realitat de la vida.
L'anàlisi que fa del conte de La Caputxeta és el següent:
1. Creu que un dels conflictes del llibre rau en el principi de plaer (allò que realment ve de gust fer) i el principi de la realitat (allò que he de fer). La mare de La Caputxeta l'adverteix abans de marxar de que no es desvii del camí i de que no es pari pel bosc. Però, com sabem, ella no li fa cas i és arrel d'això que es troba amb el llop. Creu que el que ens agrada del conte és que ella caigui en aquesta temptació.
2. Segons Bettelheim, el llop és un seductor masculí i el fet que La Caputxeta li digui on va és una manera inconscient de demostrar que vol lliurar-se de l'àvia.
3. El vermell és un color de clara connotació sexual. Segons l'autor de l'estudi, el llop no es menja La Caputxeta de bones a primeres perquè abans vol tenir una relació sexual amb ella.
4. El caçador simbolitzaria la figura del pare, a part de ser un personatge atractiu que salva als bons i castiga als dolents.
5. La manera en que La Caputxeta surt de la panxa del llop simula una cesària, per lo que s'insinua la idea de l'embaràs i del naixement.
6. La idea d'omplir la panxa del llop de pedres i ofegar-lo és de La Caputxeta, per lo que es creu que la nena reneix com a adulta, vencent les dificultats.
D'altres teories que he trobat per Internet conceben el conte com que La Caputxeta ha de recórrer el bosc (que és la vida), on es troba al llop (el perill) per a visitar a l'àvia (la saviesa dels ancestres). Però aquesta es devorada pel llop, per al vida. El caçador seria la força superior que els salva.

Hi ha un paràgraf del conte que jo no recordava i no hi és en totes les històries on el llop li pregunta a La Caputxeta si agafara "el camino de las agujas o el de los alfireres" per anar a casa de la padrina. Ella respon que aquest últim
i això segons alguns estudis es lliga amb el pas de la infantesa a la vida adulta ja que en alguns poblats enviaven a les nenes a passar un hivern amb les costureres locals per a formar-se. Un cop sortien d'allí ja eren considerades dones i tenien permís per a tenir novios.

I també hi ha la versió nova que han fet al cinema últimament. No l'he vist i no puc opinar, però estaria bé saber quina part de la Caputxeta emfatitza més i si fa créixer alguna de les simbologies exposades.

Us deixo les pàgines d'on he tret la major part de la informació:
Análisis del popular cuento Caperucita y sus simbolos

2 d’agost de 2011

La caputxeta vermella

Tenim una estanteria d'aquestes baixes del menjador en la que hi ha un prestatge on guardo els contes de la petita. M'agrada que els tingui a mà i així els va mirant quan vol. La desavantatge és que acaben bastant fet pols perquè juga molt amb ells, però no és problema perquè de moment són tots de pàgines de cartró encara.
Com que els tenim tots bastant vistos, tenia ganes de comprar-ne un de nou, que expliqués una història que pogués explicar-li bé i de principi a final.
I justament la meva cunyada ha estat a Berlín de vacances i li ha regalat a la nena una titella de La Captuxeta vermella. Així que tot em portava a que aquest havia de ser el seu proper conte!
I sí, ho ha estat! El que passa és que em va costar molt trobar-ne un que m'agrades! Les il.lustracions d'alguns son massa minimalistes, d'altres amb una línia poc clara, d'altres tergiversaven una mica la història que a mi m'havien explicat o es deixaven detalls importants... Al final em vaig decidir per un de l'editorial Combel, amb il.lustracions de Francesc Rovira, que presenta una Caputxeta bastant contemporània però amb tots els elements propis de la història.
Li encanta! S'ha de dir que, al ser un conte de paper i no de cartró, li he vetat una mica l'accès i el guardem en una estanteria alta de la seva habitació. És possible que aquest fet, de que només el pugui llegir amb la mare, faci que li tingui més interès i misteri.
A més, com que tinc la titella, és el primer conte que li llegeixo escenificat i fent les veus dels personatges. M'escolta molt atentament!!! I l'altre dia quasi que plora quan el llop es menja la Caputxeta! És una passada veure-la tant ficada en la història, i això que jo no es que sigui un as de les impostacions de veus!
I també és impagable el moment en que em demana que li llegeixi el conte i en comptes de demanar-me'l pel nom comença a fer veus estranyes com intentant imitar la veu del llop!
Vaja, que no sé si és per la simple novetat, pel fet de tenir la titella, pel poc accés que hi té, per les veus que faig o per la història en sí, però me'l demana molt i s'ho passa pipa quan li llegeixo!
Bé, no sé qui s'ho passa més bé, si ella o jo!